Una xerrada a la UB posa de relleu la lluita contra la construcció de grans preses

Els grans embassaments i el procés per construir-los són una amenaça real per als grans rius del món. Suposen desplaçament de població i afecten ambientalment tot el curs dels rius. A més, diversos informes demostren que l'eficiència en generació d'energia, en ús d'aigua per a reg o consum humà i en control d'inundacions no arriben mai a les previsions que es fan abans de la construcció, i una sentència recent del Tribunal Suprem dels Estats Units ha rebutjat el caràcter 'net' de l'energia hidroelèctrica. Actualment hi ha més de 40.000 grans preses a tot el món, i molts projectes per construir-ne de noves. "Ens venen el discurs dels beneficis de les preses, però no són certs en els casos de preses grans, normalment allunyades dels grans nuclis de població i sense canalitzacions adequades perquè l'aigua sigui útil a les persones de la zona", va dir Patrick McCully, president de l'organització no governamental International Rivers Network (IRN), en una xerrada el passat dilluns 15 de gener a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. L'IRN mira de protegir els rius i d'evitar els efectes que les preses comporten en la població de l'àrea afectada. Campanyes arreu del món La seu d'International Rivers Network es troba a Berkeley, a Califòrnia, però la seva tasca es desenvolupa principalment a països subdesenvolupats d'Amèrica llatina, Àfrica i el sud-est asiàtic, preferentment en col·laboració amb organitzacions locals. Quan els hi arriba informació d'algun projecte de construcció de grans preses, centren els seus esforços en mirar de canviar les polítiques dels governs dels països on s'ha de fer l'obra i de les empreses o entitats internacionals que les financen. No és una tasca fàcil, perquè normalment aquestes inversions multimilionàries van acompanyades de corrupció de les autoritats locals, que sovint fan cas omís a l'oposició de la població i dels activistes nacionals i internacionals, i que en ocasions arriben a l'ús de la força i a l'assassinat dels opositors. Actualment les campanyes més importants es desenvolupen al Brasil, on el govern de Lula pressiona per construir dos grans preses a la selva amazònica per generar energia hidroelèctrica tot i la forta oposició civil al país. A la Patagònia, Endesa-Xile vol fer una presa amb gran impacte ambiental i paisatgístic al riu Biobio, un dels pocs del món que encara no té grans embassaments. Al Sudan, el govern xinés té en marxa una presa que suposarà el desplaçament de 55.000 persones des de zones de camps fèrtils cap al desert. Al continent asiàtic, el Pakistan vol fer preses que suposarien centenars de milers de desplaçats i impactarien el delta del riu Indo, un dels més grans del món. Els casos més complicats Si les condicions per influir en els plans de construcció de preses són sempre difícils, en alguns casos és gairebé impossible. A Laos, per exemple, que ja és un país exportador d'energia d'origen hidroelèctric, el govern comunista no permet l'acció d'organitzacions locals i les possibilitats d'influència des de l'exterior són mínimes. Actualment aquest estat té diversos projectes per construir més preses amb inversions de Tailàndia, Vietnam i Malàisia. També resulta molt complicat influir els governs que poden fer preses amb fons propis, sense necessitat de crèdits externs, com ocorre a l'Índia i a la Xina, on International Rivers Network intenta crear una xarxa de treball amb intel·lectuals, ambientalistes i periodistes que s'oposen a aquest tipus d'obres. A més de la presa de les Tres Goles, que ha causat el desplaçament de vora un milió i mig de persones i incalculables danys ambientals, el govern xinés projecta d'altres grans preses al seu territori i en finança també a diferents indrets africans. Una altra de les campanyes d'oposició és la referent a la presa Gran Inga, a la República Democràtica del Congo, la més gran que s'ha planejat mai. Amb una inversió de 50.000 milions de dòlars, Eskom de Sud-Àfrica (l'empresa elèctrica més important del continent africà) vol construir una central per generar 40.000 megawatts (més del doble de les Tres Goles) i fer arribar aquesta energia fins a Sud-Àfrica, Egipte i el sud d'Europa. El marc de referència L'any 2000, la Comissió Mundial de Preses, creada pel Banc Mundial i la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (IUCN), va publicar un informe que recull una sèrie de requisits bàsics per l'acceptació d'una nova presa. El document explicita que s'ha de tenir el consens de la població que se'n veurà afectada, que s'ha de garantir certs nivells de producció d'energia i de destinació d'aigua per a reg i ús domèstic, i que la construcció ha de respondre a una necessitat real que no es pot cobrir amb altres alternatives. Amb aquestes guies s'ha aconseguit influir en algunes de les inversions previstes pel Banc Mundial, que en els darrers anys ha reduït el finançament de preses. "El problema és que els crèdits ara arriben des d'altres entitats", va dir Patrick McCully, "com ara grans bancs nacionals o governs d'altres països, entre els quals el cas de la Xina és el més preocupant". També les pròpies empreses d'energia s'encarreguen del finançament de les obres de centrals hidroelèctriques. "Tant de bo EON compri Endesa", va afirmar el president d'International Rivers Network. "Pel que hem vist, EON és molt més sensible i respectuós amb les conseqüències per la població i el medi ambient". Quan la presa ja està feta Algunes de les campanyes d'International Rivers Network es dediquen a pal·liar els efectes posteriors a la construcció d'una presa. A Chixoy, a Guatemala, on 400 persones van morir quan s'oposaven a la construcció de la presa als anys 80, ara miren d'ajudar els desplaçats, que reivindiquen més compensacions. També recolzen campanyes de desmantellament de preses, que fins ara han afectat obres petites als Estats Units, França, Àustria i Tailàndia. A l'estat espanyol, se n'ha desmantellat una a Navarra, i a Catalunya per ara s'ha aconseguit que dues preses petites (a Molló i a Manlleu) tinguin les comportes obertes tot l'any mentre s'estudia la viabilitat de destruir les que ja no fan servei.