Un seminari internacional difondrà noves tecnologies de gestió i tractament de l'aigua

No és un secret ni una exclusiva que l'accés a l'aigua potable és un dels grans reptes que afronta la humanitat. A dia d'avui, i segons la xarxa Alfa Tecspar, 'més de 1500 milions de persones no tenen accés a aigua amb garanties suficients de qualitat'. Una de les causes d'aquesta mancança és el vessament incontrolat d'aigües residuals a les fonts d'abastiment i la falta de sistemes fiables de tractament'. La manca d'interès i recursos per part de molts governs de països empobrits no ajuda gaire a resoldre aquesta situació. La xarxa Alfa Tecspar és un programa europeu desenvolupat a través d'institucions d'educació superior de la UE i Amèrica Llatina que desenvolupen projectes de tractament i depuració d'aigües residuals a països amb menys recursos emprant tecnologies més netes, barates i fàcils de dominar. Per tal de desenvolupar i estendre 'també a Catalunya- aquest tipus de tecnologies, la Càtedra Unesco de la Sostenibilitat, conjuntament amb la mateixa xarxa Tecspar i la Univeristat Ramon Llull han organitzat un seminari internacional titulat 'Gestió sostenible de l'aigua: Noves tendències a de reutilització, tractament i avaluació de la qualitat', que se celebra el 2 i 3 de juliol al CosmoCaixa de Barcelona. Aquestes jornades permetran 'reunir per primer cop els màxims experts mundials en tractament d'aigües' explica Alex Pires, membre de l'organització. És un curs destinat a empreses del sector, ajuntaments, investigadors i professionals en general per tal que prenguin contacte amb unes tecnologies que, si bé 'no són noves', sí que 'estan prenent un impuls molt fort en les últimes dècades', continua Pires. Amb l'intercanvi d'informacions i experiències també es vol crear un espai que 'ajudi a estudiar i millorar aquests sistemes'. També es vol parlar de la gestió d'aigües a 'nivell integral de tota la conca', doncs 'massa sovint ens limitem a preocupar-nos només del que passa aigües avall i després ens trobem que comunitats d'alta muntanya també tenen problemes de contaminació d'aigües'. I en que consisteixen exactament aquests sistemes? Pires ho explica: 'bàsicament es tracta de construir aiguamolls artificials i fer passar l'aigua residual per sota de la terra i entremig de les arrels de les plantes. Un cop passa, per l'acció dels bacteris que contenen aquestes arrels, les aigües surten perfectament aptes per tornar al medi natural. És una tecnologia neta, sense cap necessitat d'energia, i per tant sense emissions de gasos, que no genera soroll i no precisa formigó. A simple vista, un d'aquests aiguamolls artificials no es distingeix d'un de natural'. El problema? 'Es necessita molt terreny, pel que és un sistema vàlid només per a petites concentracions humanes. Però no s'ha de pensar que sigui només vàlid per a països empobrits, és perfectament aplicable a tot arreu, de fet, a Dinamarca és obligatori des de fa uns deu anys per a cases i pobles aïllats'. A Catalunya només hi ha en funcionament una planta d'aquest tipus en un nucli del municipi de Sant Boi de Lluçanès.