Propostes per a la reducció de residus als municipis

Partint de la filosofia que el millor residu és el que no es genera, aquest dilluns 7 de maig s'ha presentat a Barcelona el llibre 'Polítiques locals per a la reducció dels residus municipals', d'Ignasi Puig. El llibre és una eina pràctica amb propostes perquè els ajuntaments contribueixin a la reducció de residus. Editat conjuntament per la Fundació Pi i Sunyer i la Diputació Barcelona, el llibre és el cinquè de la col·lecció 'Gestió Local en Medi Ambient', que es clourà amb el que està en procés d'edició titulat 'Polítiques locals en l'àmbit de l'ecologia industrial'. Domènec Martínez, coordinador de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació, ha explicat que aquesta col·lecció vol ser un instrument per millorar l'eficiència de la feina que s'està fent des dels ajuntaments en matèria ambiental. Si bé Puig i Martínez han coincidit a celebrar que cada cop es fan més esforços per al reciclatge del vidre, el paper i el plàstic, també han lamentat que cada vegada generem més residus. Durant la presentació, Ignasi Puig ha detallat el elements que ajuden a explicar per què és tan difícil avançar en la prevenció dels residus. D'una banda, hi ha una gran diferència que la posa en desavantatge davant del reciclatge: reciclar pot ser una activitat econòmica, però de la reducció de residus no se'n poden obtenir guanys econòmics. D'una altra banda, Puig també explica que la falta d'objectius específics i de finançament també dificulta que es tendeixi cap a una major reducció. Davant d'aquesta constatació, l'autor del llibre ha assegurat que sense una acció decidida de l'administració pública no hi haurà avenços en aquest camp. Si bé és cert que el paper protagonista i principal per aconseguir disminuir la producció de residus hauria de recaure en les entitats supralocals com l'administració europea, estatal espanyola i catalana, Puig ha constatat amb el seu llibre que des de l'àmbit local també es pot fer molta feina. Domènec Martínez, coordinador de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació, que ha estat l'encarregat de presentar l'acte, també reconeix que encara hi ha moltes mancances: 'Cal que canviïn determinades lògiques imperants per prevenir el canvi, ja que les actuacions encara són insuficients per canviar el panorama global actual'. Tot i això, ha volgut fer un balanç positiu de la legislatura que està a punt d'acabar: 'Hem fet moltes coses i els municipis han demostrat que volen ser més eficients en la minimització dels residus'. Propostes per als ajuntaments A partir d'experiències concretes tan a municipis catalans com en d'altres d'Europa i els Estats Units, Ignasi Puig ha agrupat les possibilitats de treball en aquest camp que tenen els municipis.

> Reglamentació normativa: L'aprovació d'ordenances pot contribuir a minimitzar el nombre de productes que es produeixen i que acaben abocats en deixalleries. Per exemple, poden ser una bona eina les ordenances que regulen la publicitat que es distribueix als domicilis o les activitats a la via pública, a través de les quals es pot evitar tot el paper que s'imprimeix de propaganda i que acaba directament a les escombraries o es pot obligar a utilitzar gots reciclats en les celebracions populars. Una altra proposta és l'aprovació de mocions, com les que molts municipis han signat per declarar-se 'lliures de PVC'. > Instruments econòmics: Un dels instruments més potents de què disposa l'administració local per actuar en aquest àmbit són les taxes d'escombraries i els sistemes de bonificació-penalització. La primera proposta, la de les escombraries, preveu vincular el pagament d'aquesta taxa municipal amb la quantitat i tipus de residu que genera cada domicili. Hi ha diversos sistemes de pagament depenent de si la recollida es fa porta a porta o a través d'un sistema identificador amb targeta magnètica. També depèn de si es comptabilitza pel volum generat o pel pes. Davant de la diversitat de possibilitats, i tenint en compte que a Catalunya no s'aplica enlloc aquesta vinculació (només se'n va fer una prova pilot el 2003 a Torrelles de Llobregat), Ignasi Puig proposa començar per on és més senzill: pels 65 municipis on ja es fa el sistema porta a porta i, d'aquests, al que ja hi ha la taxa d'escombraries domiciliada. Pel que fa als sistemes de bonificació-penalització, es tractaria a grans trets de fórmules que premien o penalitzen els municipis on se supera o no s'assoleix la mitjana de producció de residus. Aquest sistema ja l'aplica l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient pel que fa al reciclatge. > Bones pràctiques en equipaments públics: Aquest àmbit s'adreça a fomentar que els equipaments municipals apliquin sistemes de reutilització dels materials i de minimització dels residus. Per exemple, foment dels llibres reuitlitzables a les escoles, reducció de l'ús de paper a les oficines municipals o servei de préstec a les ludoteques. > Despesa pública: El foment de la compra verda, tant per part de l'administració pública com per part dels serveis municipals que estan externalitzats. També formen part d'aquest àmbit propostes com fomentar els mercats d'intercanvi, proveir la població de productes reutilitzables o impulsar serveis de retat i distribució de bolquers reutilitzables. > Educació ambiental: Aquest camp és on els ajuntaments han fet més feina, tant amb campanyes transversals adreçades al conjunt de la ciutadania com en campanyes adreçades a grups específics: usuaris i gestors d'espais municipals, per al foment de la compra responsable, dirigides als comerços i de promoció del compostatge casolà. Exemples concrets de cada un d'aquests possibles àmbits d'actuació es poden trobar al llibre. Per tal de complementar-los uns i altres, Ignasi Puig apunta que potser caldria pensar en la possibilitat d'elaborar Plans locals de reducció per estudiar quina és l'opció més idònia per cada municipi.