02/12/2006 - 00:00
Qualsevol anuari del 2005 estarà obligadament ocupat pels desastres naturals, començant pel tsunami en el sud-est asiàtic, el terratrèmol a Pakistan, l'huracà Stan a Centreamèrica, i altres desastres tan poc naturals com la fam a Níger o la crisi humanitària al Sudan. Però les emergències humanitàries no es limiten a aquestes zones del planeta que de tant en tant veiem a la televisió. Consuelo Crespo, presidenta del Comitè Espanyol d'Unicef, adverteix que 'cada tres dies passa un tsunami en el món'.
En l'informe anual d'Acció Humanitària d'Unicef, presentat fa unes setmanes, l'organització demana 805 milions de dòlars per atendre les emergències humanitàries obertes a 29 països. Emergències en les quals la pitjor part se la segueixen emportant els més febles, els nens i nenes, les dones i els ancians. En la dècada dels noranta eren provocades principalment pels conflictes armats i, ara, pels desastres naturals. Però el resultat segueix sent el mateix.
El finançament total per a emergències va augmentar significativament l'any passat, però els més beneficiats van ser aquells països als quals es va dedicar més cobertura mediàtica. Així, les donacions privades destinades a pal·liar els efectes del tsunami van superar fins i tot les donacions dels Governs.
No obstant això, només quatre de les 25 crides d'Unicef per a emergències oblidades van superar la meitat dels fons sol·licitats. Com mantenir l'atenció i la sensibilització de la societat davant tants desastres? Com provocar manifestacions de solidaritat similars a les que hi ha haver després del tsunami en el sud-est asiàtic? Olivier Degreef, responsable d'Emergències d'Unicef a Europa, reconeix que, amb tantes emergències en un any, és difícil saber com actuar. 'En situacions d'emergència, és important obtenir diners de seguida, perquè les dues o tres primeres setmanes és quan se salven vides', assenyala Degreef i, per això, ressalta l'important paper dels mitjans de comunicació per llançar aquestes alertes.
Un terç dels fons sol·licitats, per al Sudan
Degreef recorda que ara mateix hi ha dos milions de persones en camps de refugiats a Darfur, on viuen millor que abans del conflicte, però no cal oblidar que es tracta de situacions transitòries i aquesta població haurà de tornar a les seves llars. Les principals organitzacions d'acció humanitària han extret importants lliçons d'un any tan crític com 2005. A partir d'ara, la majoria treballaran en xarxa, distribuint responsabilitats per àrees. Així, Unicef s'encarregarà de coordinar els grups de nutrició, aigua i sanejament, serveis de dades comunes i educació, al mateix temps que continua amb el seu treball de protecció de la infància.
Tot això respon a un enfocament de treball sobre les necessitats que existeixen, distribuint responsabilitats i millorant la coordinació de les ajudes. Un enfocament que es va engegar per primera vegada al Pakistan, per atendre les víctimes del terratrèmol. Un altre objectiu, dintre d'aquest pla, és aconseguir que augmentin les donacions flexibles dels governs, és a dir, que les ONG o organismes internacionals puguin decidir a quin país i a quin sector es destina l'ajuda. En aquest sentit, l'evolució ha estat molt positiva. Si el 2004 aquest tipus de donacions representava 63 milions de dòlars, el 2005 va passar a 410 milions, el que va permetre Unicef respondre de forma més efectiva a les emergències.
Durant l'any passat, el Comitè Espanyol d'Unicef va recaptar gairebé mig milió d'euros, que es van destinar a Sierra Leone, República Centroafricana, Darfur, Nepal, Colòmbia i Territoris Ocupats de Palestina. Aquest any, l'organització repeteix en els tres últims països, i afegeix República Democràtica del Congo i Haití.
Aquests dos nous països són exemples clars d'emergències oblidades. Segons el diari mèdic britànic Lancet, 38.000 persones moren cada mes a la República Democràtica de Congo a causa de la desnutrició i malalties evitables. A Haití, la població civil està patint totes les conseqüències de la inestabilitat política, amb una violència que impedeix la població accedir a serveis bàsics i ajuda humanitària. A això s'afegeix el cada cop més gran nombre de morts i ferits pel conflicte, principalment nens, dones i ancians.
