Una conferència internacional busca a Malàisia accions concretes contra la pèrdua de biodiversitat

Kuala Lumpur, capital de Malàisia, acull fins al dia 20 de febrer la 7a conferència del Conveni de Diversitat Biològica (CBD). Damunt la taula hi ha el necessari balanç dels 10 anys d'acció del Conveni de Diversitat Biològica (CBD), però també la urgència de fer front a les activitats industrials i de construcció residencial que a hores d'ara afecten moltes zones fa un temps ben conservades, i ara amenaçades. Els 'Objectius del Mil·lenni', aprovats per l'ONU, i que es poden entendre com un compendi dels grans reptes planetaris, inclouen el compromís de rebaixar significativament la pèrdua de biodiversitat l'any 2010. Representants de 188 països, organitzacions no governamentals i organismes internacionals assisteixen a la conferència, en la qual s'intentarà abordar les mesures per fer font a la degradació de la natura, tot i que a hores d'ara, a sis anys del 2010, sembla força improbable que es pugui complir l'objectiu citat. Bona part de les mesures que es debaten aquests dies quedaran plasmades en la Declaració de Kuala Lumpur, que signaran els ministres de medi ambient presents a la capital de Malàisia, en l'últim tram de la conferència, que és el de major pes polític, i que tindrà lloc el 18 i el 19 de febrer. La incògnita és de quina manera es podrà passar de les bones paraules -que han estat una constant fins ara- als fets -que malauradament, no han tingut els resultats esperats-. Organitzacions com Greenpeace han anunciat que faran pressió perquè la Conferència adopti mesures concretes per frenar la destrucció de boscos i oceans arreu del planeta. El vaixell Rainbow Warrior ultima a hores d'ara un informe sobre la tala il·legal i destructiva al Pacífic asiàtic, i que farà públic avui, tot coincidint amb la conferència. Greenpeace, però, aporta altres inquietants exemples, a banda de la tala il·legal. Són els que fan referència a l'ús de determinades arts de pesca que amenacen els dofins a l'Atlàntic Nord o els manglars de l'Àsia; així com els plans per a destruir els boscos nadius de la Patagònia xilena. La situació dels boscos primaris és especialment preocupant, ja que aquests espais són la llar del 80% de la diversitat terrestre del planeta. Milions d'indígenes i comunitats locals depenen d'aquests boscos, que garanteixen la seva forma de vida i cultura. A més, aquests boscos subministren aigua dolça a milions de ciutadans que viuen en les ciutats, molt lluny d'aquests boscos, que mantenen cicles hidrològics i climàtics de gran importància. En l'informe Agenda sobre els Boscos Humits, elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, s'esmenta que la major part dels anomenats boscos humits es troben al continent asiàtic, en comptes de llatinoamèrica, que era el que fins fa poc creien molts experts. Els boscos humits, destaca l'estudi, són de vital importància per a desenes de milions de persones, al ser una de les principals fonts d'aigua potable. Els oceans també estan en crisi, remarquen els ecologistes. I no sembla cap exageració. La sobreexplotació pesquera, la destrucció dels hàbitats, la contaminació, l'impacte de les perforacions petrolíferes i de gas i el canvi climàtic amenacen la supervivència de la biodiversitat marina. El 75% de les pesqueres d'interès comercial ja estan esgotades o a punt d'esgotar-se; els esculls de coral i altres ecosistemes estaven plens de vida en el passat i ara s'estan deteriorant a una velocitat alarmant, informen des de Greenpeace.