Una Jornada pretén obrir el debat al voltant de la precarietat energètica

19/12/2007 - 00:00
Com es pot explicar que els països europeus amb més mortalitat en hivern siguin l'Estat espanyol i Portugal? Només aquesta dada ja evidencia -si és té en compte que la temperatura hivernal mitjana de Finlàndia és 10 graus inferior a la ibèrica- que hi ha altres factors més determinants que el fred en aquest tipus de mortalitat. És aquí on se centra el concepte de precarietat energètica. Que aquest sigui un problema enormement desconegut al nostre país -però que és té molt present a la majoria d'Europa- el pot invisibilitzar, però no fer-lo desaparèixer. Per tal de posar la qüestió sobre la taula, l'associació Ecoserveis va organitzar la I Jornada de Precarietat Energètica, amb la intenció de 'començar a generar un debat sobre aquesta qüestió' i 'intentar pressionar a les administracions perquè la considerin i hi actuïn' va explicar Marta Garcia, una de les organitzadores. Per això van voler conèixer les experiències d'altres països, i van convidar a parlar a Ron Campbell, de l'Acció Nacional Energètica de Gran Bretanya, i els francesos Didier Chérel, de l'ens administratiu ADEME, i Sandrine Buresi, de l'associació ambientalista Gefosat. Precarietat energètica es defineix habitualment com 'la dificultat o incapacitat de mantenir la llar a unes condicions de temperatura a un preu just', i hi intervenen diferents factors, com el nivell de renda, el preu de l'energia o la qualitat de l'edificació. Aquesta darrera és especialment perversa, doncs obliga les famílies amb menys ingressos a una major despesa energètica, a més d'incidir en les emissions de CO2. Encara que no hi ha dades, doncs la precarietat energètica no està contemplada, s'ha de tenir en compte que a Catalunya quasi el 20% de les famílies viuen sota el llindar de la pobresa. O que fins a un 9% de les llars de l'Estat espanyol no es poden mantenir a una temperatura adequada. Llavors és fàcil deduir que aquest ha de ser un fenomen força estès. I les seves conseqüències són greus, incloent els impactes sobre la salut, l'excessiu endeutament familiar, la degradació dels edificis o el malbaratament energètic. Però Ecoserveis no sols pretenia informar. La jornada explicitava un pas més enllà i, a partir de l'anàlisi de la situació, començar a 'detectar els possibles actors implicats' i 'establir possibles mecanismes d'actuació', per tal de forçar a les diferents administracions i agents socials a intervenir en el problema.

Com es tracta la precarietat energètica a la Gran Bretanya? - Es considera precari energèticament qui dedica més del 10% dels ingressos a calefacció. - Des del 2002 una estratègia governamental ha aconseguit reduir les cinc milions de llars afectades a 1,2 milions. - La baixada del preu del gas 'per la liberalització del mercat- ha ajudat a aquests objectius, en una situació de gran facilitat per canviar de subministrador. - Es subvenciona les obres d'aïllament de les llars i combustibles per les calefaccions amb uns pressupostos de fins a 1200 milions i 3000 milions d'euros respectivament. - Les empreses subministradores són les encarregades de detectar les llars amb precarietat energètica 'en base als impagaments- i tenen un fons propi, recaptat de les factures, per rebaixar els deutes o fins i tot perdonar-los. I a l'Estat francès? - Es relaciona la precarietat energètica amb el dret a l'habitatge, i les partides públiques venen conjuntament. - Existeixen garanties legals de subministrament d'aigua, energia i telèfon en cas d'impagament i el Fons de Solidaritat del Lloguer ajuda a les famílies amb problemes a mantenir-se a casa seva. - També existeix un dispositiu d'urgència per finançar la calefacció de famílies sense recursos. - Són els treballadors socials i la societat civil els qui s'encarreguen de detectar els casos de precarietat energètica. - Legalment els propietaris són responsables de mantenir les cases en 'condicions òptimes per habitar-hi'. Això inclou el seu aïllament. - Hi ha un programa públic, depenent dels departaments (diputacions), que finança les obres d'aïllament de les cases, per tal que aconsegueixin reduir la seva despesa energètica. Així es vincula la reducció de la precarietat energètica amb els esforços per mitigar el canvi climàtic.

Relacionats

Butlletí