21/11/2005 - 00:00
L'aigua és un dels valors al qual organitzadors més s'aferren, i que fins i tot els serveix d'emblema del què serà l'Expo de Saragossa al 2008. Potser per això la gestió que se'n faci durant aquells mesos és també un dels punts al qual més atenció li dedica tothom.
Aprofitar l'aigua El plantejament que tots s'han fet és que cal que el consum sigui el mínim possible. Que l'aigua que es faci servir sigui treta del riu Ebre i, després, se n'hi torni el màxim possible depurada. 'Volem que aquest procés sigui explícit' - sosté Paco Pellicer, cap de l'àrea temàtica del Parc 'que això sigui un dels grans missatges: que agafem l'aigua, en traiem el màxim de profit i llavors la tornem en les millors condicions'.
Els projectes És a partir d'aquest principi que també s'ha concebut que hi hagi un petit circuit per navegar amb aigües braves que els permetrà entrar a tots els circuits de competicions, a l'estil del que hi ha a la Seu d'Urgell. 'Això ens donarà una instal·lació esportiva nova a les portes de la ciutat. Hi haurà gent que s'hi aficionarà i aquí és on podem entrar a buscar que l'afició sigui respectuosa'. Entre altres projectes que de moment es troben amb previsió d'executar també hi ha el d'un espai polivalent on les feines de conservació natural i depuració de l'aigua s'explicaran als més petits a partir d'un programa educatiu important.
També hi ha previst l'aquari fluvial, que es convertirà en el més gran del món. Les diferents parts del qual estaran dedicades a qüestions específiques relacionades amb l'aigua, que s'ajudaran de simuladors climàtics i espectacles audiovisuals que estaran en funcionament. Aquest aquari, juntament amb el pavelló dels Rius, de 2.600 metres quadrats i set milions de pressupost, estaran destinat als paisatges de l'aigua. 'El visitant no només tindrà la sensació de ser a l'aquari més gran del món -diu el director, Jerónimo Blasco- sinó de recórrer tot el món a través de rius'.
Ja hi ha algun dels noms de les exposicions monogràfiques que s'inclouran que confirmen aquesta intenció: 'Preparats davant catàstrofes i riscos'; 'La vida als límits de l'aigua'; 'L'aigua compartida'; 'Set, denúncia de la situació'... A banda d'això, Saragossa serà el febrer la seu del fòrum 'Mediterrani, aigua i sequera', que a partir de llavors s'organitzarà a Saragossa, i que vol definir les estratègies per millorar la gestió de l'aigua durant les èpoques en què en falta.
Crítiques mesurades Però amb aquestes aparentment bones idees i aquests plantejaments tant seductors no tothom hi ha estat d'acord. Per alguns l'Expo és tan sols una 'oportunitat' que encara cal veure com es gestiona. 'El que sabem és que fins ara a Saragossa hem viscut d'esquena als rius' confessa Víctor Viñuales de la Fundación Ecologia y Desarrollo. 'Si això canvia fantàstic. però fins ara, si es fes un càlcul de quan hem invertit a la ciutats ens sorprendríem molt. Entre carrers, avingudes i museus sortirien uns càlculs multimilionaris. Cap als rius, en canvi... hem fet alguna cosa? Zero o gairebé. Ara que volem ser en un aparador ens hem de posar a fer els deures que no hem fet. Els plantejaments són bons... encara que no sé si es podran aplicar i si tots, per exemple promeses com el metro, arribaran al 2008'.
La seva és una posició intermèdia: Saluda el projecte però hi posa alguns interrogants. 'El suport no pot ser un aplaudiment sistemàtic - explica- sinó amb crítiques'. Creu que encara tot és obert. 'No està escrit que hagi de ser una meravella però tampoc que serà un desastre'.
