[VACANCES SOSTENIBLES?] Fer turisme sense deixar-hi petjada

Sabem que fer turisme és beneficiós per l'economia dels llocs que visitem, però sovint té conseqüències negatives per al medi: contaminació ambiental, més construccions, increment de l'ús d'aigua i energia, augment de residus... És pràcticament impossible viatjar sense deixar més petjades que les de les sabates, però tot i això podem mirar de reduir al màxim el nostre impacte. Tot seguit us proposem una sèrie de mesures que podeu tenir en compte a l'hora de triar què fer durant les vacances i quins criteris seguir en escollir transport, allotjament o la compra de 'souvenirs'. Quan anar-hi? Un dels problemes associats al turisme és l'alta temporalitat d'aquesta indústria, que comporta grans massificacions durant moments concrets (mesos d'estiu, setmana santa...), i la infrautilització d'instal·lacions durant la resta de l'any. Per això, i sempre que sigui possible, és recomanable mirar de triar dates diferents a les de la majoria de turistes: s'evitarà ser partícips de les puntes de consum d'aigua i energia i de l'impacte de la gran presència d'humans alhora a les zones naturals. A més, viatjar fora de temporada alta pot suposar un bon estalvi econòmic. Com anar-hi? El transport per aire i carretera genera, per passatger i quilòmetre recorregut, el doble que els trens. Tot i que de vegades l'avió és l'única opció per desplaçar-se a indrets llunyans, en arribar al lloc de destinació és preferible usar transports públics col'lectius o llogar bicicletes per visitar l'àrea. D'aquesta manera, no només es redueix l'ús de carburants, sinó que es té l'oportunitat de conèixer més directament la gent de l'indret. Per als que trien utilitzar el cotxe propi o llogar-ne un, cal tenir en ment el malbaratament d'energia que suposa fer-lo servir per només una o dues persones: millor anar en grups petits. És important respectar les vies marcades, sobretot a prop d'espais naturals, tant per circular com a l'hora d'aparcar, per no malmetre prats, conreus o sotabosc. A més, és convenient apagar el motor durant parades llargues, com ara a un embús. Igualment, cal racionalitzar l'ús de la calefacció o l'aire condicionat, que augmenten el consum de combustible i, per tant, l'emissió de CO2. Si es viatja en grups en petits autobusos o vehicles semblants, també s'hauria de demanar que se segueixin aquests principis. Pel que fa a vehicles a les zones naturals, com els 4x4, les motos de trial o els quads, s'ha de tenir present que contribueixen greument a l'erosió i la contaminació, a més de provocar forts sorolls aliens a l'àrea. El mateix es pot dir de les motos aquàtiques. On allotjar-se? La tria d'allotjament amb criteris sostenibles pot reduir molt el nostre impacte sobre l'àrea visitada, i no només de manera immediata. Si s'aconsegueix reduir la demanda als establiments més agressius amb l'entorn i augmentar la dels més respectuosos, es pot arribar a influir en els plans de desenvolupament del sector turístic. En primer lloc cal considerar les característiques de l'edifici, sigui hotel o bloc d'apartaments. Es tracta d'una construcció amb impacte ambiental i paisatgístic? Forma part d'una urbanització il'legal? Permet un ús eficient d'aigua i energia? Hi ha possibilitat de tractar els residus de manera adequada? Sovint no és fàcil trobar resposta a totes aquestes preguntes. Però una manera d'assegurar-nos de la sostenibilitat dels establiments és fixar-nos en les etiquetes de garantia mediambiental, com ara el Distintitu de Garantia de Qualitat Ambiental (DQA) a Catalunya, la certificació europea EMAS o la internacional ISO 14000. També es poden consultar llistats de companyies amb garantia ecològica a webs com Green Globe 21 o Ecotourism Society. Els hotels poden fer molt per reduir el malbaratament de recursos: instal·lar bombetes de baix consum i detectors de presència per apagar-les a les zones on no hi ha ningú, posar cisternes de doble botó per facilitar l'estalvi d'aigua, regar amb aigua reciclada i durant les hores de poca