14/08/2002 - 00:00
Un dels cetacis que més pateix la pressió humana al litoral mediterrani és el dofí mular, un animal d'hàbits costaners que fa dècades encara es podia veure al llarg de tot el litoral en grups de fins a una dotzena d'individus i que, ara com ara, només manté grups reduïts a les zones Delta de l'Ebre, de Begur i del Cap de Creus. Segons el biòleg Manel Gazo, del Grup d'Estudi i Conservació de Mamífers Marins (GRUMM) de la UB, que col·labora en l'estudi per delimitar reserves marines per protegir aquest animal, 'com que viu en grups aïllats es pot generar un problema de variabilitat genètica que pot fer que les colònies de dofí mular no tinguin garantida la seva supervivència'.
La campanya d'observació en l'àrea assignada al GRUMM, que és la del litoral català i de les Balears, així com tota l'àrea marítima que els separa, s'ha fet mitjançant la col·laboració del Departament de Medi Ambient, que ha cedit les avionetes del Grup d'Extinció d'Incendis per als vols de reconeixement. Els rastreigs des de l'aire també han permès d'establir censos aproximats de poblacions de dofí llistat, de dofí comú, de rorqual comú 'que amb 21 metres és el segon cetaci més gran del món', així com de tortuga babaua, la més estesa a la conca mediterrània.
Aquestes observacions també han confirmat la tendència regressiva del dofí comú, que ara només es localitza al sud de les Balears, a Múrcia i a Andalusia. El seu hàbitat ha estat ocupat pel dofí llistat i un dels objectius del GRUMM és establir de quin tipus de peix s'alimenta cada espècie, cosa que potser explicarà alguns dels canvis observats. Pel que fa a l'alimentació, Gazo reconeix que 'un problema important és la pesca. No podem oblidar que aquests animals competeixen amb els pescadors a l'hora d'emportar-se el peix. Els dofins segueixen els pescadors, els prenen part de la captura i, a més, de vegades els malmeten les xarxes', explica aquest biòleg, i afegeix que 'el que està per avaluar és si els dofins van seguint els pescadors perquè hi ha sobreexplotació pesquera i pateixen desnutrició o bé perquè els és més fàcil obtenir aliment en aquestes situacions'.
Un altre cetaci que és en el punt de mira dels investigadors és el rorqual comú, del qual cada primavera emigren uns 3.500 individus entre el litoral peninsular i les Balears. Es desplacen al nord de la Mediterrània, al mar de Ligúria, que des de 1992 és una reserva marina de 100.000 quilòmetres quadrats delimitada pel litoral de França, Itàlia i el nord de Còrsega. Aquests cetacis, que no surten de la Mediterrània, busquen un lloc d'aigua freda on passar l'estiu, mentre que a l'hivern emigren cap al sud, tot i que encara no es coneix prou bé la ruta que segueixen, per tal de tenir les cries en una zona d'aigua més calenta. Tot i els esforços per identificar els factors de risc que afecten les poblacions d'aquests animals, n'hi ha d'altres amb els quals no sembla que s'estigui a temps d'evitar la seva desaparició.
La tortuga babaua, per exemple, ja no pon ous en cap platja del litoral mediterrani de l'Estat. L'any passat va ser una autèntica raresa que un exemplar ho fes a la platja del cap de Gata, a Almeria. Hi ha un altre cas: la foca mediterrània, que a Catalunya es va extingir fa dècades, és un animal que difícilment hi tornarà si no es canvien els hàbits de lleure i la conducta de les persones. Manel Gazo explica que per reintroduir una espècie s'han de tenir en compte tres aspectes: 'Si l'espècie que volem reintroduir era la que hi havia en l'hàbitat on la volem tornar; si ja no es donen les causes que la van fer desaparèixer; i si s'assegura que les colònies donants disposen d'un nombre suficient d'individus de tal manera que no quedin malmeses pel trasllat d'alguns exemplars.' Gazo adverteix que només es compleix la primera de les condicions, de manera que per a ell no té cap sentit plantejar, per exemple, la reintroducció de la foca mediterrània en un indret com ara el cap de Creus.