El meandre de la discòrdia Pel que fa als ecologistes n'hi ha que han donat el vist-i-plau al projecte però n'hi ha d'altres que ho qüestionen i demanen que, directament, no es faci. Un dels punts més calents és l'elecció per la celebració de l'Expo del Meandre de Ranillas. Per l'organització ocupar-lo servirà per vertebrar la ciutat. Afirmen que es desblocarà una part que fins ara partia Saragossa entre el nord i el sud. Que es guanyarà un parc d'un centenar d'hectàrees per una zona, el polígon de San Fernando, que fins ara no tenien espais verds. L'ajuntament i els promotors han promès que respectaran els valor ambientals de l'antiga horta i, a la vegada, crearan espais lúdics, com petits llacs d'aigua, on la gent es pugui banyar.
És més, hi ha veus que afirmen que l'agricultura que fins ara s'ha fet a aquesta zona ha anat en contra dels espais naturals del meandre. 'El parc que farem, és molt respectuós amb l'agricultura, però vol el benefici del conjunt de la població' assegura Pablo de la Cal, arquitecte. 'Saragossa té una tradició d'ocupació de zones agrícoles que son pròximes a la ciutat i crec que en aquesta ocasió el plantejament està molt elaborat, en canvi altres vegades els creixements havien estat molt més barroers'.
Oposició dura Per Carlos Segura, d' Ecologistes en Acció de Saragossa, aquestes 'expos' són només una manera de transferir fons públics a privats amb un cert 'maquillatge' ambiental, que només ha agradat als ecologistes 'conservacionistes'. 'Fins ara, als ciutadans només ens han traslladat la idea que ens enriquirem i no és veritat. A més, els que ens queixem ens diuen que són molt pocs i que no tenim legitimitat. Per això ens han denegat tot el que els hi hem proposat. Els vam demanar, per exemple, que no és fes al meandre Ranillas, perquè era la última zona que quedava d'horta saragossana i calia conservar-la. El problema ve de lluny perquè als anys 70 i 80 es van donar la majoria de terrenys a constructors perquè especulessin. Ara, allà on hi volen fer l'Expo és el que quedava sense tocar'. La proposta d'aquesta entitat ecologista és que aquesta zona fos dedicada a escolars, perquè coneguessin que era l'horta. Volien que tingués una funció únicament educativa, però no ha estat així. Pels Ecologistes en Acció de Saragossa, la seva negativa al projecte està argumentada, no és només per un sol motiu. Ells no volen, per exemple, 'entrar en un projecte que aprofita la sènia del riu per fer-hi projectes lúdics'.
Son diversos els col·lectius ecologistes que s'hi han posat en contra i que van juntament amb els sindicats, associacions de veïns i persones a títol individual... Quan, per exemple, l'organització volia crear un consorci ambiental per fer d'observatori del que passava a la expo alguns grups no hi vam voler entrar. Van dir que era poc independent i que estava pensat només perquè l'organització de l'Expo es pogués reafirmar.
Debat obert En el que els opositors coincideixen és en demanar un debat públic. 'Volen fer creure que l'Expo serà bona i quan algú gosa contradir-ho se'ns diu que som uns histèrics i uns irracionals. La premsa ens ha oblidat i se n'ha fet molt poc ressò. Fins i tot a la bandera que portàvem a la Festa del Pilar demanant que no hi hagués Expo van aconseguir que no aparegués a les fotos i a la tele. Tenen por que se'ls critiqui un projecte que és megalòman'. També per Ecologistes en Acció, tot plegat és una oportunitat perquè l'ajuntament presenti molts avenços que fins ara havien estat encallats, com el carril bicicleta o la reforma del transport públic. 'Els projectes que han engegat ara ja havien d'haver estat ara fa 20 anys'.
Segura recorda que 'l'alcalde de Saragossa, Juan Alberto Belloch, va dir que el 98% de la gent estava d'acord amb l'Expo. 'Jo no sé d'on extreu les dades -assegura- però en tot cas, els que som hem d'unir les forces. No pot ser que sigui una Expo tal com la projecten. Sembla ben bé que si ve la gent que prometen que han de visitar la fira no podrem viure i que, si no venen, ens arruïnarem'.
En aquest sentit es pot concloure que on uns veuen un sensacional projecte ciutadà, altres en veuen un absorbit pels polítics i, encara un tercers veuen un projecte polític amb poques expectatives que tracta de passar per ciutadà.
