13/02/2006 - 00:00
Quin és l'impacte de les activitats agrícoles en el medi ambient? Cada cop hi ha més preocupació pels problemes relacionats amb l'ús de fertilitzants en l'agricultura: la contaminació en nitrats d'aigües superficials i subterrànies, l'acumulació de metalls pesants als sòls i el seu pas a la cadena tròfica, etc. Encara avui dia, hi ha una manca de legislació que reguli els continguts en metalls en els fertilitzants, i només alguns països han imposat límits per a alguns elements. Ara, un equip de la UB ha caracteritzat químicament i isotòpicament els elements majoritaris, les traces i les terres rares de vint-i-set fertilitzants que es fan servir àmpliament en zones agrícoles de Catalunya.
L'equip forma part del Grup de Mineralogia Aplicada i Medi Ambient del Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals de la Universitat de Barcelona, que coordina el professor Albert Soler, i els resultats del treball s'han publicat a les revistes Environmental Science & Technology (2004) i Applied Geochemistry (2005).
Identificar l'origen dels contaminants de fonts agrícoles i fomentar les bones pràctiques agràries són aspectes bàsics per protegir els recursos naturals de l'entorn i també la salut humana. Segons l'estudi publicat, els elements majoritaris poden utilitzar-se com un primer traçador de contaminació. A més dels clàssics (presència de nitrats o fosfats), l'estudi de la relació sodi-potassi o clor-brom, o les relacions isotòpiques de nitrogen, sofre, carboni, oxigen o estronci, podrien ajudar a distingir entre fertilitzants i altres contaminants.
Els autors, a partir d'una exhaustiva caracterització isotòpica, determinen l'origen dels diferents components dels fertilitzants. Així, els isòtops de sofre indiquen que el sulfat procedeix principalment de l'àcid sulfúric, fabricat a partir de pirites, o de les evaporites marines. Els isòtops d'estronci posen de manifest l'ús de fosfat procedent tant de roques tipus fosforita, com tipus carbonatita.
També s'ha utilitzat el patró Rare Earth Elements (REE 'terres rares') com a traçador de la font de fosfat als fertilitzants. Això ha permès confirmar l'existència de fertilitzants fabricats a partir de carbonatites i de fosforites. Aquesta distinció té implicacions respecte del contingut en metalls pesants i elements radioactius, ja que aquest és més elevat en el cas de fertilitzants fabricats a partir de fosforites.
S'ha constatat la presència de crom, urani, vanadi, arsènic, plom, cadmi i tori en els fertilitzants, entre altres elements. Si bé aquests metalls estan lligats a la presència de fosfats, no tots els fertilitzants fosfatats contenen aquests elements. Així, els d'aplicació foliar o fertirrigació són molt solubles, i tenen continguts en metalls pesants negligibles. En canvi, els fertilitzants de fons i cobertura, tenen continguts elevats en cadmi, que en alguns casos superen el límit fixat en alguns països europeus (Finlàndia, Noruega i Suïssa). Les concentracions en urani, arsènic i crom, són de deu a cinquanta vegades superiors a les del cadmi, però no hi ha cap legislació actual sobre aquests elements, malgrat que l'urani sigui radioactiu. Aquests continguts elevats, amb el temps, podrien produir una acumulació en els sòls, cosa que ja s'ha demostrat en el cas del cadmi.
Segons els autors, «caldria regular la composició dels fertilitzants per tal d'assolir una protecció per als sòls i les aigües». La problemàtica d'aquests elements, tan radioactius com els metalls pesants, pot ser més gran si considerem que amb el fosfat de les carbonatites i fosforites també es fabriquen pinsos animals. De fet, en estudis recents (Vitòria, 2004) s'ha posat de manifest la presència de continguts d'urani i tori en els purins.
Més informació, aquí.
Font: Rosa Martínez, UB.
