Parcs solars: les dificultats de la implantació en el territori

L'aposta per les energies renovables és una necessitat i un repte. L'energia solar en particular sembla tenir, a priori, un ampli suport social però a l'hora de la veritat la implantació d'alguns tipus d'instal·lacions pot suscitar problemes. Es el que succeeix amb els parcs solars que, pel fet d'ubicar-se en l'àmbit rural i per la polèmica sobre seu impacte paisatgístic, no han aconseguit generar un consens entre promotors i administració, almenys a Catalunya. Aquest va ser el tema central de debat de la jornada Implantació dels Parcs solars en el Territori que va tenir lloc a la Sala d'Actes del Vagó, de la Diputació de Barcelona, que va ser organitzada pel Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya (COAMB), amb el suport de la Diputació. Van introduir la jornada Domènec Cucurull, per la Diputació i Jordi Romeu del COAMB. El primer va assenyalar que en la construcció d'una nova cultura energètica, i si es plantegen nous tipus d'instal·lacions, cal anar a pactes en el territori sobretot quan aquest és petit, com és el cas de Catalunya. Jordi Romeu, per la seva banda, va dir i la idea de dedicar una jornada als parcs solars havia sorgit en el si de la Comissió de Territori del COAMB on aquest tema s'havia discutit prèviament i es va decidir promoure un petit fòrum on es posessin en comú tots els punts de vista. ls promotors El primer d'aquests punts de vista va ser el de Mauricio Olite, representant de la Asociación de Productores de Energías Renovables, que va defensar els parcs solars basant-se en arguments ambientals i econòmics. Va parlar de l'energia solar no com una opció sinó com 'una absoluta necessitat en l'actual conjuntura', tot referint-se a la incertesa en el subministrament dels combustibles fòssils. Va dir també que: 'l'energia solar és una inversió interessant per l'empresa privada i genera més llocs de treball del que pugui semblar a primera vista'. Olite va defensar els parcs solars per ser instal·lacions que 'generen l'energia molt a prop d'on es consumeix' i va mostrar fotografies aèries de diversos llocs d'Espanya on ja estan en funcionament aquest tipus de parcs, que se situen en terrenys rústics i de vegades en antics abocadors ja clausurats. Olite va defensar la idea que, molt sovint, suposen fins i tot una millora respecte al paisatge anterior. De tota manera també va voler subratllar que 'no són instal·lacions amb l'objectiu principal de fer bonic sinó de produir energia' I va afegir que amb la seva presència es produïa un efecte amb una dimensió més ètica que estètica: 'només pel fet de ser visibles apel·len a la consciència energètica', tot relacionant-ho amb el tema que havia introduït Domènec Cucurull a la presentació de la creació d'una nova cultura en aquest àmbit. Traves burcoràtiques Després d'aquesta intervenció, l'empresa Estudis i Projectes Grau va aportar la seva opinió a través de la ponència de Laura García. La ponent no va reiterar els arguments exposats per Olite sinó que va fer molt èmfasi en l'explicació del marc jurídic. A Espanya no està contemplat legalment l'ús del sòl per a generació elèctrica, en aquest sentit els parcs solars són una tipologia no prevista i la seva presència constitueix un ús excepcional del terreny. A Catalunya el sòl no urbanitzable por ser objecte d'actuacions específiques per a activitats d'interès públic, entre les quals -segons la llei 10/2004 de 24 de desembre- es troba la producció d'energia amb fonts renovables i altres instal·lacions ambientals d'interès públic. Tot i aquesta escletxa legal, Laura García va dir que, a la pràctica, l'administració a Catalunya és molt lenta i que el procés per obtenir compatibilitat urbanística 'se sap quan comença però no quan acaba' Va afegir que la manca d'agilitat de l'administració és paral·lela a una manca de conscienciació social sobre l'actual situació energètica i d'una cultura basada en la reducció del consum i el foment de les renovables. Va tancar la seva intervenció afirmant que en l'impuls d'aquesta nova cultura, 'la voluntat proactiva de les administracions ajudaria molt'. El cas de Mediona Tot seguit representants del municipi de Mediona -l'alcalde, Servand Casas i