Vic posa a debat la cultura del no

És dimecres 8 de novembre al matí i obrim el diari: absolució de l'activista antitransgènics, lluita fallida d'una plataforma veïnal barcelonina per salvar el carrer Carabassa, anunci de la data d'obertura per a l'estació d'esquí de la vall Fosca, protesta contra la celebració del Barcelona Meeting Point, la ministra Narbona assegura que no hi haurà minitransvasament en relació al canal Xerta-Sénia... Si demà repetim l'exercici, gairebé segur que les seves pàgines ens tornaran a donar notícia de protestes ciutadanes, demandes contra promocions urbanístiques o propostes de protecció del paisatge. El nostre país es belluga. Des dels que es queixen perquè els han instal·lat un contenidor de recollida d'escombraries al davant de casa fins als que alerten de la destrucció d'ecosistemes per culpa de noves infraestructures viàries, els darrers anys han crescut les entitats i plataformes d'oposició a projectes de les administracions públiques. Hi ha qui titlla aquestes plataformes d'anar sempre a la contra de qualsevol projecte de l'administració, però molts altres asseguren que darrere de molts d'aquests col'lectius de rebuig hi ha una crítica més global al model de desenvolupament territorial i ambiental actual. A l'etiqueta de formar part de la 'cultura del no', hi contraposen l'aposta per una 'nova cultura del territori'. Asseure les parts en conflicte Conscient d'aquest augment de les mobilitzacions i de la resposta social, la Universitat de Vic ha decidit obrir les seves portes per acollir els diversos implicats en els conflictes que s'escampen per totes les comarques catalanes. Amb un títol molt provocador, Carme Casas i Antoni Ferran, els coordinadors de la jornada, esperen generar una reflexió que busqui les causes comunes d'aquestes queixes i, sobretot, apunti camins de resolució. A la pregunta que formula el mateix títol de les jornades ('És la cultura del no l'origen del conflicte ambiental i territorial que es viu avui a Catalunya?'), els organitzadors hi tenen la seva pròpia resposta, però com ens explica Antoni Ferran 'enlloc de donar-la nosaltres, preferim que sigui un clam conjunt dels diferents ponents que participaran a l'encontre'. Els dos promotors de la trobada van pensar que oferir un marc neutral com ho és una universitat podia ser una bona manera d'engrescar els diversos sectors que polemitzen a asseure's a la mateixa taula i caminar conjuntament per trobar sortides les discrepàncies obertes sobre les actuacions territorials. Antoni Ferran és el responsable dels temes d'Ordenació del Territori del Departament de Ciències Ambientals de la UVic i Carme Casas és la coordinadora de la llicenciatura. La trobada que acollirà la capital d'Osona s'ha plantejat en tres fases de debat: una primera per visualitzar el marc territorial global, la segona per analitzar diferents casos com a mostra de la diversitat de conflictes existents i l'última proposarà vies de resolució a través de la participació. S'hi reuniran càrrecs de l'administració -tant de la catalana com de la local-, representants de diverses plataformes i membres de la comunitat universitària. Cultura del no? La 'cultura del no' és un concepte que prové dels Estats Units i que té el seu origen en l'expressió 'not in my back yard' ('no al meu pati del darrere'). De vegades s'acusa algunes mobilitzacions ciutadanes o veïnals de respondre a aquesta dinàmica, a aquesta 'cultura del no', i se les vincula a una reacció primària contra una actuació que ens molesta perquè la fan al costat de casa seva. Contràriament, Antoni Ferran considera que 'això no és ben bé així. No podem dir que totes les queixes i plataformes que apareixen tinguin el mateix perfil, però segurament més d'una, de dues i de tres estan qüestionant el model de desenvolupament, no únicament la queixa que manifesten'. El coordinador de la jornada posa alguns exemples de les denúncies que es tendeixen a etiquetar com a 'cultura del no'. 'Per exemple, es pot dir que els grups ecologistes són contraris a la implantació de l'energia eòlica o solar? Jo crec que no; una altra cosa és de quina manera es fan aquesta implantació. O estem en contra que hi hagi sòl industrial? Jo crec que no; però cada municipi n'ha de tenir un? Si en fem menys podem resoldre millor temes de mobilitat, energia, residus, etc.' Per contra, Jaume Terrades, catedràtic d'ecologia de la UAB i membre del CREAF, un dels ponents que assistirà a Vic, pensa que sí que 'existeix una certa cultura del no. Hi ha una sèrie de col·lectius que diuen no a qualsevol cosa; alguns ho fan en relació a aspectes que afecten el conjunt del país i d'altres en relació a un aspecte concret que succeeix al costat de casa seva'. Tot i que comparteix que l'arrel de les protestes cal trobar-la en els interessos contraposats que existeixen. Des de l'administració també són conscients del repte que tenen davant de la diversitat de plataformes que han aflorat d'oposició a diversos dels projectes que impulsen tant la Generalitat com els consistoris municipals. Oriol Nel·lo, secretari general de Planificació Territorial del govern català -que també participarà a les jornades de Vic-, constata que 'el nostre territori es mostra sovint com una realitat conflictiva', però creu que s'ha de superar la imatge reduccionista amb la que sovint es mira i que cal anar més enllà i entendre que són l'expressió del malestar profund respecte a les alteracions que provoquen algunes actuacions de les diverses administracions en les condicions de vida de la població. Nel·lo és autor del llibre Aquí no: conflictes territorials a Catalunya publicat el 2003 per l'editorial Empúries. 