L'informe elaborat pel GRUMM, juntament amb els realitzats pels equips de les universitats de València i Autònoma de Madrid, s'ha d'entregar al Ministeri de Medi Ambient al final de l'any. Aquest organisme decidirà quines són les àrees d'interès ecològic que cal protegir', remarca Gazo, i assenyala: 'a Catalunya les millors zones són el cap de Creus, el cap de Begur i el delta de l'Ebre, perquè són les zones menys alterades per l'activitat humana. A més, pel que fa a Begur, la mar guanya ràpidament molta profunditat, la qual cosa permet de mantenir unes condicions ambientals úniques a la vora de la costa'.
La campanya d'observació en l'àrea assignada al GRUMM, que és la del litoral català i de les Balears, així com tota l'àrea marítima que els separa, s'ha fet mitjançant la col·laboració del Departament de Medi Ambient, que ha cedit les avionetes del Grup d'Extinció d'Incendis per als vols de reconeixement. Els rastreigs des de l'aire també han permès d'establir censos aproximats de poblacions de dofí llistat, de dofí comú, de rorqual comú 'que amb 21 metres és el segon cetaci més gran del món', així com de tortuga babaua, la més estesa a la conca mediterrània.
Aquestes observacions també han confirmat la tendència regressiva del dofí comú, que ara només es localitza al sud de les Balears, a Múrcia i a Andalusia. El seu hàbitat ha estat ocupat pel dofí llistat i un dels objectius del GRUMM és establir de quin tipus de peix s'alimenta cada espècie, cosa que potser explicarà alguns dels canvis observats. Pel que fa a l'alimentació, Gazo reconeix que 'un problema important és la pesca. No podem oblidar que aquests animals competeixen amb els pescadors a l'hora d'emportar-se el peix. Els dofins segueixen els pescadors, els prenen part de la captura i, a més, de vegades els malmeten les xarxes', explica aquest biòleg, i afegeix que 'el que està per avaluar és si els dofins van seguint els pescadors perquè hi ha sobreexplotació pesquera i pateixen desnutrició o bé perquè els és més fàcil obtenir aliment en aquestes situacions'.
Un altre cetaci que és en el punt de mira dels investigadors és el rorqual comú, del qual cada primavera emigren uns 3.500 individus entre el litoral peninsular i les Balears. Es desplacen al nord de la Mediterrània, al mar de Ligúria, que des de 1992 és una reserva marina de 100.000 quilòmetres quadrats delimitada pel litoral de França, Itàlia i el nord de Còrsega. Aquests cetacis, que no surten de la Mediterrània, busquen un lloc d'aigua freda on passar l'estiu, mentre que a l'hivern emigren cap al sud, tot i que encara no es coneix prou bé la ruta que segueixen, per tal de tenir les cries en una zona d'aigua més calenta. Tot i els esforços per identificar els factors de risc que afecten les poblacions d'aquests animals, n'hi ha d'altres amb els quals no sembla que s'estigui a temps d'evitar la seva desaparició.
La tortuga babaua, per exemple, ja no pon ous en cap platja del litoral mediterrani de l'Estat. L'any passat va ser una autèntica raresa que un exemplar ho fes a la platja del cap de Gata, a Almeria. Hi ha un altre cas: la foca mediterrània, que a Catalunya es va extingir fa dècades, és un animal que difícilment hi tornarà si no es canvien els hàbits de lleure i la conducta de les persones. Manel Gazo explica que per reintroduir una espècie s'han de tenir en compte tres aspectes: 'Si l'espècie que volem reintroduir era la que hi havia en l'hàbitat on la volem tornar; si ja no es donen les causes que la van fer desaparèixer; i si s'assegura que les colònies donants disposen d'un nombre suficient d'individus de tal manera que no quedin malmeses pel trasllat d'alguns exemplars.' Gazo adverteix que només es compleix la primera de les condicions, de manera que per a ell no té cap sentit plantejar, per exemple, la reintroducció de la foca mediterrània en un indret com ara el cap de Creus.
L'informe elaborat pel GRUMM, juntament amb els realitzats pels equips de les universitats de València i Autònoma de Madrid, s'ha d'entregar al Ministeri de Medi Ambient al final de l'any. Aquest organisme decidirà quines són les àrees d'interès ecològic que cal protegir', remarca Gazo, i assenyala: 'a Catalunya les millors zones són el cap de Creus, el cap de Begur i el delta de l'Ebre, perquè són les zones menys alterades per l'activitat humana. A més, pel que fa a Begur, la mar guanya ràpidament molta profunditat, la qual cosa permet de mantenir unes condicions ambientals úniques a la vora de la costa'.
