Un any del 'Prestige': moltes incògnites damunt la taula

Les principals organitzacions ecologistes no han deixat passar la trista efemèride. Dijous 13 de novembre, concretament a les 15:15, va fer un any del primer i urgent avís emès des del 'Prestige' a les autoritats marítimes espanyoles. A partir d'aquella primera senyal de SOS del petroler monocasc de 26 anys d'edat i amb bandera de les Bahames, que informava d'un problema greu al casc del vaixell, es van precipitar els esdeveniments per tots coneguts i que van acabar amb l'enfonsament del vaixell, carregat amb 77.000 tones de fuel oil pesat, i amb una de les catàstrofes ambientals més importants de la història. Un any després, són moltes les incògnites que hi ha damunt la taula, alhora que el 'chapapote', una paraula que aquests útims mesos han convertit impensadament en quotidiana, continua arribant a les costes del nord de la península. Els ecologistes i les organitzacions ciutadanes sorgides arran de l'accident insisteixen: un altre 'Prestige és possible', mentre el govern espanyol minimitza una vegada i una altra les conseqüències de l'accident. En un manifest conjunt, signat per Amics de la Terra, Associación per a a Defensa Ecolóxica de Galiza (ADEGA), Coordenadora para o Estudo dos Mamíferos Mariños (CEMMA), Federación Ecoloxista Galega (FEG), Greenpeace, SEO/Birdlife, Sociedade Galega d'Història Natural (SGHN) i WWF/Adena, els ecologistes acusen les administracions públiques espanyoles de 'maximitzar' els efectes de l'enfonsament amb la gestió posterior. El que és més greu, però, és que no existeix un protocol que estableixi el pla d'actuació que s'hagi de seguir en el futur, en el cas que ens tornem a trobar en una situació similar. El manifest realitza una anàlisi dels efectes ecològics de l'enfonsament i subratlla la necessitat de prevenir aquesta mena de riscos. 'La catàstrofe és el resultat d'un model energètic insostenible que provoca un elevat impacte ambiental', remarquen. Les queixes es poden agrupar en dos grans blocs: la gestió de l'accident, que no es va fer amb la diligència ni la competència que es requeria, per una banda; i per l'altra el marc més general que, des d'un punt de vista ambiental, s'hauria de promoure al mateix temps: promoció de les energies netes, millora de la participació i la informació, etc. A continuació, us oferim la traducció exclusiva al català del manifest:

Posició del moviment ecologista davant la catàstrofe del 'Prestige' Declaració a 1 any de l'accident Des del punt de vista de les ONGs ambientalistes, la catàstrofe del Prestige és el resultat d'un model energètic insostenible en el qual la indústria del petroli opera a escala planetària i minimitzant costos com principal objectiu, a costa d'un elevat impacte ambiental. Exemplifica perfectament els efectes més perversos de la globalització neoliberal sobre el medi ambient. El moviment ecologista vol destacar que tot el relacionat amb el Prestige no va ser un accident, sinó que és el resultat d'un model energètic concret, d'un sistema econòmic guiat únicament pel benefici a curt termini, i els efectes del qual van ser posteriorment maximitzats per una administració pública que va donar l'esquena al medi en tot moment. Les ONGs ambientalistes denuncien i reclamen: Aspectes tècnics:

> El vaixell enfonsat: Fets: En els tancs del Prestige, enfonsat a 130 milles de la costa i a uns 3.800 metres de profunditat, en una zona de cert risc sísmic, estan emmagatzemades encara unes 14.000 tones que suposen una amenaça real per a la costa. Per a la recuperació d'aquest fuel s'està assajant un mètode d'extracció que no s'aplicaria fins l'any que ve. Un informe del Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT) va assegurar que el citat mètode deixaria un terç de la càrrega al vaixell. La posició: La recuperació d'aquest fuel, la complexitat tècnica de la qual és una conseqüència més de l'allunyament del vaixell, s'hauria d'haver-se afrontat com un assumpte de la major prioritat, amb l'objectiu de completar la recuperació al llarg d'aquest mateix any. >La gestió del fuel recuperat: Fets: Segons les autoritats, unes 75.000 tones de fuel van ser retirades del mar i de les costes, barrejades amb algues, sorra, pedres, plàstics, etc. El recent acord entre la Xunta i el Govern