'Els conflictes han existit tota la vida', afegeix Jaume Terrades, però considera que 's'han accentuat els darrers temps per la pressió creixent sobre el territori'. Exemples d'aquesta pressió en són la construcció del tren d'alta velocitat (que coincideix amb l'evidència de les mancances de la xarxa de rodalies actual), nous eixos viaris, requalificació i urbanització de noves àrees, augment de l'espai destinat a espais d'oci comercials... A la major part de comarques on hi ha algun d'aquests projectes planificats, grups de ciutadans s'han articulat per oposar-s'hi. Nova cultura del territori Els organitzadors de les trobades estan convençuts que la resposta global a les diverses queixes i reivindicacions passa per construir una nova cultura del territori. 'A les jornades volem debatre sobre si ja podem parlar d'una nova cultura o si encara estem en un moment incipient. La nostra percepció ens indica que estem fent passos cada vegada més decidits cap a aquest concepte. Potser inicialment era un concepte més vinculat al món ecologista, però a data d'avui comença a ser un clam des de molts sectors professionals, de recerca, de l'administració... que veuen que el model de desenvolupament territorial que s'està seguint ha de canviar radicalment i que, per tant, igual que es parla d'una nova cultura de l'aigua, ja parlem d'una nova cultura del territori'. I què entenem per aquesta nova cultura? Antoni Ferran hi inclou molts aspectes, però 'potser la principal és entendre el territori com un recurs, però un recurs que té una sèrie de connotacions: és finit, limitat i escàs. Així, qualsevol acció que hi fem la podem considerar com irreversible. Si entenem que el territori té aquestes característiques, potser començarem a entendre que cal tenir molta més cura d'anar afegint metres i metres sense criteri al procés d'urbanització'. Per tant, Ferran proposa analitzar bé el país, veure quina capacitat d'acollida té i decidir quin model es vol desenvolupar enlloc de començar a dissenyar projectes de forma indiscriminada. Planificació territorial supra-local Un dels aspectes que de ben segur centrarà algun dels debats durant les jornades és la necessitat de finançament que tenen els consistoris municipals per fer actuacions a les seves localitats, que sovint acaben resolent a través dels ingressos que els aporta la maquinària urbanística amb la construcció, per exemple, de noves urbanitzacions. Anticipant-se a algunes de les propostes que possiblement es posaran sobre la taula els propers dies 21 i 22 de novembre a Vic, Antoni Ferran reivindica la necessitat de tenir un punt de vista supra-local: 'els municipis poden compartir equipaments, un polígon industrial o mancomunar serveis. Es poden trobar moltes solucions si entenem que el territori com una unitat que va més enllà del municipi'. L'arrel d'aquesta descoordinació entre els ajuntaments també es troba en la planificació. 'Històricament a Catalunya hi ha hagut una visió del territori a dos nivells: o a través del pla territorial general de Catalunya, o bé cada municipi a través del seu propi pla. Totes les figures urbanístiques d'entremig que recull la llei no estaven desenvolupades -lamenta el coordinador de Vic-. Per sort en els últims anys s'ha començat a desenvolupar el nivell intermig'. Fomentar la participació En la tercera part de la trobada de Vic es posaran en comú eines i estratègies per als nous reptes plantejats: 'La jornada no es podia acabar després d'escoltar els diversos conflictes. No podíem acabar aquí, volíem trobar un camí, que passa necessàriament per la participació tractada de manera seriosa perquè cal anar trobant canals per articular les discrepàncies'. Oriol Nel·lo comparteix la necessitat de dedicar una part important de les jornades a debatre sobre estratègies de futur: 'L'administració ha d'entendre que els conflictes hi seran de totes formes, no es tracta d'ignorar-los sinó de donar-los una sortida productiva, aconseguir que no hi hagi un bloqueig'. La proposta que Oriol Nel·lo portarà a Vic és que la democràcia ha de ser més deliberativa, però que també calen canvis en les plataformes i entitats. Segons el secretari general de Planificació Territorial 'actualment aquests moviments són reactius, locals, monotemàtics, s'autoanomenen apolítics (tot i que plantegen temes polítics) i a-institucionals, però han d'evolucionar per poder donar respostes proactives (anticipar-se als esdeveniments), locals i globals alhora, sistèmiques i assumir que és necessària una major participació i democràcia (que només és possible a través de les institucions)'. Aquesta transformació els permetrà, segons Nel·lo, canviar l'actual dinàmica d''aquí no' per la d''així sí'. Amb l'obertura de l'administració i la transformació dels moviments, Jaume Terrades creu que es podria arribar a un pacte social que comprometés tots els agents implicats per fer un diàleg ampli sobre el futur pensant com volem que sigui el país d'aquí a 50 anys. Aquest debat cal abordar-lo des de dues vessants: fixar una estratègia global de futur però alhora impulsar accions immediates. La continuació del debat territorial i ambiental obert: el dimarts 21 i el dimecres 22 de novembre a Vic. Més informació: Departament de Política Territorial i Obres Públiques: www.gencat.net/ptop Departament de Relacions Institucionals i Participació Ciutadana: www.gencat.net/drep Agència Catalana de Residus: www.arc-cat.net Diputació de Barcelona: www.diba.cat IGOP: igop.uab.es CREAF: www.creaf.uab.es Societat Catalana d'Ordenació del Territori: www.territori.org Salvem l'Empordà: www.salvem-emporda.org Campanya contra el 4t cinturó: ccqc.pangea.org Plataformes de les comarques meridionals: www.alvent.net IPCENA: IPCENA Grup de Defensa del Ter: www.gdter.org