Prop de la meitat dels casos d'asma infantil a Barcelona són atribuïbles a la contaminació atmosfèrica

L'asma és la malaltia crònica més comuna a la infància i s'ha associat amb més morbiditat i mortalitat. Una recerca recent d'ISGlobal, realitzada amb la metodologia d'Avaluació d'Impacte en la Salut (HIA, per les sigles en anglès), apuntava que el 33% dels casos nous d'asma infantil a Europa eren atribuïbles a la contaminació atmosfèrica .

Amb aquest mateix enfocament quantitatiu, el nou estudi s'ha centrat en estimar el nombre de casos d'asma infantil a la ciutat de Barcelona atribuïbles a tres contaminants atmosfèrics principals: diòxid de nitrogen (NO₂), partícules fines (PM_2,5) i carboni negre (BC). El treball, publicat a Environmental Research, va partir de dades del cens de població de la ciutat i va obtenir les taxes d'incidència d'asma en nens i nenes -entre 1 i 18 anys- de la base de dades de l'estudi de la Càrrega Global de Malalties ( Global Burden of Disease). L'exposició als diferents contaminants es va calcular utilitzant un model estadístic harmonitzat (regressió d'ús del sòl o LUR).

Per estimar la càrrega de malaltia de l'asma infantil, l'equip científic va plantejar dos escenaris diferents: el primer es basava en els nivells màxims anuals de contaminació atmosfèrica contemplats en les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). El segon prenia com a referència els nivells més baixos de contaminació de l'aire detectats en una revisió de 41 estudis científics anteriors.

En el primer escenari , si es complissin les recomanacions anuals de l'OMS, Barcelona podria evitar fins 454 casos d'asma atribuïbles a NO₂ (el 18% del total de casos) i 478 en el cas de PM_2,5 (el 19%). En el segon escenari, amb els nivells més baixos de contaminació de l'aire, es podrien evitar 1.230 casos atribuïbles a NO₂ (48% del total de casos d'asma), 992 en el cas de PM_2,5 (el 39%) i 789 ( el 31%) en el cas del carboni negre.

David Rojas , investigador d’ISGlobal i de la Universitat Estatal de Colorado i coordinador de la publicació, destaca que "es tracta de la primera avaluació quantitativa d'impacte en la salut, que inclou múltiples contaminants (NO₂, PM_2,5 i BC) i el desenvolupament de l'asma infantil, amb una perspectiva d'equitat en salut ambiental a Barcelona".

L'estudi també es va proposar descriure la distribució de l'impacte de la contaminació atmosfèrica en el desenvolupament d'asma infantil segons el nivell socioeconòmic de les famílies. A partir de l'índex de privació Medea, es va classificar la població de Barcelona amb diversos indicadors educatius i laborals. En general, es va identificar diferències entre els grups socioeconòmics per a tots els contaminants estudiats . David Rojas explica que "l'anàlisi va mostrar més exposició a la contaminació atmosfèrica i casos d'asma infantil entre els grups menys desfavorits de la ciutat". "A Barcelona, a diferència d'altres ciutats, l a població amb més poder adquisitiu tendeix a viure on hi ha més trànsit i contaminació de l'aire", afegeix.

"El transport per carretera és una de les principals fonts de contaminació de l'aire", comenta Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal i un dels autors de l’estudi. "Barcelona necessita urgentment d'intervencions per reduir el volum de trànsit de vehicles motoritzats , que té un impacte negatiu en la salut dels nens i nenes que viuen a la ciutat”. "La reducció del trànsit no només disminuiria la contaminació atmosfèrica, sinó que també reduiria el soroll i els efectes de les illes de calor, i augmentaria els nivells d'activitat física, amb els beneficis que tot això comporta per a la salut", afegeix.

Referència

Pierangeli I., Nieuwenhuijsen MJ., Cirach M ., Rojas-Rueda D. Health equity and burden of childhood asthma related to air pollution in Barcelona. Environmental Research. February 2020. https://doi.org/10.1016/j.envres.2019.109067.