Presentat el Pla per evitar l'electrocució de les aus al Parc Natural del Montseny

Més de 3.000 aus moren electrocutades cada any a Catalunya al llarg del traçat elèctric. L'electrocució és una de les principals causes de mortalitat per a les aus, en especial els rapinyaires diürns i nocturns, els còrvids i les cigonyes. Una de les poblacions més amenaçades és la de l'àliga perdiguera, una espècie emblemàtica dels paisatges mediterranis, actualment en regressió a tot Europa. Per reduir el risc d'electrocució i millorar la conservació de les aus més amenaçades pel traçat elèctric en l'àmbit del Parc Natural del Montseny i les àrees d'influència del Vallès Oriental i Osona, la Universitat de Barcelona va signar un conveni amb la Diputació de Barcelona, Estabanell i Pahisa Energia, SA, i la Fundació Miquel Torres. En el marc del conveni, vigent per al període 2005-2007, l'Equip de Biologia de la Conservació-Àliga Perdiguera de la UB ha dut a terme els treballs de detecció de suports elèctrics perillosos, aplicant una metodologia pionera a tot l'Estat de models de predicció del risc d'electrocució en les línies elèctriques. Durant el primer any de conveni, els experts de la UB han cartografiat i modelitzat 996 suports elèctrics a l'àrea que inclou tot el Montseny i les àrees circumdants del sud d'Osona i del sector oest del Vallès Oriental que connecta amb l'Espai d'Interès Natural dels Cingles de Bertí. En aquesta àrea, el model predictiu ha determinant la presència de 62 suports de molt alt risc d'electrocució de les aus, 148 d'alt risc, 116 de baix risc i 670 de risc molt baix o nul. Tot indica que amb la correcció d'un 20 % dels suports elèctrics -tots els inclosos en les dues categories de major risc- la mortalitat d'aus per electrocució disminuiria un 95 %. Els resultats del primer any de conveni van ser presentats el dimecres 19 d'abril a la seu de l'empresa Estabanell i Pahisa Energia a Granollers, en un acte en què van participar el vicerector de Recerca de la UB, Marçal Pastor-Anglada; el diputat d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Josep Mayoral; Francesc Estabanell, de l'empresa Estabanell i Pahisa Energia, SA, i Àngel de la Rubia, de la Fundació Miquel Torres. La Diputació de Barcelona finança els estudis de detecció dels suports perillosos per a les aus i dóna el suport administratiu i tècnic en els espais protegits que gestiona. L'Equip de Biologia de la Conservació-Àliga Perdiguera de la UB, encapçalat pels investigadors Joan Real i Albert Tintó del Departament de Biologia Animal, cartografia els suports elèctrics sobre el terreny, aplica els models de predicció de perillositat per a les aus i assessora i avalua les correccions realitzades per l'empresa elèctrica. Estabanell i Pahisa Energia, SA, contribueix a desenvolupar mesures tècniques de correcció adequades i a aplicar-les als suports elèctrics d'alt risc per a les aus. La Fundació Miquel Torres dóna suport als programes de seguiment d'espècies amenaçades, com ara l'àliga perdiguera de l'equip de la UB, i contribueix a la divulgació de les tasques de conservació realitzades. Des del 1980, l'Equip de Biologia de la Conservació-Àliga Perdiguera de la UB té com a objectiu la protecció de l'àliga perdiguera (Hieraaetus fasciatus) a través de la recerca aplicada, la divulgació i l'aplicació de mesures de conservació. Aquesta és una espècie en clara regressió a la major part de l'Estat i a tot el continent europeu, on només en queden prop de 1.000 parelles. L'àliga perdiguera, que està colonitzant nous territoris a les comarques barcelonines, és una espècie protegida a tot l'Estat, i en tot l'àmbit català es calcula que actualment n'hi ha menys de 70 parelles adultes. L'Equip de Biologia de la Conservació-Àliga Perdiguera de la UB té, a més, altres línies de col·laboració amb la Diputació de Barcelona i Fecsa-Endesa per protegir l'àliga perdiguera i altres rapinyaires del risc d'electrocució a Catalunya. Des del 1992, la Fundació Miquel Torres de Vilafranca del Penedès dóna suport a l'Equip d'Estudi de l'Àliga Perdiguera de la UB, impulsant i finançant diverses iniciatives de recerca, divulgació i conservació de l'espècie, una línia d'actuació que ha ajudat a recuperar de manera progressiva la població d'àligues a Catalunya.