Pocs resultats en la V trobada 'Medi Ambient per a Europa', a Kiev

La V Conferència 'Medi Ambient per a Europa', que aplega regularment els representants ministerials dels països del continent europeu (a més dels EUA, Canadà, Israel i diferents estats de l'Àsia Central), va acabar divendres, 23 de maig, a Kiev (Ucraïna), amb un mal regust de boca. Els representants dels més de 40 països que s'hi ha reunit van passar de puntetes, en la declaració final, sobre qüestions tan controvertides com l'energia atòmica i els problemes de seguretat nuclear. La iniciativa 'Medi Ambient per a Europa' es va establir a partir d'una proposta de la Comissió d'Economia de les Nacions Unides per a Europa (UN-ECE) i ha acabat sent un programa amb una estructura estable -té oficines en diferents ciutats, sobretot de l'Europa Oriental- i un calendari de trobades. En la última de les conferències, que va tenir lloc a Aarhus (Dinamarca), l'any 1998, els participants van decidir centrar l'atenció en les noves repúbliques sorgides de la desfeta de la Unió Soviètica. És per això que la qüestió nuclear, i especialment de la seguretat al voltant d'aquesta tecnologia, té una especial relevància. La Conferència de Kiev ha arribat, a més, amb el dossier de l'ampliació de la UE damunt la taula i menys d'un any després de la Cimera de Joahannesburg. Moltes expectatives damunt la taula per a uns resultats, finalment, poc lluïts. Les diferències amb Rússia, un país té un pla per construir una desena de centrals nuclears en 15 anys, han resultat insuperables, fet que ha impedit una declaració conjunta sobre l'energia nuclear. Sembla que l'òs de la discussió ha estat una referència a la seguretat dels reactors de construcció soviètica que pretenien introduir diferents països de la UE. Rússia, no volia que s'esmentessin explícitament els reactors de tipus soviètic... Finalment, els països de la UE faran una declaració per separat, òbivament sense l'autoritat pretesa que hagués donat un consens sobre aquesta qüestió tan sensible. Les desavinences, però, també s'han donat pel que fa al Protocol de Kyoto. Els representants dels EUA han tingut bona cura d'evitar un text gaire compromés. Rússia, que va aprofitar la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible, que va tenir lloc aquest estiu a Johannesburg, per anunciar que ratificava el protocol, també ha evitat els compromissos i ha continuat fent l'orni malgrat el que va dir a la ciutat sudafricana. Tanmateix, cal dir que la conferència de Kiev ha aprovat una estratègia per a 12 països ex soviètics (Rússia, Ucraïna, Bielorússia, Geòrgia, Azerbaitjan, Armènia, Kazajistan, Turkmenistan, Uzbekistan, Kirguizistan i Tadjikistan) que té per finalitat donar suport els esforços d'aquests Estats per protegir el medi i facilitar la cooperació entre ells. S'han engegat, a més, diferents iniciatives de parteneriat entre la UE i alguns d'aquests països. Els estats membres de la UN-ECE, i que per tant han participat en la trobada de Kiev, són els països de la UE, de l'Europa de l'Est, Canadà, Estats Units, Israel i diversos països de l'Àsia Central. Un dels documents més importants sorgits d'aquesta iniciativa és la Convenció d'Aarhus, aprovada el 1998, i que es refereix a l'Accés a la informació, participació pública en la presa de decisions i accés a la justícia en les qüestions relacionades amb el medi.