Pròximament:
5. Entrevista al director, Jerónimo Blasco
Aprofitar l'aigua El plantejament que tots s'han fet és que cal que el consum sigui el mínim possible. Que l'aigua que es faci servir sigui treta del riu Ebre i, després, se n'hi torni el màxim possible depurada. 'Volem que aquest procés sigui explícit' - sosté Paco Pellicer, cap de l'àrea temàtica del Parc 'que això sigui un dels grans missatges: que agafem l'aigua, en traiem el màxim de profit i llavors la tornem en les millors condicions'.
Els projectes És a partir d'aquest principi que també s'ha concebut que hi hagi un petit circuit per navegar amb aigües braves que els permetrà entrar a tots els circuits de competicions, a l'estil del que hi ha a la Seu d'Urgell. 'Això ens donarà una instal·lació esportiva nova a les portes de la ciutat. Hi haurà gent que s'hi aficionarà i aquí és on podem entrar a buscar que l'afició sigui respectuosa'. Entre altres projectes que de moment es troben amb previsió d'executar també hi ha el d'un espai polivalent on les feines de conservació natural i depuració de l'aigua s'explicaran als més petits a partir d'un programa educatiu important.
També hi ha previst l'aquari fluvial, que es convertirà en el més gran del món. Les diferents parts del qual estaran dedicades a qüestions específiques relacionades amb l'aigua, que s'ajudaran de simuladors climàtics i espectacles audiovisuals que estaran en funcionament. Aquest aquari, juntament amb el pavelló dels Rius, de 2.600 metres quadrats i set milions de pressupost, estaran destinat als paisatges de l'aigua. 'El visitant no només tindrà la sensació de ser a l'aquari més gran del món -diu el director, Jerónimo Blasco- sinó de recórrer tot el món a través de rius'.
Ja hi ha algun dels noms de les exposicions monogràfiques que s'inclouran que confirmen aquesta intenció: 'Preparats davant catàstrofes i riscos'; 'La vida als límits de l'aigua'; 'L'aigua compartida'; 'Set, denúncia de la situació'... A banda d'això, Saragossa serà el febrer la seu del fòrum 'Mediterrani, aigua i sequera', que a partir de llavors s'organitzarà a Saragossa, i que vol definir les estratègies per millorar la gestió de l'aigua durant les èpoques en què en falta.
Crítiques mesurades Però amb aquestes aparentment bones idees i aquests plantejaments tant seductors no tothom hi ha estat d'acord. Per alguns l'Expo és tan sols una 'oportunitat' que encara cal veure com es gestiona. 'El que sabem és que fins ara a Saragossa hem viscut d'esquena als rius' confessa Víctor Viñuales de la Fundación Ecologia y Desarrollo. 'Si això canvia fantàstic. però fins ara, si es fes un càlcul de quan hem invertit a la ciutats ens sorprendríem molt. Entre carrers, avingudes i museus sortirien uns càlculs multimilionaris. Cap als rius, en canvi... hem fet alguna cosa? Zero o gairebé. Ara que volem ser en un aparador ens hem de posar a fer els deures que no hem fet. Els plantejaments són bons... encara que no sé si es podran aplicar i si tots, per exemple promeses com el metro, arribaran al 2008'.
La seva és una posició intermèdia: Saluda el projecte però hi posa alguns interrogants. 'El suport no pot ser un aplaudiment sistemàtic - explica- sinó amb crítiques'. Creu que encara tot és obert. 'No està escrit que hagi de ser una meravella però tampoc que serà un desastre'.
El meandre de la discòrdia Pel que fa als ecologistes n'hi ha que han donat el vist-i-plau al projecte però n'hi ha d'altres que ho qüestionen i demanen que, directament, no es faci. Un dels punts més calents és l'elecció per la celebració de l'Expo del Meandre de Ranillas. Per l'organització ocupar-lo servirà per vertebrar la ciutat. Afirmen que es desblocarà una part que fins ara partia Saragossa entre el nord i el sud. Que es guanyarà un parc d'un centenar d'hectàrees per una zona, el polígon de San Fernando, que fins ara no tenien espais verds. L'ajuntament i els promotors han promès que respectaran els valor ambientals de l'antiga horta i, a la vegada, crearan espais lúdics, com petits llacs d'aigua, on la gent es pugui banyar.