l'enginyer municipal, Lluís Ferrero- van explicar les vicissituds que aquesta petita població de l'Alt Penedès ha hagut de passar per promoure un parc solar municipal, que es començarà a construir després de l'estiu per estar operatiu el 2007. Els representants de Mediona van dir que l'origen d'aquesta iniciativa va ser una resposta al mal servei que la companyia elèctrica els donava en l'enllumenat públic, caracteritzat per una falta de manteniment i una gran deixadesa i fins i tot una facturació que no es corresponia a la realitat del consum. Com a reacció, l'equip municipal es va plantejar la millora del servei i, després d'algunes actuacions en aquest sentit, va decidir impulsar un petit parc que a més d'oferir servei la il·luminació dels carrers ajudés a reduir un 23% les emissions del poble. Tot i els avantatges clars, la primera autoritat municipal, Servand Casas va apuntar que les nombroses barreres administratives 'es donen perquè les idees no estan clares'. Lluís Ferrero va dir que ara s'encetava una primera fase però que l'objectiu final era 'arribar a l'autosuficiència energètica'. La importància del paisatge El director general d'Arquitectura i Paisatge del DPTOP, Joan Ganyet, va fer una exposició amb uns arguments ben diferents dels anteriors ponents. Ganyet va dir que 'el paisatge no és un tema menor sinó que es troba en el centre de la qualitat de vida' I va afegir que l'ocupació del territori català ha estat accelerada i ha generat un paisatge desendreçat sobre el que calia fer un 'cop d timó'. El director general va afirmar que el govern de la Generalitat estava totalment a favor de les energies renovables però al mateix temps va fer un repàs de diferents elements negatius dels parcs com: la superfície que ocupen, el fet que sigui terreny rural, la possibilitat que proliferin per tot el territori i els elements associats que comporten, asfaltat, aparcaments, etc. Tot i així va reconèixer que 'encara no existeix una regulació específica i detallada dels aspectes paisatgístics dels parcs solars'. Com a conclusió Ganyet va apostar perquè les plaques solars s'instal·lin de manera preferent en les teulades dels edificis i especialment de les naus dels polígons industrials i que, en cas d'haver-hi algun parc solar, que aquest incorpori criteris paisatgístics en el projecte. Els parcs solars a Debat Va cloure la jornada un debat en què, d'una banda es van alinear els empresaris i promotors de parcs solars i, d' una altra, l'administració, representada pel director general d'Arquitectura i Paisatge. La discrepància va ser evident i es va manifestar en diverses ocasions. Mauricio Olite va dir que, si es van posant més barreres al desenvolupament dels parcs, caurà l'interès per la inversió i va reiterar la capacitat de generar riquesa dels parcs, fins i tot indirectament, a través d'una variant del turisme rural, que es basa en visitar instal·lacions d'energies renovables com els parcs eòlics i de manera incipient els solars. Francesc Rosell, director d'energia solar d'Ecotècnica va dir que 'hi ha una situació de clar bloqueig a Catalunya i hi ha molt projectes presentats sobre els quals no estan sortint les resolucions del departament de Medi Ambient, per això treballem a Navarra i Castella la Manxa'. Per part d'Estudis i Projectes Grau va intervenir en aquesta ocasió Josep Maria Grau per defensar la promoció privada de parcs solars com 'alguna cosa més que una simple activitat ecònomica per tenir beneficis'. Grau va manifestar que 'inversions d'aquest tipus són també d'un interès públic i més encara d'un interès global de tota la humanitat'. Joan Ganyet responia a aquests arguments tot insistint en què el govern no negava en absolut l'interès de desenvolupar l'energia solar però que calia fer-ho en unes condicions determinades i va dir que 'el sòl no urbanitzable no podia convertir-se en l'armari que acull tot allò que la societat no vol en un altre indret' Ganyet va defensar que aquest sòl 'ha de ser receptor preferent d'activats agrícoles' i que havia de ser considerat 'per la seva qualitat intrínseca'. Més enllà dels parcs solars s'estava configurant un debat molt més ampli : volem energia neta? volem un paisatge millor? són possibles les dues coses alhora?