'Txernòbil és el crim perfecte'

La historiadora i periodista francesa també va reclamar que cal estudiar la batalla de Txernòbil de la mateixa manera que estudiem la d'Austerlitz, perquè "cal intentar aprendre les grans lliçons del passat". En aquest sentit, la mostra es presenta tan exhaustiva com és possible: es proposa explicar no només la tragèdia invisible dels vuit o nou milions de persones que viuen a la zona afectada, sinó també els aspectes polítics de Txernòbil -les aspiracions de l'extingit règim comunista que va construir centrals nuclears tot i que les seves immenses reserves d'hidrocarburs les feien innecessàries-, o que les prioritats polítiques després de l'accident no van ser la salut de la població ni l'aturada definitiva de la central sinó tornar a posar-la en marxa per demostrar que el poder soviètic era més gran que l'àtom. I ho van fer de la mateixa manera que s'havien enfrontat als alemanys a Stalingrad: a base de llançar contra l'enemic un exèrcit de 700.000 persones, els liquidadors. Autèntics herois de la batalla de Txernòbil, els 500.000 civils i 200.000 soldats que van assumir els treballs de descontaminació de l'àrea afectada i van construir el sarcòfag de formigó que havia de segellar el reactor accidentat, van exposar la vida i la salut per seguir les consignes del règim de "liquidar les conseqüències" de l'accident. Vint mil morts, 200.000 invàlids i el 94 per cent dels supervivents malalts en va ser el premi. Com ho van viure i encara ho viuen es podrà saber aquest dijous de primera mà en el debat "Les hores detingudes. Crònica dels herois de Txernòbil", que tindrà lloc al CCCB a les 19.30 hores i en què seran presents dos liquidadors: Georgy Lepin, doctor en Ciències Tècniques i liquidador des del 1986 fins al 1992, i Alexandr Zelentsov, liquidador i president de l'associació Promin 5-2, Ucraïna. (L'entrada és gratuïta, però la capacitat del local és limitada. Cal reservar al telèfon 93 306 41 33 o a l'adreça de correu electrònic cursos@cccb.org). Com a complement d'aquesta mostra completa i atractiva, s'ha editat un catàleg (15 euros) que inclou textos de Galia Ackerman i Al·la Laroixínskaia, una periodista ucraïnesa que ha contribuït a destapar el secret sobre les conseqüències nuclears, a més d'entrevistes a Mikhaïl Gorbatxov, l'acadèmic Dimitri Grodzinski -va dur a terme des pocs dies després de l'accident investigacions molt a prop de la central que li van costar veure's afectat greument per la radiació- i Iuri i Galina Bandajevski, parella de metges que van descobrir durant els anys noranta que l'absorció de petites dosis de cesi-137 és nociva per a la salut humana, un descobriment que va molestar les autoritats bielorusses, que van jutjar i condemnar Iuri a més de quatre anys de presó i als camps de treball. Entre la gran quantitat d'imatges de la mostra, el públic també s'adonarà de la presència de fotografies d'Igor Kostin, un fotògraf moldau absolutament "obsessionat" per la tragèdia de Txernòbil que fa vint anys que documenta, i experiència que ha explicat en el llibre Txernòbil. Confessions d'un reporter, que acaba de publicar l'editorial Efadós.

Més informació d'aquest reportatge: > Entrevista Galia Ackerman. > El cronista de la catàstrofe. Més informació de l'exposició: 'Hi havia una vegada Txernòbil' és una coproducció del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i Bancaja. Es presenta al CCCB entre el 17 de maig i el 8 d'octubre de 2006 i a la Universitat d'Alcalà d'Henares entre el 28 de novembre de 2006 i el 28 de gener de 2007. La comissària és Galia Ackerman, amb l'assessorament de Bashkim Sehu i Frédérick Lemarchand. El disseny i direcció del muntatge és d'Emiliana Design Studio i el disseny gràficde l'exposició i la difusió de La Japonesa. Més informació, aquí.