06/07/2006 - 00:00
Els propers dies 7, 8 i 9 de juny se celebraran les Jornades sobre l'Organització Territorial a la seu barcelonina de l'Institut d'Estudis Catalans -IEC-, organitzades per la Universitat Catalana d'Estiu i el mateix IEC i amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya.
En la primera sessió -dimecres dia 7- es parlarà de la divisió del territori com a assignatura pendent i s'abordarà la qüestió de les inèrcies històriques i el repte de la gestió. En la següent -dijous dia 8- es discutiran les noves fórmules de tractar l'organització territorial així com les perspectives de futur. Destaca en aquesta jornada la conferència d'Oriol Nel·lo sobre la nova divisió territorial i l'Estatut. Divendres dia 9 tindrà lloc l'última sessió, amb un debat entre representats dels diferents grups parlamentaris de la cambra catalana.
Setanta anys després de l'aprovació del mapa comarcal de la Generalitat republicana i després de 25 anys d'autogovern, la divisió del territori continua generant controvèrsia política i social. Tanmateix, la divisió en vegueries i la redefinició del paper de les comarques no han estat abordades en aquesta legislatura. La nova divisió territorial figura en els articles 90, 91 i 92 de l'estatut d'autonomia que d'aquí uns dies votarem en referèndum.
Un avenç del debat social
Es clar que, si s'aprova l'estatut i després d'una eventual clarificació de l'escenari polític, el debat territorial passarà a primer pla d'actualitat. En aquest sentit les jornades s'avancen al que serà un tema de discussió en els propers anys a tots els nivells. Segons Joan Tort, coordinador científic de les jornades: 'A les portes del referèndum, i en la tessitura de l'inici d'una nova etapa en el debat sobre l'organització territorial, les jornades poden ser un punt d'inflexió a una situació en què, en comparació amb altres èpoques, hi ha un cert dèficit d'aportacions teòriques, de propostes d'abast global i de reflexió crítica sobre aquestes qüestions. El que es digui i s'escrigui ara, d'altra banda, pot convertir-se en un referent útil, o com a mínim testimonial, de cara al futur'.
Joan Tort ha manifestat que l'objectiu és, d'una banda, generar reflexió però també incidir més enllà de l'àmbit acadèmic: 'Quan la reflexió científica és seriosa, ponderada i ben fonamentada, per ella mateixa hauria de transcendir en el pla social i suscitar en la consciència dels polítics la necessitat d'actuar d'una manera incisiva, coherent i eficaç. I pensant, per damunt de tot, en l'interès general'.
Per debatre aquestes qüestions i el seu rerafons històric, tècnic, econòmic i polític els organitzadors han convidat a professors d'universitats catalanes, espanyoles, franceses, italianes i portugueses. Aquesta presència es deu, segons Tort, al fet que ' Catalunya ha estat, històricament, un cap de pont fonamental per a la incorporació al sud dels Pirineus dels corrents europeus innovadors, fossin culturals o científics. Això és claríssim en el cas de Pau Vila i de la divisió comarcal dels anys trenta. Ara el context no és el mateix, però continua sent important tenir uns punts de referència clars sobre el que està succeint fora: tant als països propers com a la resta de l'Estat'.
Niu de controvèrsia
Si bé la qüestió de l'organització territorial ha quedat desplaçada del primer pla de l'actualitat per altres esdeveniments de signe polític, puntualment s'han pogut sentir algunes disputes territorials en relació amb futures capitalitats de vegueria -sobretot a la Catalunya Central- i a l'adscripció de determinades comarques a una vegueria o altra. Això demostra que el tema és ben viu. Ara bé, significa això que quan s'hi entri a fons s'estendrà la conflictivitat entre territoris arreu del país? Joan Tort opina que 'la caixa dels trons, pel que fa a la divisió territorial, sempre està a Catalunya en una certa situació de risc potencial. Som un país creatiu, però en el pla de les identitats territorials hi ha massa susceptibilitats i massa individualisme. La clau de futur en aquestes qüestions està a saber mirar a llarg termini i a saber trobar fórmules de consens'.
Tort considera que aquest fet no és exclusiu de Catalunya i que l'explicació es troba en la història del nostre continent: 'les divisions territorials - i ho dic en plural perquè les escales són múltiples- són un tema molt complex i molt difícil de resoldre, perquè s'hi barregen qüestions d'identitat, de drets col·lectius legítims i d'inèrcies històriques que no es poden canviar d'un dia per l'altre. I encara menys a Europa, continent on l'ocupació humana del territori és antiquíssima'.
