Quan costarà mitigar el canvi climàtic?

Aquesta difícil pregunta és la que ha intentat respondre Claudio Forner, del Secretariat de la Convenció sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides, a la segona sessió del curs sobre canvi climàtic del CUIMPB. Les xifres varien molt segons els diferents informes, des dels beneficis positius fins a un 5% del PIB global -encara que es pot fer servir com a referència de l'informe Stern, que parla d'un 1%-. Però aquesta quantitat depèn, sobretot, del nivell de CO2 a l'atmosfera (mesurat en parts per milió, ppm) en que es vulgui estabilitzar, de quan es trigui i de quines mesures es prenguin. Així, com més baix es vol que sigui el nivell de ppm de CO2 a l'atmosfera, el cost dels canvis que s'han de fer creix exponencialment. Com més es trigui, més car resultarà, doncs més ràpid s'haurà d'actuar sobre un canvi més complex -encara que, segons Forner, una part d'aquest cost es mitigaria per l'accés a tecnologies més barates-. I si s'actua sobre els emissors o sobre les 'clavegueres' o embornals -els boscos que absorbeixen el CO2 excessiu- també influirà en el preu. Per calcular el cost final d'aquesta operació, els economistes han elaborat el que anomenen la 'corba dels costos marginals de mitigació', on avaluen el preu de rebaixar cada gigatona de CO2 a l'atmosfera. La corba comença amb les mesures que aporten beneficis -per l'eficiència energètica- com l'aïllament dels edificis, que pot arribar a significar fins a 150 euros d'estalvi per cada gigatona no emesa. Continua amb les ja més costoses com els canvis tecnològics, el desenvolupament de les energies renovables o la reforestació de les selves tropicals, que, en el cas d'Amèrica del Sud podria suposar un cost de 40 euros per cada gigatona absorbida. Un altre punt que ha destacat Forner ha estat el diferencial de costos per països. Així, si bé una tona de CO2 contamina igual a qualsevol lloc de planeta, les accions per evitar-la són més cares o econòmiques si es prenen en països desenvolupats o en vies de ser-ho. Aquest seria, per aquest economista, una de les grans avantatges del mercat internacional d'emissions. I per diferents raons. La primera perquè converteix la lluita contra el canvi climàtic en una 'oportunitat de negoci' per a qui hi vulgui invertir, el que converteix els 'més nets' en els 'més rendibles'. La segona perquè permet a països, com el nostre, comprar els drets a altres països a un millor preu que el que significaria la pròpia reducció; bàsicament perquè els països en vies de desenvolupament -l'exemple que s'ha posat constantment ha estat Xina- han de fer unes millores més 'fàcils' i per tant més barates, que en països on aquestes ja s'han realitzat. Això, a més del benefici econòmic objectiu, també facilita la transferència de tecnologia més eficient i neta a països que d'altra forma tindria molt més complicat d'accedir-hi. La lluita contra el canvi climàtic també ofereix, per Forner, altres oportunitats econòmiques a més dels nous mercats d'emissions. La primera i més evident seria l'estalvi per eficiència energètica, però també els beneficis productius que donarien aquesta innovació tecnològica. L'accés a la independència energètica per a molts països que permeten les renovables i altres beneficis derivats de la reducció de la contaminació, com la millora de la salut pública o la preservació de la biodiversitat -Forner els ha catalogat com a co-beneficis-.