[SÈRIE DG] Manuel Hernández: 'Hem d'incidir en la gestió de la demanda'

Entrevista amb Manuel Hernàndez, director de l'Agència Catalana de l'Aigua. Quina va ser la primera decisió presa com a director? Plantejar a l'equip directiu de l'Agència la necessitat d'introduir els canvis organitzatius i de manera de funcionament que ens permetin modernitzar-nos, descentralitzar-nos i ser més eficaços i més propers a les necessitats del territori per fer front als reptes que ens planteja la nova cultura de l'aigua, basada en un nou enfocament de la gestió de l'aigua orientat a l'equilibri dels diferents usos des del respecte al medi, tal com preveu la Directiva marc de l'aigua. Quines són les tres prioritats del seu àmbit decisió? Desenvolupar un sistema de gestió sostenible del cicle de l'aigua, de manera que puguem satisfer les necessitats de la població i dels agents econòmics sense malmetre els sistemes aqüàtics i vetllant per un ús racional i eficient dels recursos que en garanteixi la preservació i la disponibilitat futures. Garantir l'accés a l'aigua a tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país en la quantitat i amb la qualitat adequades, en un marc respectuós amb la preservació del medi i amb un cost assequible pels seus nivells bàsics de consum o disponibilitat. Fomentar la participació activa prèvia a la presa de decisions com a instrument de democratització efectiva de la nostra societat en un tema tant vital per al nostre desenvolupament actual i futur com és la gestió de l'aigua. Parlant en termes generals, i en clau de país, quines creu que són les tres fortaleses del seu àmbit? La pressió a la qual s'han sotmès els rius i els aqüífers durant els segles XIX i XX ha comportat no només una disminució d'aigua disponible i un impacte sever al medi, sinó també una pèrdua de recursos a causa de la contaminació. Per això, perquè no hi ha quantitat sense qualitat, les polítiques de l'aigua han de dirigir-se a preservar la qualitat, i no hi ha millor manera d'assegurar la qualitat si no és protegint le medi i els seus ecosistemes. El nou model de gestió de l'aigua no passa per una única solució al dèficit estructural d'aigua en determinats àmbits del nostre territori sinó per una suma de solucions (ampliació i millora de l'eficiència de les xarxes d'abastament, la descontaminació dels aqüífers, la regeneració i reutilització, la dessalinització, etc.). Es tracta d'un sumatori de mesures que es complementen i entre les quals destaquen d'una banda el gran esforç que Catalunya ja ha estat fent des de fa anys en matèria de depuració, amb més de 330 depuradores en marxa sobre un total de 1544 previstes fins el 2015 i el potencial que suposen en l'àmbit de la regeneració i reutilització per alliberar l'aigua potable als usos prioritaris. En segon lloc, les inversions actualment en marxa per garantir la qualitat i la disponibilitat, que pugen més de 2.300 milions d'euros fons el 2010, i finalment però no menys important, el nivell de conscienciació que està assolint la societat catalana en matèria d'estalvi i que cal fomentar i potenciar encara més des de totes les administracions competents i per part de tots els usuaris de l'aigua. I les tres debilitats? El principal problema és que tenim poca aigua, mal distribuïda pel territori i, a més, una climatologia irregular típica mediterrània. Les característiques climàtiques, geogràfiques i socials divideixen el nostre país en dues parts ben diferenciades: la corresponent a la part catalana de l'Ebre, on viu el 10% de la població, amb major disponibilitat de recursos i una demanda dedicada gairebé exclusivament a l'ús agrícola; i la corresponent a la conques internes de Catalunya, que aglutina el 90% de la població, amb menor disponibilitat de recursos i una demanda dedicada majoritàriament a l'abastament urbà. Per això tots els plans i programes de mesures en què treballem estan orientats a reequilibrar la disponibilitat dels recursos per garantir les demandes a partir d'una visió integrada. Quins referents internacionals o estatals té la seva feina? El nostre referent i la llum que orienta les polítiques de l'aigua del Govern de la Generalitat és, sens dubte, la Directiva Marc de l'Aigua, tal com deia abans, i no pot ser d'una altra manera no només perquè és la nostra responsabilitat i el nostre deure sinó perquè el nivell d'exigència de la societat és també cada vegada més elevat i va en aquesta direcció. Hem de passar d'una concepció de la gestió de la oferta (basada en la producció d'aigua sense límit que a la llarga resultaria insostenible per al nostre territori) a la de la gestió sostenible de la demanda perquè l'aigua és un recurs fràgil i finit, i en un territori i una climatologia com la que tenim a Catalunya més encara. Quina part de la seva acció pot contribuir a lluitar contra el canvi climàtic? Si aconseguim fer un ús més sostenible de l'aigua, recolzant-nos en els quatre grans eixos de la nova política de l'aigua (sostenibilitat ambiental, sostenibilitat de garantia, sostenibilitat econòmica i sostenibilitat social) és evident que serem menys vulnerables davant els escenaris que dibuixen els actuals pronòstics sobre el canvi climàtic. Quins canvis creu que pot portar l'aplicació del nou Estatut en la seva direcció? Essencialment et fet que puguem ser autosuficients a l'hora de gestionar els recursos d'aigua disponibles, mitjançant una suma d'alternatives que des d'un enfocament local o de conca ens permetin garantir els diferents usos sense desequilibrar la qualitat ecològica dels ecosistemes hídrics i no haver de dependre de noves transferències d'aigua d'altres conques.