Central sobre el sistema de gestió per a aquests residus no contribueix a clarificar la solució, ja que es preveu únicament la separació dels materials aliens al fuel, plàstics en primer lloc, i sorra i aigua despúes, per a obtenir el que es denomina un fuel 'reciclat i llest per a la seva utilització'. La posició: Ens oposem frontalment a la incineració del fuel i d'altres residus, tant separats com conjuntament. El fuel original, i per tant també el citat fuel reciclat que s'obté del procediment de separació indicat per les autoritats, incompleix les normatives comunitàries de contingut màxim de sofre. La seva combustió comportarà l'emissió a l'atmosfera de substàncies orgàniques tòxiques, metalls pesats (arsènic, cadmi i zinc...) i gasos àcids (dióxid de sofre, responsable de la pluja àcida), així com la generació de cendres tòxiques. Exigim que els residus de fuel siguin tractats com residus perillosos que són, i per tant la seva contenció segura es faci en un lloc adequat fins que s'estableixi el mètode de tractament més apropiat, que en tot cas ha de passar per l'eliminació del sofre i dels metalls pesats abans del seu ús com combustible. > La Toxicitat del fuel: Fets: Considerem insuficient la informació que s'ha ofert sobre la composició i la toxicitat del fuel, i vam rebutjar la minimització davant l'opinió pública dels efectes potencials sobre la salut de l'exposició perllongada a aquest durant les operacions de neteja. Es va constatar l'ús d'equipaments i pràctiques inadequades insalubres en les tasques de neteja (màscares inútils enfront dels compostos volàtils, nombre insuficient de "mans netes", torns massa llargs,...). Els treballadors que van netejar amb aigua calenta a pressió formen el col·lectiu més exposat a substàncies cancerígenes (inhalació d'hidrocarburs aromáticos policíclics (HAPs) i benzè), juntament amb l'integrat pels voluntaris dels centres de rescat de fauna, que van treballar, especialment durant els primers dies, en ambients tancats i mantinguts a altes temperatures, en contacte constant amb el chapapote i inhalant les esmentades substàncies. Els estudis epidemiológics es van iniciar molt tard. No es van realitzar mesuraments atmosfèrics ni es van analitzar, durant els primers mesos, els metabolits d'hidrocarburs en les persones afectades. Les anàlisis dels aliments d'origen marí no són públics, són incomplets i no garanteixen la seguretat alimentària. La posició: Reclamem que, a pesar de les faltes esmentades, els estudis epidemiológics sobre la població exposada al fuel, treballadors i voluntaris que van treballar en les tasques de neteja i en els centres de rescat de fauna, es realitzin de forma rigorosa i facin un seguiment a llarg termini. Els resultats d'aquests estudis han de fer-se públics. Demanem la realització d'anàlisis alimentàries completes, especialment en mol·luscs i que s'hi incloguin HAPs i metalls pesats. Aquestes anàlisis s'han de fer públiques. > Tasques de neteja: Fets: Constatem l'obertura innecessària de pistes d'accés, l'ocupació de maquinària pesada en zones fràgils, la deterioració greu de zones de dunes en perjudici d'espècies de fauna i flora amenaçades... La utilització de les màquines hidronetejadores s'ha fet en molts casos sense respectar el protocol d'actuació del propi Ministeri de Medi Ambient, tot causant un impacte global important. El Parc Nacional Marítim-Terrestre de les Illes Atlàntiques, el Parc Natural del Complex Dunar de Corrubedo i Llacunes de Carregal i Vixán i altres zones d'alt valor ecològic propostes per a formar part de la Xarxa Natura 2000 (Forest i Llacuna de Louro, Carnota-Forest Pindo, Costa dóna Morte, Costa Ártabra,...) han sofert un important impacte negatiu addicional al causat per les marees negres, a causa de l'execució ambientalment inadequada dels treballs de recollida del fuel. Encara que el Comissionat de Medi ambient per al Prestige ha tingut en compte algunes consideracions per a minimitzar l'impacte ambiental de les tasques de neteja, els mals al medi natural són importants. És escandalosa la falta de sensibilitat i el desconeixement dels valors del medi i, a la vegada, la inhibició en la seva defensa, exhibides per les diverses Administracions. La posició: És imprescindíble que els protocols establerts es compleixin adequadament