És més, hi ha veus que afirmen que l'agricultura que fins ara s'ha fet a aquesta zona ha anat en contra dels espais naturals del meandre. 'El parc que farem, és molt respectuós amb l'agricultura, però vol el benefici del conjunt de la població' assegura Pablo de la Cal, arquitecte. 'Saragossa té una tradició d'ocupació de zones agrícoles que son pròximes a la ciutat i crec que en aquesta ocasió el plantejament està molt elaborat, en canvi altres vegades els creixements havien estat molt més barroers'.
Oposició dura Per Carlos Segura, d' Ecologistes en Acció de Saragossa, aquestes 'expos' són només una manera de transferir fons públics a privats amb un cert 'maquillatge' ambiental, que només ha agradat als ecologistes 'conservacionistes'. 'Fins ara, als ciutadans només ens han traslladat la idea que ens enriquirem i no és veritat. A més, els que ens queixem ens diuen que són molt pocs i que no tenim legitimitat. Per això ens han denegat tot el que els hi hem proposat. Els vam demanar, per exemple, que no és fes al meandre Ranillas, perquè era la última zona que quedava d'horta saragossana i calia conservar-la. El problema ve de lluny perquè als anys 70 i 80 es van donar la majoria de terrenys a constructors perquè especulessin. Ara, allà on hi volen fer l'Expo és el que quedava sense tocar'. La proposta d'aquesta entitat ecologista és que aquesta zona fos dedicada a escolars, perquè coneguessin que era l'horta. Volien que tingués una funció únicament educativa, però no ha estat així. Pels Ecologistes en Acció de Saragossa, la seva negativa al projecte està argumentada, no és només per un sol motiu. Ells no volen, per exemple, 'entrar en un projecte que aprofita la sènia del riu per fer-hi projectes lúdics'.
Son diversos els col·lectius ecologistes que s'hi han posat en contra i que van juntament amb els sindicats, associacions de veïns i persones a títol individual... Quan, per exemple, l'organització volia crear un consorci ambiental per fer d'observatori del que passava a la expo alguns grups no hi vam voler entrar. Van dir que era poc independent i que estava pensat només perquè l'organització de l'Expo es pogués reafirmar.
Debat obert En el que els opositors coincideixen és en demanar un debat públic. 'Volen fer creure que l'Expo serà bona i quan algú gosa contradir-ho se'ns diu que som uns histèrics i uns irracionals. La premsa ens ha oblidat i se n'ha fet molt poc ressò. Fins i tot a la bandera que portàvem a la Festa del Pilar demanant que no hi hagués Expo van aconseguir que no aparegués a les fotos i a la tele. Tenen por que se'ls critiqui un projecte que és megalòman'. També per Ecologistes en Acció, tot plegat és una oportunitat perquè l'ajuntament presenti molts avenços que fins ara havien estat encallats, com el carril bicicleta o la reforma del transport públic. 'Els projectes que han engegat ara ja havien d'haver estat ara fa 20 anys'.
Segura recorda que 'l'alcalde de Saragossa, Juan Alberto Belloch, va dir que el 98% de la gent estava d'acord amb l'Expo. 'Jo no sé d'on extreu les dades -assegura- però en tot cas, els que som hem d'unir les forces. No pot ser que sigui una Expo tal com la projecten. Sembla ben bé que si ve la gent que prometen que han de visitar la fira no podrem viure i que, si no venen, ens arruïnarem'.
En aquest sentit es pot concloure que on uns veuen un sensacional projecte ciutadà, altres en veuen un absorbit pels polítics i, encara un tercers veuen un projecte polític amb poques expectatives que tracta de passar per ciutadà.
Pròximament:5. Entrevista al director, Jerónimo Blasco
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Especial Saragossa 2008 | 28.48 KB |
