Un llibre presenta les llums i les ombres de la Cimera de Johannesburg

05/06/2004 - 00:00
Aquí trobareu tota la informació sobre la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible de Johannesburg, publicada per Sostenible.
Va ser la Cimera de les empreses, la de l'oposició del govern nord-americà als principals acords multilaterals, la de la reacció dels lobbys econòmics al moviment iniciat a Rio al 1992. Però també fou la Cimera dels acords de concertació entre ONG's i empreses i de l'enfortiment dels governs locals en el camí cap a la sostenibilitat. La Cimera de Johannesburg, celebrada l'agost del 2002, més enllà de la decepció inicial de la qual s'ha parlat molt va oferir un territori d'anàlisi profund sobre el futur i el paper dels diferents agents en l'ecodesenvolupament. Per oferir aquesta anàlisi la Diputació de Barcelona ha publicat 'Llums i ombres de la Cimera de Johannesburg'. Un llibre, fruit de les VII jornades que fa 15 anys organitza l'Associació Una Sola Terra, i que ens ofereix l'examen dels resultats i antecedents de la Cimera de Johannesburg a partir de les ponències que pensadors i experts de les més rellevants ONG internacionals, com Greenpeace, la UICN i la xarxa Sortir du Nucléaire varen presentar al VII Simposi Internacional Una Sola Terra "Rio+10 La Cimera de Johannesburg" celebrat a l'abril de 2002 a Barcelona. Aquesta obra va ser presentada, ahir dimecres 5 de maig, a la Sala d'Actes de l'edifici del Vagó de l'Escola Industrial de Barcelona, per Josep Puig, coautor del llibre, i Santiago Vilanova, coautor i president de l'Associació Una Sola Terra. L'acte va estar dirigit per Núria Buenaventura, presidenta delegada de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona La presentació de Llums i ombres de la Cimera de Johannesburg va crear a la Sala d'Actes de l'edifici del Vagó un excepcional escenari de diàleg entre els assistents a partir del recorregut per les principals línies d'anàlisis que apareixen a l'obra. En aquest sentit cal destacar la participació de Josep Puig, autor del capítol dedicat a la cooperació internacional, que va fer un recorregut per les apostes i contradiccions, com a expert i participant, de la Cimera de Rio i la de Johannesburg. Va recordar que tot i que la Cimera de la Terra al 1992 va empènyer les polítiques ambientals dels governs i empreses i va crear les bases per fer realitat un sistema de govern internacional per a parar la destrucció del planeta, els governants de força països del Nord s'han fet enrere dels compromisos assolits a Rio, i han donat prioritat a les agendes de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) tot fent nàixer un mercat global sense fronteres. El resultat és clar: un planeta cada cop més deteriorat ecològicament, en el qual van augmentant les desigualtats socials i econòmiques. En la seva opinió, avui, quan l'ús excessiu de l'espai ambiental del planeta pren els recursos a la majoria marginalitzada del món, no és possible separar l'equitat de l'ecologia. I va insistir que reduir la petjada ecològica i reconèixer el dret de les comunitats locals a controlar els seus recursos naturals són les condicions indispensable per restituir la justícia planetària. Per la seva banda també Santiago Vilanova va recordar que Rio va significar una extraordinària participació de les ONG's, molts compromisos per part dels governs i l'eclosió del medi ambient als mitjans de comunicació. I que justament la Cimera de Johannesburg va estar la reacció dels lobbys contaminants, del petrolier, del nuclear i la indústria farmacèutica per frenar les mesures progressistes. En aquest sentit va centrar la seva intervenció en un dels temes cabdals del llibre: La perversió i domesticació del concepte de sostenibilitat i ecodesenvolupament per part dels partidaris de la globalització econòmica, del neolliberalisme. En aquest sentit són diversos els pensadors que fan referència a aquesta qüestió a l'obra. Per exemple René Passet, membre del Consell Científic d' ATTAC, analitza la incompatibilitat entre desenvolupament sostenible i neolliberalisme. I ofereix una perspectiva de com s'ha de renovar el concepte d'economia, defensant el de bioeconomia. També José Allende, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat del País Basc, analitza la domesticació del concepte en les Agendes 21, defensant la seva vinculació a l'ordenació del territori. D'altra banda va destacar l'aportació d'altres teòrics com Juanita Castaño, representant de la UICN a la Cimera de Johannesburg que tracta com les grans empreses farmacèutiques estan controlant els recursos del tercer món. I les aportacions de Stéphane Lhomme, portaveu de la xarxa Sortir du Nucléaire, que analitza com s'està reactivant el sector nuclear i de Juantxo López de Uralde, director executiu de Greenpeace España, qui analitza el bloqueig del protocol de Kyoto. Santi Vilanova va apuntar que 'Llums i ombres de la Cimera de Johannesburg' és sens dubte un llibre molt crític que tot i que pot semblar pessimista en alguns aspectes no ho és en absolut ja que, com va subratllar, únicament una reflexió crítica ens ofereix la possibilitat de saber com reaccionar davant aquesta perversió i davant els sectors que volen frenar el canvi profund del cicle productiu. Respecte a les llums de la Cimera de Johannesburg, els dos coautors del llibre varen coincidir en apuntar com un dels aspectes clarament positius les prop de 300 iniciatives de "Tipus 2", es a dir acords entre ONG i empreses pel treball a favor del medi ambient. Josep Puig, en aquesta línia, va insistir que la Cimera hauria de servir per començar a materialitzar a casa nostra de forma clara i respectuosa partenariats entre les administracions, les empreses i les ONG de la societat civil . En resum fer camí plegats, consensuant objectius, fites i terminis. Núria Buenaventura va agrair la presència a l'acte de Joan Roca, Director General del Consell Assessor de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, i va insistir que la seva presència demostra una nova actitud de compromís governamental cap a la sostenibilitat. D'altra banda va destacar que es sent molt orgullosa del paper que ha exercit el món local en el camí cap a la sostenibilitat, sobre tot del paper de les ciutats i pobles de Catalunya

Relacionats

Butlletí