insolació per evitar l'evaporació, plantar espècies autòctones adaptades a la climatologia de la zona i oferir la possibilitat de separar les deixalles. N'hi han que han posat papereres diferenciades fins i tot dins de cada habitació. Un dels aspectes en què els hotels poden estalviar molta energia és la temperatura. Diverses institucions internacionals del turisme recomanen que moderin calefacció i aire condicionat, si és possible amb termostats, per no passar de 22 graus a l'hivern ni baixar dels 24 a l'estiu. A més, es poden posar finestres de doble vidre per mantenir la temperatura interior i mirar de fer sostres més baixos als vestíbuls i salons. Igualment, es pot limitar l'aigua calenta a un màxim de 45 graus. També pot tenir-se en compte el respecte social de les empreses en què contractem serveis, i assegurar-nos que tenen una política justa de contractació de mà d'obra local i sous dignes. Com a alternativa a les grans cadenes hoteleres, diverses ONGs recomanen triar petits hotels o pensions que respectin l'arquitectura local i estiguin en mans de persones de la comunitat per fomentar l'economia de manera més directa. Si bé no sempre podem respectar tots aquests factors, hi ha mesures que sí que són a les nostres mans: no fer servir més aigua de la necessària, sol·licitar que no canvien tovalloles i llençols a diari si no cal, i fer un ús responsable d'aire condicionat i llums a les habitacions. Què (no) menjar Evidentment, cal seguir les indicacions sanitàries pertinents segons el lloc on anem: aigua embotellada, aliments ben conservats, etc. Però tot i això, podem mirar de reduir la quantitat de deixalles que genera el menjar. Un exemple: un esmorzar per a 200 persones produeix mig metre cúbic de residus només pels envasos individuals de mantega, melmelada, sucre i pa. Si es pot, doncs, és preferible consumir allà on comprin a l'engròs i amb pocs embolcalls, o assegurar-nos que els envasos són reciclables o retornables. A l'hora de menjar, són preferibles els aliments de producció local que no precisen transport llarg. En aquest sentit, cal evitar els productes d'importació. Quants quilòmetres ha recorregut una cervesa europea per arribar a una platja centre-americana? O un vi sud-africà que apareix a la carta d'un restaurant rus? Per altra banda, cal tenir en compte que tot i que alguns establiments els puguin oferir, hem de renunciar als peixos de talla més petita de la permesa, o a altres aliments prohibits, com ara els ous de tortuga que es poden trobar a alguns llocs del Carib. Què i com visitar Si els plans de viatge inclouen la visita a espais naturals, és millor anar en grups petits: es pot compartir el transport, però evitar el soroll i impacte que suposen els grups nombrosos de persones. S'han de respectar les normes que estableixi el parc natural, si n'hi han, i en qualsevol cas mirar de no sortir dels senders marcats, ni trepitjar la vegetació i pensar-s'ho dues vegades abans de recollir alguna planta o pedra que ens vulguem emportar de 'record'. El millor turista és el que no deixa rastre, així que s'ha de procurar no llençar cap escombraria, inclosos els llumins i les puntes de cigarreta. I, a les zones forestals, no hi ha cap excusa per no respectar les prohibicions d'encendre foc. Consells per triar un 'souvenir' Si heu de comprar alguna cosa, és preferible triar productes de la cultura local i fabricats a partir de recursos renovables, i assegurar-nos que són fets allà. Una gorra o una samarreta amb el nom del poble estampat, però amb una etiqueta que revetlla que s'ha fet a centenars de quilòmetres no aporta massa a l'economia de la zona. A l'hora de regatejar, no cal perdre de vista quin ha de ser un preu just. Cal recordar, per últim, que no hauríem d'adquirir flora i fauna protegides, ni productes derivats. De vegades és difícil saber-ho, perquè el llistat d'espècies en perill canvia entre regions. Si es tenen dubtes, millor no comprar-ho. I si es troben llocs on es venen aquests productes, es pot mirar de denunciar-ho a les autoritats pertinents.