20/02/2003 - 00:00
La secció d'ecologia de l'Ateneu Barcelonès va convocar, el divendres, 14 de febrer, una nova xerrada dins el cicle de Debats Ambientals. En aquesta ocasió, es tractava de discutir sobre el periodisme ambiental, principalment a partir de la pregunta: Divulgar o Informar? Finalment, però, la xerrada va derivar cap a una diagnòsi improvisada de la professió. Lluís Reales (Einstein a la Platja, BTV), Jordi Bigues (El Temps Ambiental) i Oriol Lladó (www.sostenible.es), els tres ponents, van alertar del moment d'impàs que viu aquesta especialitat periodística. Sussana Martínez, coordinadora de la secció, va moderar l'acte.
Jordi Bigues va lligar els temes ambientals al desenvolupament de drets humans i va criticar, entre d'altres qüestions, el desinterès del Síndic de Greuges sobre qüestions de medi i el fet que els Mossos d'Esquadra no facin un repàs anual de delictes ambientals. Són dos exemples de la falta d'informació que té el ciutadà a l'hora de fer una diagnòsi de l'estat ambiental del territori on viu. Bigues, en aquest sentit, també va lamentar que alguns mitjans acostumin a limitar la presència dels ecologistes en les informacions en una frase final que es pot resumir amb un 'Els grups ecologistes s'oposen a...' i que les qüestions ambientals poques vegades les trobem allà on realment hauríen d'estar: en les planes d'economia.
Lluís Reales, per la seva banda suggerir una imatge sorprenent per definir l'estat actual del periodisme ambiental. Aquest, va dir, està passant una depressió, una mena de crisi dels 40. Reales va apuntar que el periodisme ambiental és com una espècie en vies d'extinció des de l'11 de setembre, quan es va produir un desplaçament ja molt explícit de les qüestions ambientals de l'agenda política. No hi ha un lideratge polític clar -va continuar el periodista- i la societat sembla molt tancada en els problemes més immediats (l'efecte NIMBY).
Oriol Lladó va explicar que més que decidir entre divulgar o informar, el periodisme ambiental ha de trobar una bona fórmula que resolgui les dues qüestions, "que en el fons són complementàries". Tot i subratllar el caràcter engrescador de la disciplina -que cada vegada té un abast més ampli- no es va estar de subratllar que la pressió política ha crescut molt en els últims temps: "A molts periodistes no els és fàcil parlar del PHN, el Prestige o el petroli i Iraq".