S'aposta per la dessalinització d'aigua. Quin balanç ambiental i energètic fa d'aquestes instal·lacions? La producció d'aigua a través de mitjans no convencionals com la dessalinització és indubtablement un element destacat de les alternatives de la nova política de l'aigua, però no és l'únic ni constitueix la panacea dels nostres problemes si no va acompanyat de les altres mesures que comentava abans (regeneració i reutilització, descontaminació, eficiència de les xarxes, etc.). No es tracta de produir aigua ad infinitum perquè això també seria insostenible per al territori. Es tracta de produir la que necessitem i no podem obtenir per les altres vies. Pel que respecta al balanç ambiental i energètic, és evident que les ultimes tecnologies disponibles han suposat un avenç important en el sentit que han anat reduint progressivament la despesa energètica i avui trobem ja instal'lacions que han reduït fins a menys de 3MW les necessitats d'energia per produir aigua en front de les de primera generació que en necessitaven més de 10. Com potenciar la reutilització de les aigües depurades, més enllà de l'agricultura i les zones humides, en sectors com la indústria? És evident que no tots els usos requereixen uns nivell de qualitat propers als de l'aigua potable. La regeneració és una de les potes estratègiques de la nova política per a un ús més eficient dels recursos d'aigua i una alternativa molt bona i més sostenible des de qualsevol punt de vista (també econòmic) per als usos agrícoles , industrials i lúdics (camps de golf). El nostre objectiu és arribar a reutilitzar més de 160 Hm3 d'aigua en els propers anys, el que suposarà prop del 22% d'aigua dolça o potable que s'alliberarà per als usos prioritaris com l'abastament. Per això és tant important que el projecte de real decret sobre reutilització que prepara l'administració de l'Estat entengui que no pot posar pals a les rodes de la reutilització. No ens podem permetre el luxe de perdre el gran potencial que suposa la reutilització en un marc de gestió sostenible de l'aigua. Les noves exigències ambientals que deriven de la DMA comportaran un agument del preu de l'aigua? Creu que la ciutadania ho acceptarà? La consecució de la sostenibilitat ambiental i de la garantia de disponibilitat d'aigua de qualitat per als usos i necessitats només serà possible si s'assegura la recuperació adequada de costos dels diferents aspectes del cicle de l'aigua (costos de recurs ambiental i de servei). Els ciutadans, i així ho manifesten les enquestes de què disposem, estan disposats a pagar més pel servei si els podem assegurar la qualitat desitjada, però això no vol dir que tots els costos del cicle s'hagin de carregar a la factura de l'aigua. Per primera vegada en la història de l'administració disposem d'un contractre-programa pel qual la Generalitat aportarà 150 milions d'euros per fer possible la missió de l'Agència. Al mateix temps el finançament derivat de la disposició addicional tercera de l'Estatut possibilita un paquet d'inversions necessari per a l'execució de moltes de les actuacions en marxa. Es tracta que la repercussió sigui justa, solidària i equilibrada, sobre la base d'una tarificació i una fiscalitat progressives.