Potent començament de la trobada de l'AGS, amb les conferències de Wachernagel i Atkisson

La realització a la Universitat Politècnica de Catalunya de la trobada anual de l'Aliança per a la Sostenibilitat Global (AGS) ha reunit a Barcelona alguns dels màxims experts en medi ambient del moment. A més de les reunions de l'associació internacional, també s'han realitzat conferències públiques, com les d'aquest dilluns, 19 de març, han pronunciat Mathis Wachernagel, un dels autors del concepte d'empremta ecològica, Alan Atkisson, director executiu de la iniciativa inernacional Carta de la Terra i Chistian Azar, assessor del govern suec en afers climàtics. La primera ponència ha estat la de Wachernagel, que ha definit amb claredat la petjada ecològica (el tant per cent de biosfera recuperable necessària per a desenvolupar les activitats humanes) i biocapacitat (el tant per cent de biosfera útil en cada regió). Això li ha servit per denunciar que actualment el planeta té una capacitat d'1,8 hectàrees per habitant, mentre que se n'estan consumint 2,2. Aquesta sobreexplotació està generant un deute ecològic que corre el risc en convertir-se en un veritable col·lapse mediambiental, com el que ja es pateix a Haití o Darfur (Àfrica Nordoriental), doncs ja s'està consumint per sobre les capacitats del conjunt global. Davant aquesta amenaça, la solució passa per transformar l'actual creixement exponencial en un manteniment de l'activitat econòmica dins les possibilitats del planeta. Alan Atkinsson ha volgut ser optimista en tot moment 'la seva exposició es titulava 'Fars d'esperança'- i ha mantingut un to humorístic i irònic. Tot i això, no ha amagat la gravetat de la situació, que suposen els augments exponencials en ús d'aigua i cotxes, emissions de CO2, destrucció de boscos i bancs pesquers i del consum de paper i fertilitzants. Per exemple, el CO2 va passar, per primer cop a la història, dels 290ppmv el 1990, i l'any 2000 ja arribava als 390. Ha recordat el primer qüestionament dels límits del creixement el 1972 amb el Club de Roma i s'ha preguntat si és real parlar de col·lapse. Per a ell és evident que sí si no es posa fi al mite del creixement il·limitat i no es canvia la seva direcció cap a metes de sostenibilitat. També ha presentat el projecte de Carta de la Terra (EartCharter.org), que lliga el respecte a la natura amb la garantia universal dels drets humans, la justícia econòmica i la cultura de la pau. Per a Atkisson, sense eradicar la pobresa i estendre la pau, la sostenibilitat és impossible. I per demostrar que ja s'està treballant en aquest sentit ha donat alguns dels exemples de 'Projecte Far', desenvolupats per la Carta de la Terra, que han millorat la vida de milions de persones i recuperat importants àrees naturals, com el Mar Aral (a l'Àsia Central) o els boscos tropicals de Bolívia. I ha posat una data límit: tenim fins al 2040 per transformar les tecnologia i pràctiques necessàries per evitar el col·lapse. Finalment, Chistian Azar ha relacionat les emissions de CO2 amb l'augment de temperatura global, i ha donat algunes claus per aturar el canvi climàtic: la reducció d'energia (amb noves tecnologies i canvis socials), potenciar altres fonts (com el gas natural, les energies renovables i la nuclear) i la reducció del CO2 (per l'augment de la biomassa). En un to en tot moment molt economicista, ha posat xifra a l'esforç per mantenir els 350ppmv de CO2 per al 2100: 18 bilions de dòlars. Ha assegurat que no és una quantitat tan gran, i ha posat Suècia com a exemple de que aquest és un objectiu possible. El país nòrdic ha reduit les seves emissions de CO2 des dels anys 70 centrant les seves fonts d'energia en la biomassa i altres, i reduint quasi a zero el petroli i el carbó (després d'utilitzar-lo tàcticament durant els anys 80). Per a Azar, el futur energètic, passa per la biomassa -ha destacat que Àfrica n'és la gran reserva mundial-, les nuclears i l'energia solar que seria capaç d'abastir fins a 10.000 vegades les necessitats actuals. A l'acte també ha intervingut el rector de la UPC Antoni Giró, que ha presentat el Pla Sostenible UPC-2015 i Frederic Ximeno, Director General de Polítiques Ambientals i Sostenabilitat de la Generalitat que, citant Ramon Folch, ha destacat que és necessari 'internalitzar els costos socials i ambientals dels processos econòmics' i ha explicat les polítiques públiques catalanes per la cohesió social, la redistribució i el medi ambient, així com per combatre els efectes del canvi climàtic. Més informació, aquí.