Passió pels escarabats i els bacteris, de la mà de Lynn Margulis

El cicle 'Ciència per la ciutadania' té com a propòsit l'alta divulgació. En paraules del secretari científic de l'IEC, Ricard Guerrero, 'hem de fer partíceps a la ciutadania dels coneixements de científics de prestigi mundial que al mateix temps tinguin vocació divulgativa'. Lynn Margulis, n'és un bon exemple, malgrat la complexitat dels conceptes de la conferència que va impartir el passat dimecres 13 de juny, l'estil que empra provoca que l'auditori segueixi de manera intensa la seva intervenció. I és que Margulis, és per sobre de tot, una autèntica apassionada. Malgrat que el títol de la conferència (Una irrefrenable passió pels escarabats: 3.500 milions anys d'evolució) pogués portar a equívocs l'autèntica passió de la genetista nord-americana són els bacteris. No en va, ella va mostrar-se interessada de ben jove per uns organismes que fins al moment només eren estudiats pel seu component patogen. No només en va demostrar el seu paper en l'evolució sinó que va concloure que totes les cèl·lules eucariotes -les que tenim tant els animals com plantes, fongs i algues- estan formades per la fusió de bacteris. Per cert, la referència als escarabats la va desvetllar ben ràpid. Es tracta d'una frase que un biòleg va atribuir a Déu amb la intenció de divulgar la gran magnitud de la biodiversitat a la Terra: tenint en compte que els escarabats són el grup animal més extens -aproximadament 350.000 espècies- sembla clar que 'el déu creador n'era un gran apassionat'. Trajectòria brillant Una científica que abans de complir els setanta anys de vida pot dir que ha estat investida doctora honoris causa en catorze universitats d'arreu del món és evident que ha realitzat una contribució imprescindible a la ciència. La seva aportació es pot descobrir en la cinquantena de llibres, els 130 capítols i els vora 150 articles científics, sis dels quals en revistes com Science i Nature, així com amb la gran producció de materials divulgatius en diversos formats. Margulis, actualment professora distingida del departament de Geociències de la Universitats de Massachusetts - Amherst és membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències nord-americana, de l'Acadèmia Russa de Ciències Naturals i ha rebut premis de gran prestigi com la Medalla Nacional de les Ciències dels Estats Units i el premi Alexander von Humboldt que concedeix el govern alemany. Els seus principals camps de recerca s'han centrat en la formulació de la teoria de l'endosimbiosi (formació de la cèl·lula eucariota), en l'evolució dels primers microorganismes i en la contribució a l'ecologia global. En aquest sentit, juntament amb James Lovelock, va avançar la coneguda hipòtesi Gaia, que fonamenta les condicions de regulació del planeta en el paper dels éssers vius. La importància d'uns grans desconeguts Margulis va iniciar la conferència afirmant que un autèntic problema és 'la ignorància respecte el món bacterià'. Per tal de demostra-ho, va llegir de manera literal el llibre de text que ella va utilitzar com a alumna -i que encara usen milers d'estudiants nord-americans- en la que en una mateixa definició es diu que els bacteris són plantes i animals. Posteriorment, i amb una cert to provocatiu, va preguntar a l'audiència: 'els bacteris són plantes o animals?'. Margulis expressa que no entén la necessitat a reduir les grans qüestions a dicotomies. En el cas dels bacteris, es tracta clarament d'una falsa dicotomia que ha estat alimentada pel que denomina 'classificació folklòrica de la biodiversitat'. Més enllà de com es classifiquen els bacteris, el punt clau és que són la unitat de la vida. És a partir de la cèl·lula bacteriana que ha existit l'evolució, a través del denominat procés de simbiogènesi, és a dir, de la fusió de bacteris d'espècies diferents. Amb el punt d'ironia que ha marcat tot el discurs de la genetista, afirma que 'l'aritmètica de la biologia funciona diferent que la matemàtica i que u més u és igual a u'. En aquest sentit, l'aparició dels primer protoctistes -el regne que inclou entre altres els protozous i les algues- va ser fruit de la fusió d'eubactèries i arqueobactèries en absència d'oxigen a l'ambient. D'aquesta manera, la cèl·lula eucariota està formada per diverses bactèries que en constitueixen el nucli, els mitocondris (orgànul respiratori), els cloroplast (orgànuls fotosintètics)... Anteriorment, Ricard Guerrero havia comparat la ponent amb Galileo Galilei. Ambdós científics es van basar en fets coneguts -en el cas de Margulis l'estructura d'una cèl·lula eucariota- per atrevir-se a dir una 'heretgia'; que els orgànuls de les nostres cèl·lules provenien dels bacteris. Per aquells que encara poguessin mostrar cert escepticisme de la importància del regne bacterià -l'únic que va existir al planeta durant dos milers de milions d'anys- va mostrar exemples d'autèntics 'paisatges bacterians' d'arreu del món. Com classifiquem la biodiversitat? Després de mostrar la denominada 'classificació folklòrica' va reprendre el to acadèmic i va mostrar la classificació de la biodiversitat en els cincs grans regnes: bactèries, protoctistes, fongs, plantes i animals. 'Les grans diferències però estan al microcosmos', és la manera de mostrar de nou la importància del món bacterià. Per Margulis, 'els vertebrats no deixem de ser una simple branqueta minúscula en l'arbre de la biodiversitat'. De fet, i si s'hagués d'establir una gran dicotomia, aquesta seria per Margulis entre les comunitats de bacteris -poden ser d'un individu fins a milions- i els organismes que es formen a partir de la fusió de bactèries, és a dir, tots aquells que estem formats per les cèl·lules eucariotes. Malgrat la claredat amb què la genetista va exposar la taxonomia, és cert, que existeixen altres possibilitats. I aquest fet va motivar que un professor de secundària present a la sala preguntés 'Com em recomanes que expliqui a classe els regnes de la vida?'. Margulis va respodre mig rient, 'és una gran pregunta, avui en dia suposa un problema per a molts docents, de fet una antiga alumna meva ha publicat recentment un article dedicat a la qüestió'. 'Per exemple personalment penso que la separació dels bacteris en els regnes dels eubacteris i els arqueobacteris és una divisió artificiosa, una moda que tard o d'hora passarà'. La relació de Margulis amb el nostre país Lynn Margulis ha mantingut una relació estreta amb el nostre país. Cal destacar que és sòcia d'honor de la Societat Catalana de Biologia (SCB) i és doctora honoris causa per les universitats de València i l'Autònoma de Barcelona. Precisament, en el marc de la conferència a l'IEC es va distribuir la publicació que recull el discurs que la nord-americana va realitzar la setmana passada al rebre aquest reconeixement per part de la UAB. La col·laboració amb la universitat catalana es remunta a l'any 1986, en aquella època es va prendre una temporada sabàtica i va realitzar una estada al Grup de microbiologia ambiental. La col·laboració entre Margulis i el grup encapçalat en aquell moment per Ricard Guerrero ha estat molt profitosa al llarg d'aquests vint anys i s'ha centrat bàsicament en l'estudi dels tapets microbians del delta de l'Ebre i de la llacuna de Cisó, a la conca lacustre de Banyoles. Per una altra banda, Margulis és una de les coautores de 'Biosfera'(Barcelona, 1993-1997), obra de la qual ha estat gran entusiasta i valedora, i peça clau en la versió anglesa (Detroit, 2000).