29/03/2004 - 00:00
A pesar de ser llocs molt allunyats dels focus de contaminació, els llacs d'alta muntanya que es troben a majors cotes d'altitud estan més contaminats que els que es troben a menor altitud. Aquesta és la principal conclusió d'un treball dirigit per Joan Grimalt, professor d'investigació de l'Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i que acaba de publicar la revista Environmental Science and Technology.
Els investigadors dirigits per Grimalt han analitzat els nivells de quatre grups de contaminants clorats (hexaclorobenzè, hexaclorociclohexà, policlorobifenils i DDT) en els músculs i el fetge de truites d'onze llacs d'alta muntanya repartits entre Noruega, els Alps, les muntanyes Tatra (als Carpats), els Pirineus, les muntanyes Rila (Bulgària) i Escòcia. Tots aquests llacs es troben a altituds d'entre 2.800 i 300 metres. Els exemplars capturats per a l'estudi pertanyen a tres espècies de truita: àrtica, assalmonada i arc de Sant Martí. Els investigadors han comparat en la investigació factors com altitud, temperatura, contaminació en aigua o grasses en teixit muscular dels peixos.
Edat i temperatura, factors clau
La principal conclusió del treball és que la major concentració de organoclorats depèn de variables com l'edat de l'animal i l'altitud del llac. En concret, han conclòs que hi ha més contaminació a més altitud, així com que a més edat del peix, major acumulació de contaminants en la seva carn. No obstant, totes dues variables, edat i altitud, són independents entre si. La variable d'altitud es correlaciona amb la temperatura. La investigació ha mostrat que les concentracions de contaminants són majors amb temperatures més fredes, amb increments que poden ser de 25 a 150 vegades més contaminants en el rang de temperatures que oscil·la entre 8,7º i -2,3º. Això es deu, segons expliquen els investigadors, a un fenomen de condensació. Els compostos estan dispersos en l'atmosfera. Quan la temperatura descendeix, es condensen en els punts freds, sent major la condensació com més freds siguin aquests punts.
Això explica perquè en les muntanyes més altes hi ha una major concentració d'aquests compostos. Aquest procés de condensació també implica l'acumulació dels contaminants en llacs i afecta sobretot als compostos menys volàtils, com policlorobifenils i DDT.
L'estudi és molt interessant des del punt de vista científic. D'una banda, demostra un efecte que tenen els contaminants que viatgen a llargues distàncies; per un altre, reflecteix que la contaminació és un problema amb conseqüències a escala global. Per sort, aquest tipus de contaminació present en els peixos no suposa cap risc per a la salut humana.
L'article que recull les conclusions del treball, recién publicat en la revista científica Environmental Science and Technology, està signat per Joan Grimalt i Ingrid Vives (Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona, CSIC), Jordi Català (Centre d'Estudis Avançats de Blanes, CSIC), Björn O.Rosseland (Norwegian Institute for Water Research) i Rick W.Battarbee (University College London).
