Proposen la protecció de 5.000 quilòmetres quadrats de fons marins a les Illes Balears

Aquest dimarts s'ha fet públic l'estudi 'Illes Balears: Proposta per a la gestió d'hàbitats amenaçats i la pesca', elaborat per l'ONG -especialitzada en l'estudi i defensa dels fons marins- Oceana, amb el suport de la Fundació 'La Caixa'. L'estudi, (que es por consultar complet aquí) presentat a la seu del CaixaFòrum de Palma recull els resultats d'una investigació sobre els fons marins de les Balears realitzat per un equip científic i d'experts marins, que han comptat amb el suport de submarinistes, un robot submarí (ROV) i el catamarà d'investigació Oceana Ranger, propietat de la mateixa ONG. Per dur-lo a terme s'han estudiat una trentena de localitzacions del sud de les illes, arribant als 250 metres de profunditat i incloent una extensió superior als 125.000 metres quadrats. L'estudi ha remarcat l'extraordinària riquesa dels fons marins balears, que 'encara són molt desconeguts' tal i com ha declarat Xavier Pastor, Director executiu d'Oceana, així com la seva 'desaparició a un ritme vertiginós'. Les imatges preses per l'equip d'Oceana han captat quasi un centenar d'hàbitats i comunitats marines d'alt valor ecològic, i han pogut identificar més de 400 espècies diferents de fauna i flora. Segons l'ONG, els resultats d'aquest estudi 'podrien servir de base per presentar un pla de protecció dels fons marins' balears, i han demanat al Govern autonòmic que 'lideri el compliment dels compromisos internacionals establerts pel Conveni de Biodiversitat de les Nacions Unides'. Oceana demana concretament la protecció de, 'almenys', un 10% de la superfície marina de l'arxipèlag. Al mateix temps, la presentació de l'informe ha servit per denunciar que si bé tots els governs del món s'han compromès a protegir un mínim del 10% dels seus fons marins, de moment encara no hi ha cap país que compleixi aquest acord, que, recorden, hauria d'estar implementat pel 2010. Un fons marí d'extraordinària riquesa Les Illes Balears compten amb concentracions d'esponges -definides com 'espectaculars a l'estudi- penya-segats i canons submarins de més de 2.000 metres de profunditat. També destaquen els seus volcans de fang, els jardins de gorgònies d'aigües profundes o els camps d'esponges arborescents. Són abundants tant els fons coralígens com els d'estrelles ploma, que poden arribar a concentrar milers d'aquests animals, així com d'altres hàbitats 'd'incalculable valor'. En zones menys profundes s'han trobat boscos d'algues brunes, prats de farnògrames marines, esculls de corall, lleixes d'algues roges, tenasses, etc. En aquests moments les Illes ja tenen una dotzena d'àrees marítimes protegides, entre les que destaquen el Parc Nacional Marítim Terrestre de Cabrera o les reserves de Migjorn, a Mallorca, d'Es Freus, entre Eivissa i Formentera i les Illes Malgrats, El Toro i Nord a Menorca. Però aquestes només representen el 0,75% de la superfície marina de l'arxipèlag. La proposta d'Oceana pretén ampliar els actuals 350 quilòmetres quadrats fins als 5.000. A l'estudi es proposen com a potencials zones de protecció les muntanyes submarines del Canal de Mallorca, les aigües profundes de Cap sa Creu, a Formentera, i el Canó de Menorca. Ecosistemes amenaçats Oceana, però, també ha volgut cridar l'atenció sobre les amenaces, que al seu entendre, pateixen els fons marins. Denuncien haver trobat marques de la pesca d'arrossegament sobre hàbitats molt fràgils, que afecten, per exemple, els camps de plomes de mar i de gorgònies, alguns dels quals es troben en franca davallada per l'acumulació de de residus. En aquesta línia, es denúncia també els efectes de l'excessiva presència de iots i velers sobre els prats de posidònia i la sobreexplotació d'espècies pesqueres com el lluç o les gambes. És per això que l'estudi recomana l'eliminació de l'arrossegament sobre hàbitats vulnerables, la gestió i ordenació de les embarcacions recreatives, frenar la destrucció dels litoral i acabar amb la contaminació marina, entre d'altres.