[VACANCES SOSTENIBLES?] Destinacions turístiques en perill d'extinció

És innegable que l'escalfament global del planeta comença a canviar la fisonomia d'alguns indrets: d'ací uns quants anys, alguns paisatges mil·lenaris deixaran de ser com se'ls havia conegut fins ara. En molts casos es tracta de llocs que han viscut bàsicament del turisme i que veuen perillar el negoci. De fet, moltes de les zones més amenaçades són resultat de sumar-hi sobreexplotació turística i canvi climàtic. En altres casos són destinacions que no solien rebre gaire viatgers però que ara, i precisament arran dels canvis provocats en la natura, miren de treure profit com a atraccions turístiques. A Groenlàndia, per exemple, hi ha agències de viatges que venen com a plat fort veure com es desprenen les glaceres. Les zones gelades, destinació creixent i canviant També a Groenlàndia es farà enguany la primera expedició turística a l'illa escalfament, que va 'aparèixer' fa un parell d'anys: la fosa del gel va deixar al descobert que el que es pensava que era una península és en realitat una illa independent. I és que tota la zona de l'Àrtic està patint de manera més evident els efectes de l'escalfament, i canvis en el clima. L'allargament de l'estiu ha fet que augmentin els creuers i es multipliquen els llocs des dels que es poden fer excursions marítimes per veure balenes, i tot en un paisatge canviant. Les illes noruegues Svalbard, amb una àrea semblant a lrlanda, s'anuncien com el lloc on veure ja els canvis que esdevindran globals en pocs anys. Aquí, segons els experts de l'ONU, l'escalfament està tenint lloc al doble de velocitat que a la resta del planeta. I grups de turistes rics s'acosten en creuers de luxe per poder veure-ho. La fosa de les glaceres no es limita només a l'Àrtic. Bona part de l'Himàlaia, el Parc Nacional de Montana i la Sierra Nevada del Cocuy a Colòmbia s'hauran fos en unes poques dècades, segons les darreres estimacions. En el cas del Kilimanjaro, es calcula que no queden més de deu anys de gel. Curiosament, a alguns punts de l'Antàrtica, l'amenaça es fa palesa per l'augment de nevades, que han posat en perill la cabana de l'explorador Scott, a cap Evans. Es va crear per observar el canvi climàtic, i és aquest el que farà que quedi soterrada en el gel, segons indica la fundació World Monuments Watch, que l'ha inclosa en el llistat de llocs en perill del planeta. L'escalfament també afecta ja, i ho farà encara més, les estacions d'esports de neu, incloses les del Pirineu i els Alps, perquè patiran una progressiva manca de nevades, i temporades molt més curtes. Illes i costes, suma de factors amb resultats fatídics Les destinacions insulars són de les més vulnerables al canvi climàtic: si puja el nivell de l'aigua, s'erosionaran les platges, moltes reduiran la superfície i algunes poden desaparèixer del tot, com les de Tuvalu i Kiribati, al sud del Pacífic, que ja tenen plans d'emigració massiva cap a Nova Zelanda. Moltes de les illes i zones costaneres que han venut sobretot sol i platja, com ara les de l'àrea mediterrània i el sud d'Àsia, es trobaran que les temperatures a l'estiu seran massa altes per als turistes. A més, es preveu que hi hagi més episodis meteorològics extrems, com ara grans tempestes marines, tifons i huracans, sobretot al sud-est asiàtic i al Carib. I s'incrementa el risc de sequera i contaminació de l'aigua dolça, així com l'expansió de l'àrea on es troben els mosquits portadors de la malària. En molts casos, a més, aquests efectes se sumen als derivats de la sobreexplotació turística, que han multiplicat la degradació i contaminació amb construcció descontrolada, carreteres, trànsit marítim i aeri... Per exemple, a les illes Galápagos els turistes s'han multiplicat per cinc en els últims vint anys (ara en són més de cent mil anuals). Amb això, el que va ser el primer lloc del món en ser considerat patrimoni de la humanitat, és ara un dels llocs amenaçats segons la UNESCO. L'Organització Mundial del Turisme ja ha posat en marxa un pla pilot, per ara a les illes Fiji i a les Maldives, per mirar d'adequar aquests indrets que depenen econòmicament del turisme als canvis dels propers anys: volen potenciar les zones interiors de les illes perquè es tem que les platges quedaran massa malmeses per atreure els turistes. I, al mateix temps, altres àrees es preparen per un augment de visites, com ara la costa del mar Bàltic, que podria esdevenir el substitut del Mediterrani per als europeus. La diferència, però, és que estan desenvolupant les infrastructures turístiques mirant de seguir criteris més sostenibles i fugint de l'excés de construcció en les primeres línies de costa. La degradació no es dóna només en la superfície. Els fons marins propers a les costes s'han vist afectats pel trànsit marítim, inclosos els creuers de turistes, i l'augment de temperatura de l'aigua marina afectarà els ecosistemes. Entre els més malparats es troben els coralls: a més de la destrucció que han patit per la contaminació de l'aigua i la pesca amb explosius, l'aigua més càlida els blanqueja, i després moren. Més de la meitat dels coralls del món estan amenaçats: els de la gran barrera de corall (al nord-est d'Austràlia, l'ecosistema marí més gran del planeta), els del Carib, Hawaii, el sud-est asiàtic... En els darrers anys s'han en encetat diversos programes de protecció i recuperació, sobretot mirant de lluitar contra la contaminació i els creuers, però es tem que poc es podrà fer contra l'augment de temperatura de l'aigua. Altres zones naturals en perill A més de glaceres i costes, les selves tropicals també es veuran afectades pel canvi climàtic, que comporta una alteració en els períodes habituals de pluja i poden minvar-les de manera dràstica. L'Amazones (on a més cal tenir en compte els efectes de la deforestació) i l'illa de Borneo, on viu la població més gran d'orangutans, són dos bons exemples. Els canvis en la freqüència de pluges poden afectar també zones d'Àfrica i posar fi als safaris turístics. I els deltes dels rius i diverses zones humides (pantans, manglars) poden quedar dessecats o inundats, però en qualsevol cas, greument alterats. També a l'Àfrica, l'expansió del desert pot afectar les zones properes. Obres humanes, també afectades pel canvi climàtic No només són les zones naturals les que es veuran alterades per les conseqüències del canvi climàtic i l'escalfament global. Diverses ciutats o zones de gran valor cultural també poden desaparèixer aviat. L'expansió del desert que hem esmentat posa en perill, per exemple, la mesquita de Chinguetti (Mauritània), a una de les set ciutats santes de l'islam. Les pluges torrencials en llocs on no n'hi havien abans afecten també complexos arquitectònics històrics, com ara la ciutat precolombina de Chan Chan, al Perú, les construccions medievals de la ciutat de Leh, a l'Himàlaia de l'Índia, o la també ciutat medieval de Sonargaon, a Bangladesh. Entre les ciutats occidentals que es poden veure més greument danyades, sobretot per la pujada del nivell de l'aigua planetària, els experts citen Miami (i, en general, tota la península de Florida), Venècia i Nova Orleans, on els barris històrics que ara miren de recuperar-se dels efectes de l'huracà Katrina poden haver d'afrontar noves tempestes extremes. Què ens costen les vacances?, informa-te'n en el primer capítol de la sèrie, aquí.