Un estudi pronostica que les muntanyes s'escalfaran aquest segle més del doble que el passat

Un estudi realitzat per geògrafs i biòlegs del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) pronostica que durant el segle XXI l'augment de la temperatura en les muntanyes de tot el Planeta serà més del doble que en el segle passat. El treball, que es publica en l'últim nombre de Journal of Global Environmental Change, avalua l'escalfament climàtic durant el present segle en tots els sistemes muntanyencs del món, al mateix temps que descriu els seus possibles impactes ecològics, hidrològics i socioeconòmics. El coordinador de l'estudi, l'investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC), a Madrid, David Nogués, explica que l'estudi preveu que per a l'any 2055 es produeixi un augment en la temperatura de les muntanyes de 3,2º (0,4º d'augment per dècada), en un context d'ús intensiu de recursos fòssils; o bé de 2,1º (0,26º per dècada), en cas que es redueixin les emissions de CO2. Durant la segona meitat del segle XX l'augment va anar de 0,65º (0,13 per dècada). Nogués resumeix les conseqüències que podria tenir aquest augment de temperatura: 'L'augment de temperatures pronosticat podria influir en una major variabilitat dels cabals dels rius, la possible modificació dels patrons de gestió de l'aigua en els embassaments, una possible major necessitat de construcció de preses i una major inestabilitat en la producció d'energia hidroelèctrica'. Els impactes en els recursos hídrics estaran relacionats amb la reducció o desaparició de les glaceres i de les cobertes de neu, tant en la seva durada al llarg de l'any, com en el seu espessor, el que podria provocar l'extinció d'espècies alpines, que no trobarien les característiques ecològiques necessàries per a la seva supervivència. Davant aquesta amenaça, l'investigador del CSIC opina que 'és necessari desenvolupar programes i marcs específics d'investigació per a zones de muntanya, amb l'objecte d'avaluar els impactes del canvi climàtic, i desenvolupar a més les estratègies adequades de mitigació i adaptació al canvi climàtic, com la reduccions d'emissió de CO2'. Els autors del treball subratllen que l'escalfament serà major per a aquelles serralades situades en les zones polars i boreals que per a les tropicals. A més, assenyalen, els factors socioeconòmics també modularan l'impacte. L'investigador del CSIC i coautor de l'estudi, Juan Pablo Martínez Rica, de l'Institut Pirinenc d'Ecologia (CSIC), argumenta: 'El canvi climàtic en les serralades pot afectar de forma més greu a aquelles situades en els països pobres, que tenen una menor capacitat adaptativa davant els canvis que s'apropen'. Les muntanyes són un dels sistemes terrestres més amenaçats pel canvi global. El Karakorum, els Himalayas, els Andes o els Pirineus aporten recursos bàsics com l'aigua o la producció elèctrica a milers de milions de persones que viuen a Índia, Xina, Perú, Bolívia o l'estat espanyol.