Ramon Folch proposa al empresaris ser pioners per afrontar el canvi climàtic

Davant d'un auditori format majoritàriament per empresaris, Ramon Folch, director general d'ERF i president del consell social de l'UPC, va emplaçar el món econòmic a esdevenir agent actiu de la necessària transformació de la realitat socioeconòmica catalana per tal de fer front al canvi climàtic. 'Què voleu ser: els últims representants del model que s'està morint o els pioners del nou model que entre tots hem de fer néixer?', va interpel·lar Folch als assistents al dinar organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona el passat divendres 5 de maig. 'Tinc l'atreviment de convidar-vos a construir la societat del segle XXI'. 'Té sentit instal·lar estacions d'esquí on és previst que en 20 anys no hi hagi neu? Hem de posar al centre del nostre model econòmic el turisme de platja si d'aquí a uns anys al nord d'Europa tindran més calor i no vindran tant com ara al Mediterrani?'. Aquestes són algunes de les preguntes que Folch va formular a un públic reunit a l'edifici de la Llotja de Mar que la Cambra de Comerç havia convidat amb el títol 'Canvi climàtic versus canvi econòmic'. La convocatòria és especialment oportuna i atractiva en un moment en què s'estan donant a conèixer estudis sobre el canvi climàtic que emplacen els diversos sectors socials a actuar. Abans de proposar als empresaris que encapçalin aquestes transformacions necessàries, Ramon Folch va voler deixar una cosa clara: el canvi es produirà. El que no sabem és l'abast ni les conseqüències concretes que tindrà, però de canvi n'hi haurà. 'És científicament ofensiu posar-hi objeccions', va subratllar. El debat que cal afrontar, doncs, és la manera de reaccionar-hi. La recepta per afrontar el canvi, per Ramon Folch, és centenària: construir complicitats entre tots els sectors, ja que aquesta és l'única manera de garantir la construcció sòlida del futur. Folch va destacar que el lloc que va acollir la trobada era molt pertinent, ja que 'el Consulat de Mar ha estat un lloc on s'han creat complicitats al llarg dels darrers 600 anys'. I va advertir que s'ha de desconfiar dels profetes que diuen exactament què passarà, ja que és difícil fer prediccions exactes, tot i que seria temerari no fer models de futur que ens diuen cap on cal caminar. Continuant amb els símils històrics, va proposar de 'rescatar l'actitud del navegant a vela, que mira constantment a l'entorn i va reaccionant en funció de la realitat'. Transformar la realitat socioeconòmica Els canvis de temperatura que es preveuen per al planeta no seran importants per a la biosfera, ja que el planeta pot funcionar amb independència dels nostres interessos. Ramon Folch va explicar que el que cal és enfocar adequadament la situació: 'El problema el tenim nosaltres'. És a dir, que l'augment global d'uns dos o tres graus implicarà canvis en les condicions atmosfèriques davant de les quals caldrà transformar el sistema econòmic. 'Hem après a ocupar i a gestionar el territori d'acord amb una realitat atmosfèrica concreta, hi hem adaptat les estratègies econòmiques', va explicar. Però amb l'augment d'uns pocs graus de la temperatura el sistema socioeconòmic català no podrà seguir les mateixes estratègies que fins ara, ja que se'n ressentirà l'agricultura, les estacions d'esquí no disposaran de prou neu per funcionar i el turisme basat en 'sol i platja' es quedarà en gran part als països del centre d'Europa, ja que hi augmentarà la calor. Davant d'aquesta previsió, difícilment ens en sortirem aplicant la mateixa lògica que ens hi ha portat, va advertir Ramon Folch als assistents. I va citar un adagi anglosaxó prou il·lustratiu del repte que tenim davant: 'si descobreixes que ets en un forat, no continuïs cavant'. Tot i que aquest socioecòleg reconeix que no té la recepta per afrontar el canvi, sí que va posar algunes propostes sobre la taula per començar a transformar la nostra realitat econòmica: disminuir la densitat dels boscos perquè no se'ns morin tots els arbres o disminuir la intensitat energètica (és a dir, la relació entre el consum energètic i el PIB) catalana, ja que tenim la més elevada de la UE. Si el canvi climàtic resulta ser el menor previst, serem més competitius que mai, i si es compleixen les prediccions més alarmistes, doncs estarem en condicions de competir. La clau, doncs, és començar a pensar com hem d'organitzar la nostra realitat econòmica tenint en compte les previsions que hi ha a 20 o 30 anys vista. Aquesta reflexió ha d'afectar tant el camp del model productiu com la gestió d'infraestructures o el model de consum energètic. Mites i realitats dels combustibles fòssils Una de les afirmacions que ha agafat més volada els darrers temps és la desaparició en poc temps dels combustibles fòssils. Tot i constatar que aquests combustibles tenen una vida limitada, Ramon Folch va assegurar que cap dels que hi havia assegut a la sala veurà la fi d'aquests recursos, i és que si bé de petroli ja n'hem consumit més de la meitat, explotant el carbó al ritme que ho fem ara encara en tenim per 150 o 200 anys, i de gas per 60 o 70 anys. Podríem, doncs, continuar amb el model actual. Però Ramon Folch, referint-se de nou a l'edifici que va acollir la conferència, va emplaçar els assistents: 'Si volem fer com els que van construir aquesta Llotja de Mar amb l'objectiu que durés segles, no podem fer un sistema basat en uns recursos finits que a més són els responsables del canvi climàtic'. Així doncs, després de reconèixer que sense petroli, gas i carbó no hauria existit la industrialització, també va avisar que amb el consum desaforat d'aquests combustibles la indústria no arribarà al segle XXII. El repte és dissenyar la transició, ja que 'no podem seguir amb el model que tan bé ens ha anat durant 150 anys'. Algunes receptes: contenir la demanda sense comprometre els processos econòmics o fer una transferència progressiva cap a sistemes alternatius. Per fer la transició cal la cooperació franca i compromesa dels sectors econòmics, polítics, socials i científics per abordar aquesta qüestió. 'No espereu que cap tècnic, científic o investigador us digui què hem de fer; cal la destresa de tots els agents socials per fer-ho: el món científic, el sistema empresarial i els polítics'. Tenint molt present qui és que tenia asseguts davant seu, Folch va demanar als assitents que actuin igual que ho fan amb les seves empreses: 'us demano que actueu amb la beneïda lògica empresarial que fa 600 anys que governa aquesta casa'. En aquest sentit, d'una banda, els va proposar de treballar per minimitzar el canvi ara que encara hi som a temps i, d'una altra, prendre mesures per actuar si es produeix. 'Tenim un canvi climàtic a les portes, que tindrà uns efectes trasbalsadors a 50 anys vista. Ja sabem qui és el culpable, ara el que hem de trobar és el solucionador', va reptar com a conclusió. I reprenent el fil de la conferència, el mateix Folch va donar la resposta: 'El solucionador hem de ser tots'.