per a totes les persones implicades en les tasques d'extracció de fuel i que no s'agreugin els mals causats per la recollida de fuel. És necessari i urgent que s'emprenguin labors de recuperació ambiental que contrarestin els mals provocats per les tasques de neteja: restauració de zones de dunes, eliminació de pistes d'accés i restauració ambiental del seu traçat,.... > Pesca: Fets: Una aparent normalitat s'ha relacionat també amb la pesca... mentre s'oblidava que estem davant una marea negra i que aquest tipus de fenomens tenen greus repercussions sobre els organismes i per tant sobre els recursos comercials. En un any ja hi ha indicis d'efectes sobre alguns recursos concrets, com pot ser el percebe o el musclo, on la disminució d'individus juvenils fa preveure problemes en el reclutament. Aquest problema pot estar passant igualment pel que fa a altres espècies. Alguns fons de gran importància per a la cria de moltes espècies i via d'entrada de contaminants en la xarxa tròfica encara estan afectats pel fuel. L'obertura de l'activitat extractiva ha estat en molts casos precipitada -algunes cofradies reflecteixen caigudes notables de les captures-, fet que pot haver posat en risc la bona recuperació dels recursos i el prestigi dels productes gallecs. La posició: És fonamental una major investigació en aspectes relatius a l'afectació dels fons, entrada de contaminants en la xarxa tròfica o a les repecusiones del fuel en els principals recursos. Demanem que s'estableixi un sistema de seguiment dels canvis ambientals, de forma que els poguem detectar i puguem establir mesures correctores, si aquestes són necessàries. També és necessari adaptar les regulacions relatives a la seguretat alimentària a les marees negres. La catàstrofe del Prestige evidencia la necessitat de realitzar alguns canvis en la gestió de la pesca a Galícia, per exemple, a través de la creació d'àrees marines protegides. > Estudis sobre l'impacte de l'accident: Fets: Desgraciadament, hem après ben poc sobre els efectes a mitjan i llarg termini sobre els nostres ecosistemes i la nostra economia de les múltiples marees negres que ha sofert Galícia en el passat, l'última, recordem, l'any 1992. El cas del Prestige, donada la seva magnitud, ha de ser ser un punt d'inflexió en aquest sentit. La posició: És fonamental que s'investigui en profunditat la incidència de la catàstrofe en els ecosistemes litorals i marins afectats, sobretot quant a les espècies protegides que ja haurien d'estar subjectes a plans de conservació. La investigació ha d'incloure l'impacte a llarg termini sobre el seu funcionament integral i no únicament sobre aquells recursos naturals d'interès comercial. La investigació no s'ha de limitar a estudiar l'impacte sobre el mitjà biofísic de la catàstrofe, sinó que ha de considerar també l'impacte social, cultural, econòmic i demogràfic en les zones afectades. Igualment, és molt important que la investigació es dirigeixi no només a conèixer els impactes de l'accident sinó que s'orienti també a la recuperació dels ecosistemes i les comunitats humanes afectades. Els resultats de totes aquestes investigacions ha de ser en tot moment públic. Ens congratulem de la creació de múltiples grups de treball, comissions d'experts, consultories, però constatem igualment que la seva coordinació és deficient i és, per tant, del tot necessari que la millorem. > Pla Galícia: Fets: El Pla Galícia, en el cas que s'apliqui de forma íntegra, promouria un model de desenvolupament ecològicament insostenible i resultaria insuficient per a garantir la recuperació ambiental i socioeconòmica de les zones més afectades per la marea negra i del conjunt de Galícia. El Pla Galícia, que destina el 96,7% del seu pressupost a infraestructures de transport, representa una nova marea destructora del medi ambient, en aquest cas no de fuel sinó de formigó i asfalt. La construcció de noves autovies i vies d'alta capacitat, de trens d'alta velocitat estricta (350 km/h), del port exterior de La Corunya, dels 24 embassaments prevists en el Pla Hidrològic de Galícia-Costa,... provocaria un fort impacte ambiental negatiu i suposaria una elevada inversió econòmica pública socialment poc rendible. Resulta paradoxal que la marea negra del Prestige sigui la causa d'un Pla que aposta per un