Respir en la lluita contra el canvi climàtic

El gest del govern de Georges W. Bush ha estat eminentment simbòlic. En aquest cas, però, la simbologia ha vingut acompanyada de la significació. La delegació nord-americana s'ha avingut finalment, després d'intenses negociacions i algunes 'plantades' sonades, a participar en les converses internacionals que, a partir d'ara, miraran de concretar la lluita per atenuar els efectes de l'escalfament del planeta, més enllà del 2012, que és quan expira la primera versió del protocol de Kyoto. Els EUA se situen de nou dins la discussió internacional sobre el fenomen, per bé que continuen fora de l'esquema proposat pel protocol de Kyoto, tot reivindicant encara la seva particular solució basada en l'adopció voluntària de tecnologies més netes. Sigui com sigui, per primera vegada, s'ha evidenciat un consens polític internacional respecte el fet que el canvi climàtic existeix, que cal fer-hi front i que cal fer-ho de forma coordinada, tot pensant les polítiques a llarg terme. El text de l'acord assenyala que del diàleg, que es mantindrà dins la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, n'ha de sortir 'una acció de cooperació a llarg termini per enfrontar el canvi climàtic', tot i que, els delegats nord-americans han fet precisar que 'aquest diàleg no portarà a cap negociació susceptible de conduir nous compromisos'. La proposta finalment acceptada, també ha permès que, a banda dels EUA, països en vies de desenvolupament com ara la Xina, Brasil o Mèxic, formin part d'aquesta taula negociadora. La conferència sobre el Canvi Climàtic, en la qual han participat prop de 10.000 persones i en la qual hi han intervingut un centenar de ministres de medi, ha aconseguit finalment prolongar el Protocol de Kyoto més enllà del 2012. El nou període de negociacions, en les quals participaran els EUA i també la Xina, Brasil o Mèxic, és la principal contribució concreta de la Conferència de Montreal. Les converses es poden encaminar a l'actualització del Protocol de Kyoto, a la seva reforma... o, fins i tot, a la seva substitució per un nou tractat. És aviat per a dir-ho. De moment, les organitzacions ecologistes han valorat el resultat de la conferència amb optimisme, tot parlant d'acord històric. Bill Hare, assessor per a les qüestions de canvi climàtic de Greenpeace, ha valorat explícitament que 'el protocol de Kyoto és més fort avui, del que era fa dues setmanes'. El comissari europeu de medi ambient, Stavros Dimas ha recalcat que Europa ha liderat part del procés que ha portat als acords de Montreal, i que té la intenció de continuar liderant aquest treball en un futur. Com a síntesi, us proposem una breu guia per entendre la conferència de Montreal:

> Quines són les principals consecucions de la Conferència de Montreal? - S'ha aconseguit prolongar el pacte de Kyoto més enllà del 2012, que és quan expiraven els primers acords. - S'ha situat de nou, per bé que tímidament, als EUA dins la discussió respecte el canvi climàtic. Per primera vegada, s'evidencia un consens polític internacional. - El protocol de Kyoto ha vist refrendat el seu paper de referent absolut en la gestió i el còmput de les emissions, en aprovar-se els anomenats Acords de Marrakesh, ja establerts el 1997. Això, juntament amb l'acord de prolongació, contribuirà a reduir l'efecte d'incertesa que a hores d'ara allunya moltes inversions. - Els països en vies de desenvolupament que tenen majors emissions, com ara la Xina, Brasil o la Índia, han aprofitat la posició dels EUA per anunciar que també participaran en les converses amb un paper més actiu. > A què es deu el canvi de posició dels EUA? - El canvi de posició del govern Bush s'explica en clau interna -on la debilitat del president, amb índex de popularitats molt baixos, és ben evident- i també en clau exterior, on els EUA es troben en una situació poc còmoda, aïllats internacionalment. - La tasca d'alguns estats dels EUA i dels governs municipals d'algunes grans ciutats ha obert escletxes enl'estratègia federal. Hi ha contribuït l'acció coordinada dels representants locals i la pressió de la societat civil, sonorament present a Montreal. - El protocol de Kyoto certifica la utilització del mercat com a via de gestió de les emissions, obrint noves perspectives de negocis. Els EUA ja no poden obviar tan alegrement les iniciatives sorgides al voltant del tractat. > Quina és la salut del protocol de Kyoto? La força transformadora del protocol de Kyoto és, encara ara, després de la conferència de Montreal, precària. S'ha guanyat voluntat política, però aquesta continua molt vulnerable i el protocol esdevé, massa sovint, com va demostrar Rússia a dos dies a la clausura, un instrument d'intercanvi polític. Kyoto estableix mesures insuficients, bastides sobre compromisos molt dèbils. La falta de suport dels EUA continua desgastant l'autoritat del protocol de Kyoto. A hores d'ara, el protocol estableix el compromís de 36 països per, entre el 2008 i el 2012, retallar en un 5% les seves emissions respecte el 1990. La comunitat científica adverteix que cal ampliar notablement aquest percentatge, almenys entre un 30% i un 50% perquè les reduccions d'emissions tinguin un efecte real. Està clar que a Montreal el protocol de Kyoto ha rebut un bon cop de mà. A ningú se li escapa, tanmateix, que a partir d'ara caldran més accions que gestos. > I ara què? La comunitat internacional ha de traduir les bones paraules actuals en fets concrets. El calendari de reunions s'aventura intens, i també, naturalment, força complicat. La Unió Europea, per veu del seu comissari de Medi Ambient, ja ha avançat que té la intenció de liderar bona part del procés. Però el paper més complicat correspon a l'Organització de les Nacions Unides que, a través de la Convenció sobre Canvi Climàtic, ha de vehicular les converses. Caldrà veure ara fins a quin punt el gest nordamericà és una fugida d'estudi per guanyar temps, o bé, pel contrari, correspon a un canvi d'actitud. De moment, els EUA ja han anunciat una reunió, el pròxim gener, entre els presidents de Xina, Japó, Índia, Corea i Austràlia per abordar accions conjuntes, des de la perspectiva del Pacífic. Cal valorar aquesta nova plataforma pot ser un contrapès a l'acció de l'ONU? O bé és una mostra 'sui generis' d'un nou mulilateralisme? De Montreal n'ha sortit també l'acord per a impulsar un Pla Quinquenal d'Acció per a l'Adaptació, destinat als països menys desenvolupats. Caldrà veure si aquest esdevé un instrument útil. Les primeres reunions per tractar de la segona fase del protocol, que aniria del 2013 al 2017 començaran el pròxim mes de maig, i podrien començar a cristal·litzar-se de cara a la propera conferència de les parts, que tindrà lloc a finals d'any.