04/07/2003 - 00:00
Els resultats de l'Eurobarometre 'The attitudes of Europeans towards the environment', encarregat pel comissionat de Medi Ambient de la Unió Europea mostren la importància creixent que els ciutadans europeus donen a les qüestions ambientals.
Dels 16.000 enquestats arreu de la Unió durant la tardor passada, un 48% opta per fer regulacions més estrictes i endurir les lleis ambientals, mentre que un 45% es mostra satisfet pel nivell d'informació obtinguda de l'administració i, especialment, per les polítiques de participació que progressivament es van aplicant. Un 33% dels europeus creu que la Unió Europea representa el millor nivell per prendre decisions ambientals i, en aquest sentit, és bo comprovar que un altre 27% pensa que són els governs locals els que han de prendre aquest lideratge. Tanmateix, un 30% continua confiant en els estats i un 18% opta pels anomenats governs regionals.
Els ciutadans es mostren força preocupats pels riscos associats amb el medi ambient. Un 50% ha respost que la possibilitat d'un desastre nuclear és el que més els preocupa, mentre que un 45% han optat per una resposta més genèrica però que també hi està parcialment relacionada: són els desastres que pot provocar la indústria química, del petroli, etc. Altres aspectes com la contaminació de l'aire i de l'aigua, els desastres naturals i l'eliminació de boscos tropicals continuen preocupant els europeus, però a un nivell una mica inferior. Ho fa, concretament, entre un 41 i un 44%. En la llista de preocupacions, a continuació hi ha una segona categoria, i que neguiteja entre un 30% i un 40% de la població. Aquí s'inclouen problemes com la destrucció de la capa d'ozó, els efectes del canvi climàtic, els pesticides, i la contaminació de les granges (purins), un últim aspecte que encaparra a un 31% dels enquestats. En l'últim grup, i on hi ha uns percentatges que van del 17% al 30%, trobem la pluja àcida, el soroll, la caça i el turisme.
A l'estat espanyol es manté aquesta tendència, tot i que hi ha alguns aspectes interessants a destacar. Per exemple, la contaminació de l'aire obté el segon lloc en el llistat de preocupacions, seguit dels desastres naturals, la qualitat de l'aigua de l'aixeta i la contaminació dels rius.
Tenint en compte la molta feina que ens queda per fer des d'un punt de vista ambiental, sobta que l'estat espanyol ocupi el lloc número 10 de països dels països amb més preocupacions ambientals. Aquest llistat l'encapçala Grècia, que és, doncs, el país més conscienciat, o, almenys, el més preocupat, Luxemburg, Itàlia, Portugal, França Regne Unit, Àustria, Alemanya, i Dinamarca. Per sota de l'estat espanyol només hi ha Irlanda, Bèlgica, Suècia, Finlàndia i Holanda.
L'enquesta, per una altra banda, reflexa un cert encorament cap a un discret optimisme: un 45% pensa que l'actual estat de degradació es pot remuntar mitjançant un canvi d'actitud, tot i que un 44% tem, precisament, tot el contrari, que l'activitat humana ha inflingit al seu entorn un mal incurable.
Les principals fonts d'informació ambiental són, segons l'eurobaròmetre, la televisió (81%), els diaris (52%), les pel·lícules o els documentals (25%), les revistes (21%), la ràdio (20%) i finalment la relació i les converses amb gent diversa (14%). Un altre factor interessant, tot i que això no ofereix gaires sorpreses, és que les fonts que tenen més credibilitat són les organitzacions no governamentals i els científics. En l'últim lloc hi ha el sector empresarial...
Portugal (36), l'estat espanyol (34) i França (33) són els estats que es consideren menys informats. En aquest sentit, l'enquesta detalla que pel que fa a la contaminació del mar aquests percentatges es mantenen particularment baixos. Un factor a tenir en compte, donada la crisi del Prestige.
Dels 16.000 enquestats arreu de la Unió durant la tardor passada, un 48% opta per fer regulacions més estrictes i endurir les lleis ambientals, mentre que un 45% es mostra satisfet pel nivell d'informació obtinguda de l'administració i, especialment, per les polítiques de participació que progressivament es van aplicant. Un 33% dels europeus creu que la Unió Europea representa el millor nivell per prendre decisions ambientals i, en aquest sentit, és bo comprovar que un altre 27% pensa que són els governs locals els que han de prendre aquest lideratge. Tanmateix, un 30% continua confiant en els estats i un 18% opta pels anomenats governs regionals.
Els ciutadans es mostren força preocupats pels riscos associats amb el medi ambient. Un 50% ha respost que la possibilitat d'un desastre nuclear és el que més els preocupa, mentre que un 45% han optat per una resposta més genèrica però que també hi està parcialment relacionada: són els desastres que pot provocar la indústria química, del petroli, etc. Altres aspectes com la contaminació de l'aire i de l'aigua, els desastres naturals i l'eliminació de boscos tropicals continuen preocupant els europeus, però a un nivell una mica inferior. Ho fa, concretament, entre un 41 i un 44%. En la llista de preocupacions, a continuació hi ha una segona categoria, i que neguiteja entre un 30% i un 40% de la població. Aquí s'inclouen problemes com la destrucció de la capa d'ozó, els efectes del canvi climàtic, els pesticides, i la contaminació de les granges (purins), un últim aspecte que encaparra a un 31% dels enquestats. En l'últim grup, i on hi ha uns percentatges que van del 17% al 30%, trobem la pluja àcida, el soroll, la caça i el turisme.
A l'estat espanyol es manté aquesta tendència, tot i que hi ha alguns aspectes interessants a destacar. Per exemple, la contaminació de l'aire obté el segon lloc en el llistat de preocupacions, seguit dels desastres naturals, la qualitat de l'aigua de l'aixeta i la contaminació dels rius.
Tenint en compte la molta feina que ens queda per fer des d'un punt de vista ambiental, sobta que l'estat espanyol ocupi el lloc número 10 de països dels països amb més preocupacions ambientals. Aquest llistat l'encapçala Grècia, que és, doncs, el país més conscienciat, o, almenys, el més preocupat, Luxemburg, Itàlia, Portugal, França Regne Unit, Àustria, Alemanya, i Dinamarca. Per sota de l'estat espanyol només hi ha Irlanda, Bèlgica, Suècia, Finlàndia i Holanda.
L'enquesta, per una altra banda, reflexa un cert encorament cap a un discret optimisme: un 45% pensa que l'actual estat de degradació es pot remuntar mitjançant un canvi d'actitud, tot i que un 44% tem, precisament, tot el contrari, que l'activitat humana ha inflingit al seu entorn un mal incurable.
Les principals fonts d'informació ambiental són, segons l'eurobaròmetre, la televisió (81%), els diaris (52%), les pel·lícules o els documentals (25%), les revistes (21%), la ràdio (20%) i finalment la relació i les converses amb gent diversa (14%). Un altre factor interessant, tot i que això no ofereix gaires sorpreses, és que les fonts que tenen més credibilitat són les organitzacions no governamentals i els científics. En l'últim lloc hi ha el sector empresarial...
Portugal (36), l'estat espanyol (34) i França (33) són els estats que es consideren menys informats. En aquest sentit, l'enquesta detalla que pel que fa a la contaminació del mar aquests percentatges es mantenen particularment baixos. Un factor a tenir en compte, donada la crisi del Prestige.