model de transport energèticament ineficient i fortament dependent del petroli, model que està en l'origen de les marees negres i d'altres greus problemes ambientals com el canvi climàtic global. La posició: Les Administraciónes i la societat han d'entendre la catàstrofe del Prestige com un toc d'atenció sobre els efectes ecològics i socials d'una economia insostenible i com una oportunitat per a treballar seriosament a favor del medi, atesa la relació directa que té amb el benestar i amb la qualitat de vida. Demanem, per tant, una avaluació ambiental estratègica del Pla Galícia i la seva reformulació de forma que promogui un model de desenvolupament ecològicament sostenible i socialment més just, tot dedicant major atenció a la protecció i recuperació ambientals, a l'enfortiment del transport col·lectiu (especialment en les àrees metropolitanes), o a augmentar l'esforç en I+D . > Costos assumits per les parts afectades: Fets: L'Administració no ha assumit des de l'inici les seves funcions i responsabilitats i això ha fet que l'Estat hagi hagut de ser substituït pels col·lectius ciutadans (confradies de pescadors i mariscadors, ONGs ambientalistes, plataformes ciutadanes, etc.), que han aportat diners, temps, coneixements i treball personal. La posició: L'Administració ha d'assumir totes les aportacions econòmiques realitzades per les persones que han treballat en la recuperació del fuel. Això ha d'incloure, des del combustible gastat per les embarcacions dedicades a les tasques, fins les tasques per al seu manteniment, neteja, repintat, etc. > Política d'informació: Fets: Els intents de minimitzar mediàticament la catàstrofe, la propaganda sovint enganyosa de la tasca dels governs gallec i central i els injustos atacs soferts per les organitzacions ecologistes i per la Plataforma ciutadana Nunca Máis no han estat capaços de desmobilitzar a la ciutadania per a exigir mesures efectives que pal·liessin la catàstrofe i minimitzessin el risc de noves marees negres. La posició: Condemnem enèrgicament l'estratègia informativa dels Governs central i gallec, destinada en tot moment a minimitzar l'abast de la catàstrofe i a silenciar i desqualificar sistemàticament qualsevol veu crítica amb la deficient gestió realitzada. Cal garantir la veracitat de la informació provinent de fonts i organismes oficials. Demanem que la informació sobre les anàlisis dels productes pesquers destinats al consum humà, així com els resultats dels estudis que es portin a terme per a quantificar l'impacte del Prestige en la zona afectada siguin clars i transparents. Exigim informació pública sobre el treball realitzat per les empreses contractades per a les labors de neteja del fuel en la denominada "segona fase": empreses i zones assignades, cost dels treballs,... També reclamem una informació completa i permanentment actualitzada sobre els costos reals de tot l'operatiu de neteja i regeneració de la costa. > Educació i participació ciutadana: Fets: Un dels elements positius en l'evolució de la catàstrofe ha estat el nivell de consciència i compromís ambiental en defensa del mar que ha assolit la ciutadania. La resposta dels 200.000 voluntaris i voluntàries, l'autoorganització dels col·lectius més afectats, les manifestacions massives de protesta, etc. són exemples que mostren una ciutadania democràtica i madura, que vol participar desinteressada i activament en aquells assumptes públics que li pertoquen directa o indirectament. La posició: Cal donar una resposta adequada als nivells de consciència i acció ambiental que s'han posat de manifest en aquesta crisi. Per a això és necessari que es desenvolupin programes i materials educatius i formatius que facilitin a la població un coneixement més profund del que ha passat, que destaquin l'estreta interdependencia entre ambient i qualitat de vida, i que actuïn com a barreres culturals en previsió de futures calamitats. Així mateix, cal donar suport la labor social i educativa dels col·lectius ciutadans i les organitzacions ambientalistes que tenen entre els seus objectius la construcció d'una societat democràtica oberta i sostenible. En aquest sentit, és necessari impulsar d'una vegada per sempre l'educació ambiental a Galícia, aplicant íntegrament l'Estratègia Gallega d'Educació Ambiental aprovada l'any 1999.

