Vaques i cabres fan de bombers preventius a diferents territoris de Catalunya

Font: Fundació Catalunya-La Pedrera
03/05/2013 - 00:00

La limitació de recursos fa aguditzar l'enginy. Aquesta és una de les conclusions a què s'ha arribat a la primera sessió del seminari que es fa a la Pedrera organitzat per Fundació Catalunya-La Pedrera i que durant dos dies debat els nous reptes que es planteja la societat en conservació de la natura.

L'eix central de la sessió d'aquest 2 de maig ha estat la prevenció d'incendis i el paper dels herbívors al bosc, a través de la visió de diferents experiències que posaven en comú, entre altres coses, la necessitat de buscar oportunitats, treballar coordinadament per generar sinèrgies i també buscar alternatives eficients al perill que cada cop comporta a aquesta època de l'any els incendis forestals.

De fet, segons els organitzadors de la Jornada, a Catalunya una dotzena de projectes han posat a prova la utilització de ramats d'herbívors (vaques i cabres, principalment) per al control de la massa forestal i la prevenció d'incendis. Les iniciatives d'implantació d'aquesta pràctica forestal i ramadera s'estenen ara des del Montgrí fins al Montsant passant pel Garraf i Montserrat. Precisament a l'extrem oest del massís de Montserrat, la Fundació Catalunya-La Pedrera treballa des del 2010 en la iniciativa Guardabosc, una iniciativa que pretén mostrar a les administracions, propietaris i a la societat en general que és possible fer tasques de prevenció d'incendis forestals en zones de muntanya mediterrània a baix cost i amb un baix impacte ambiental. També desenvolupa iniciatives de prevenció d'incendis amb herbívors a les seves finques d'Alinyà i Can Maçana.

Silvopastura i biomassa. L'experiència de Begues
Liberto Mas, tècnic de medi ambient de l'Ajuntament de Begues, ha exposat com el municipi ha anat canviant el seu enfocament cap a la seva pròpia zona forestal. "Fins a meïtat dels anys 90 no es feia res als boscos perquè no se'n veia el benefici" i amb el temps, Begues ha estat un exemple de "com ha posat en valor els seus boscos per a usos energètics i ramaders"Al juny de 2011 es va introduir la silvopastura per un costat i abans (a l'octubre del 2010) s'havien posar en marxa dues plantes de biomassa. Totes dues iniciatives permeten mantenir les franges de protecció contra incendis i en el cas de les plantes de biomassa donen energia als equipaments municipals.

Seguidament, l'Edgar Nebot, Sotsinspector de la Unitat Tècnica GRAF dels Bombers de la Generalitat de Catalunya ha destacat el fet de què la pastura als boscos és important a l'hora de minimitzar la vegetació, combustible inevitable dels incendis. Així la silvopastura i les cremes controlades són eines eficaces contra la reducció i prevenció d'incendis, ha explicat l'Edgar Nebot.

Després la Marta Carola de l'Associació Baussitges Amics de la Vaca de l'Albera ha explicat quin és el procés que segueixen per a la gestió i alimentació dels ramats de vaca de l'Albera en perill d'extinció.

 També ha destacat que hi ha dues característiques que fan viable el seu projecte econòmicament, d'una banda, tenir suficient superfície de bosc per alimentar les vaques i d'una altra, produir una carn de qualitat.

Finalment, tanca la primera jornada, el Pep Marín, pastor i membre de l'assossiació Aladula. En Pep Marín va ser pioner en el primer projecte de silvopastura que és va realitzar en col·laboració amb l'ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. Actualment mantenen dos projectes de silvopastura, un a Begues i l'altre a Sant Pere de Vilamajor. Todos dos és fan a partir de ramats de cabra blanca de Rasquera.

La 2a sessió de debat  té lloc aquest 3 de maig i participen Marta Subirà, directora general de Polítiques Ambientals (departament de Territori i Sostenibilitat), Antoni Trasobares, director general de Medi Natural i Biodiversitat (departament d'Agricultura) i Esteve Corbera Elizalde, investigador sènior ‘Ramón y Cajal' a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Etiquetes: 

Relacionats

Butlletí