06/08/2007 - 00:00
La percepció que té la societat urbana de les zones rurals sovint s'associa a la preservació de les essències, talment com si els seus habitants fossin guardians de la tradició. Segurament, res més lluny de la realitat. El sector del turisme rural està ple d'emprenedors que volen oferir nous productes i nous segments específics, aquest fet s'ha mostrat en el seminari Turisme Rural Versió 7.0 organitzat per la Fundació d'Estudis Superiors (FES) d'Olot, l'Ajuntament d'Olot i la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
La setena edició del seminari sobre Turisme Rural que s'organitza a la capital de la Garrotxa ha volgut posar l'accent en la innovació. En anteriors edicions s'han tractat qüestions com l'urbanisme i arquitectura, els aspectes legals, el màrqueting i la comercialització. D'aquesta manera, s'ha consolidat un espai de reflexió anual que atrau a responsables de negocis de turisme rural, a tècnics i regidors de turisme de municipis d'interior així com a docents i estudiants de diversos àmbits. Precisament en l'edició d'enguany es va presentar el llibre d'actes del sisè seminari centrat en territori, urbanisme i arquitectura i que s'ha publicat en la col·lecció Diversitas de la Universitat de Girona (UdG).
Una visió distorsionada
La visió del medi rural des del medi urbà acostuma a considerar aquests territoris com estàtics, endarrerits i poc capaços de desenvolupar-se de manera endògena. Tanmateix, Jordi Calabuig, responsable de turisme de la FES d'Olot, afirma que al nostre país 'el sector del turisme rural està ple d'emprenedors, gent que carregats d'idees i ganes de fer feina crea petites empreses molt innovadores i repartides arreu del territori'. Aquest afany de reinventar-se té una gran avantatge que és la predisposició a adaptar-te a canvis i novetats, però al mateix temps inconvenients com per exemple la dispersió i la falta de formació específica. Per cobrir aquest segon buit, la FES desenvolupa formació contínua no només en l'àmbit del turisme rural sinó en altres elements territorials a potenciar com el paisatge, l'art i el teixit industrial. La Fundació està ubicada des de 2003 a Can Montsà, una antiga fàbrica tèxtil de la capital de la Garrotxa.
Diversitat i nous segments del mercat
El turisme rural és un sector divers. O almenys d'aquesta manera ho entenen des de la FES d'Olot. En aquest sentit Jordi Calabuig defineix el sector com 'tot aquell turisme que té lloc en l'àmbit rural, més enllà de les normatives'; engloba l'ecoturisme, el turisme cultural i l'esportiu que es realitza en comarques interiors. A aquesta definició àmplia és necessari que s'incloguin els criteris de desenvolupament sostenible com la garantia per promoure un sector tan arrelat al seu propi territori.
Respecte a la qüestió de si el mercat del turisme rural està saturat, les conclusions és que més enllà de determinar si s'ha arribat al pic de nous productes allò realment necessari és innovar de manera contínua i sobretot 'situar-se en el mapa' tant a nivell de xarxes 'la unió fa la força- com en posicionar-se en nous segments de negoci específics que ofereixin productes singulars.
Precisament, el Seminari 7.0 ha volgut donar relleu a aquests nous segments a priori poc coneguts. En destaca l'anomenat turisme espiritual que fou la ponència que va aixecar més expectatives entre els participants. Per Jordi Calabuig una explicació pot ser que 'el fet religiós entès de forma àmplia atrau molts públics, des d'ateus fins a aquells més beats d'una determinada creença'. D'altra banda, sembla ser que el nostre país és molt ric en atractius d'aquest tipus ja que en el paraigües del turisme espiritual hi caben tant els elements patrimonials com els immaterials. El responsable de turisme de la FES afegeix que en altres països fins i tot existeixen agències de viatges relacionades amb pelegrinatges i itineraris espirituals i malgrat que a Catalunyas'hi ha treballat poc és evident que existeixen casos d'aprofitament turístic com els santuaris de Montserrat o Núria entre altres. Altres exemples més recents poden ser el centre budista del Garraf, esdeveniments com la processó de Verges o l'impuls del camí de Sant Jaume en el seu tram del Principat i que tindrà com a punt d'inici Sant Pere de Rodes. També són un valor emergent activitats com les estades de meditació o per al creixement personal, que s'associen a l'espiritualitat sense estar necessàriament vinculades a una religió concreta.
Un altre filó que sembla que ha aparegut, és el denominat turisme accessible. De fet, la ponència presentada per Santiago Salgado, director de Polibea Turismo, es preguntava en el seu títol 'si hi ha negoci en el turisme accessible, més enllà de la normativa'. La resposta és positiva i tal com afirma Jordi Calabuig 'malgrat que hi ha poca oferta estructurada, la sorpresa va ser en realitzar la prospecció de manera informal la localització de diverses empreses que més enllà del mínim legal ofereixen productes turístics adaptats per a cecs, sords, persones amb cadires de rodes, discapacitats psíquics...' En aquest sentit destaquen exemples com visites especials a parcs naturals, vols en globus, activitats d'equinoteràpia entre altres. Una de les conclusions és que 'segurament cal donar a aquest segment de negoci la rellevància que realment pot tenir, i donar més visibilitat a l'oferta que ja existeix'. Precisament aquesta és la tasca de Polibea Turismo que esdevé un centre de recursos pel turisme 'universal i sense barreres' arreu de l'Estat espanyol.