Aspectes globals

> Canvis en la política energètica: Fets: Resulta un despropòsit que enmig de la catàstrofe del Prestige, el Govern espanyol hagi disminuït les primes a les energies respectuoses amb l'ambient i hagi decidit que no es dediqui ni un cèntim a estalviar energia. Si continua aquesta política energètica, l'estat espanyol no podrà complir els compromissos assumits amb el Protocol de Kyoto. La posició: Les organitzacions no governamentals ambientalistes vam exigir una política energètica basada en l'estalvi, l'eficiència i les energies respectuoses amb el medi ambient, com solució última als impactes ambientals derivats de l'ús i transport de combustibles fòssils a escala global. Demanem també una política de transport que potenciï formes de transport més eficients energèticament i limiti l'ús de l'automòbil privat. > Responsabilitat il·limitada per a les empreses: Fets: En el cas del Prestige, novament, les indústries brutes traslladen els costos econòmics de la degradació ambiental al conjunt de la societat. Aquesta catàstrofe és el resultat del fet que contaminar resulti tan barat i que sigui tan fàcil obviar els riscos per a maximitzar els beneficis econòmics. El fet que el Fons d'Indemnització Internacional per a plantar cara a les indemnitzacions derivades de la contaminació per hidrocarburs provocada pels accidents marítims hagi ascendit de 175 a 1.000 milions d'euros és un fet positiu però no és suficient. El Prestige suposarà als ciutadans unes pèrdues econòmiques d'entre 2.500 i 5.000 milions d'euros. La posició: Reclamem un règim de responsabilitat il·limitada per a tota la cadena involucrada en el transport d'hidrocarburs, des de l'armador al propietari de la càrrega, incloent a les asseguradores i les societats de classificació. Tot vaixell que transporti aquestes substàncies ha d'estar en possessió d'una assegurança que cobreixi sense límit la quantia dels mals ocasionats per un accident. Aquests costos haurien d'incloure no només l'impacte directe sobre els ecosistemes sinó també els costos de la seva recuperació. Així mateix, cal un règim més eficaç i transparent d'inspecció i manteniment dels bucs que obligui que les dades de les investigacions portades a terme per les societats de classificació siguin públiques. D'altra banda, cal acabar amb els buits legals que permeten l'ús de banderes de conveniència, amb les quals els armadors tracten d'eludir reponsabilitats. > Canvis en la política de transport marítim Fets: Si alguna cosa ha posat de manifest la marea negra del Prestige és que en les últimes dècades la UE tot just ha avançat en seguretat marítima. Malgrat que les costes europees han estat escenari de nombroses catàstrofes d'aquesta índole, no ha estat fins l'accident del Prestige que s'han aprovat les mesures incloses en els paquets de mesures Erika I i II . A més, són clarament insuficients per a garantir que un accident com el del Prestige no torni a passar. D'altra banda, els calendaris d'eliminació de bucs monocasco d'aquests paquets són també insuficients. La posició: Reclamem canvis urgents en la política de transport marítim que minimitzin el risc d'un accident d'aquestes característiques. Entre aquests canvis destaquem: la prohibició del transport d'hidrocarburs i substàncies perilloses en general en bucs de casc simple; la creació d'una xarxa d'infraestructures amb tots els mitjans necessaris per a respondre a un accident d'aquestes característiques; millorar les inspeccions; la declaració d'Àrees Marines Especialment Sensibles (ESTIMIS). En aquest sentit donem la benvinguda a la proposta realitzada per 6 Estats Membres de la UE de declarar la façana atlàntica europea, incloent Galícia, com ESTIMIS per part de l'Organització Marítima Internacional (OMI), encara que ens preocupa la falta de mesures acompanyants per a millorar la seguretat marítima que facin eficaç aquesta designació, així com l'oposició de diversos països que aquesta proposta es faci realitat. És igualment necessari un acord conjunt en l'àmbit de l'ONU i agències relacionades per a resoldre el problema de les banderes de conveniència. La UE ha de jugar un paper clau en aquest procés. Ha d'incrementar el rigor de les inspeccions i harmonitzar l'exigència a nivell comunitari de les inspeccions de bucs. També s'ha de desenvolupar un control més efectiu sobre els abocaments deliberats. És fonamental que mesures com les promogudes per UE o els EUA es tradueixin en acords internacionals. Si això no és així, en patiran les regions més indefenses, que és on aniran aquestes indústries i vaixells. > Mitjans de lluita contra la contaminació: Fets: És absolutament inacceptable la falta de mitjans de prevenció i lluita contra la contaminació en una de les àrees amb tràfic marítim més intens del món i amb un historial de catàstrofes marítimes, com és el cas de les costes gallegues. Una vegada més, les administracions públiques espanyoles han quedat en fals: els accidents anteriors no els han servit per dotar-se dels mitjans més bàsics per a afrontar una catàstrofe com la del Prestige. Encara és més greu l'absència en la pràctica de protocols o plans de contingència. La conseqüència ha estat l'ampliació del ventall de litoral afectat a l'arrossegar el vaixell al llarg de tota la costa gallega, arribant a la contaminació també a les costes del Cantàbric espanyol, França i Sud de Regne Unit. Un any després, poc s'ha avançat en aquest sentit. La posició: Aquest fet, per si només, deuria haver provocat ja la dimissió del Ministre de Foment, Francisco Álvarez Cascs, responsable de les polítiques de Transport Marítim i Salvament. Igualment, considerem fonamental la posada en pràctica de plans de contingència davant aquest tipus de catàstrofes, amb els recursos humans i materials necessaris per a afrontar situacions d'aquestes característiques. > Vigilància i prevenció de contaminació difusa: Fets: Durant l'últim any s'han constatat publicament les accions d'empreses i vaixells desaprensius que han aprofitat la situació de contaminació d'hidrocarburs al mar per netejar les cubes al pas per la costa o quan es refugien dels temporals a les entrades de les ries. Aquestes accions, lluny de ser puntuals o circumscrites a l'últim any, són pràctica comú i aporten noves i contínues quantitats significatives de contaminants al mitjà marí. La posició: És inexcusable un servei de vigilància que dissuadeixi i penalitzi aquest tipus d'accions, i que sigui part d'un servei integral de lluita contra la contaminació. > Petició de responsabilitats polítiques: Les organitzacions signants reclamem de nou l'obertura de comissions d'investigació sobre la gestió de la catàstrofe del Prestige al Parlament de Galícia i al Parlament Espanyol, que serveixin per a aclarir i fer pública la informació existent sobre el que va passar i sobre les decisions preses, així com per a la depuració de les responsabilitats polítiques i administratives amb motiu de les conclusions d'aquestes comissions. Santiago de Compostel·la, 11 de novembre de 2003

Signen: Amics de la Terra Associació per a a Defensa Ecolóxica de Galiza (ADEGA) Coordenadora para o Estudo dos Mamífers Mariños (CEMMA) Federació Ecoloxista Galega (FEG) Greenpeace [Foto de l'article: Greenpeace] SEO/Birdlife Sociedade Galega d'Història Natural (SGHN) WWF/Adena