[PARCS I TERRITORI] Parc Natural de Montserrat

[ pàgina d'inici de la sèrie ]

Ramon Bisbal, director del Parc Natural de Montserrat Enginyer industrial. També es alcalde de Marganell, encara que això ha estat posteriorment.

Com valora l'estat actual del parc? - Amb dues claus. La primera és que es tracta d'un parc que encara està per fer. Hi ha moltes àrees que hem d'arreglar. Estem just a l'inici però com que hi ha consciència podem dir que anem per bon camí. La segona és la pressió de visitants. És un parc amb molta afluència no només per motius naturals sinó també religiosos, pel Monestir. A més, està connectat amb transport públic amb Barcelona des de plaça Espanya. Es pot agafar el cremallera i, sense saltar de via, arribar-hi. Això és força singular. També s'hi pot arribar amb diversos mitjans de transport: carreteres, cotxe, aeri, transport públic... Aquesta afluència el fa un dels més visitats de Catalunya. Quines directrius se segueixen per gestionar el parc? - Les línies de treball les marca l'òrgan gestor: el gerent del patronat, el director de parc... A partir d'aquí funcionem. El que ens cal són més efectius, i la presidència del patronat n'és conscient. La nostra feina principal és fer compatible l'ús públic amb la conservació. Com que tenim tanta pressió humana moltes vegades es fa difícil gestionar sense interferir. Hi tenim gent amb molts interessos: caçadors, muntanyencs, els turistes que venen per gaudir-ne... Reconeix diverses maneres de gestionar un parc? Quina és la seva? - A nosaltres ens importa molt que la gent que viu al parc, la del territori, que se senti satisfeta. Volem que pugui desenvolupar l'activitat normal però, a la vegada, que tingui en compte que es troba en un lloc privilegiat. Hi ha tota una part, a banda de l'administració, molt important: que la gent mantingui net i ordenat el terreny. On centreu els esforços? - En l'actualització de les infrastructures: vies per accedir, llocs on aparcar, prevenció d'incendis, àrees de lleure... És la tasca més important perquè fins ara arrossegàvem un dèficit importat. En d'altres parcs ja tenen infraestructura i nosaltres encara l'hem de crear. Quina responsabilitat té la pròpia direcció i quina l'administració de la qual depeneu? - Tenim uns recursos que ens proveeix el Departament de Presidència i a partir d'aquí decidim quines són les prioritats. El Parc es nodreix d'aportacions de Consum i Turisme, Política Territorial, Interior, Cultura i Medi Ambient. També hi ha unes línies de treball que es marquen al ple del patronat, on hi ha representació de la Generalitat i de la comunitat religiosa. I amb el dia a dia? - És el que realment mana. Fa unes setmanes vam tenir un despreniment de roca que ens valdrà uns diners que fins ara no hi comptàvem. Com que són prioritats ens hi hem de dedicar. Com que estem en un lloc geològicament molt actiu, les previsions se'n van fàcilment a l'aire. Són terrenys on hi és difícil treballar i, a vegades, s'hi han de fer actuacions amb helicòpter... A Montserrat ens passa que el que en un altre lloc valdria 5 aquí val 24. Hi ha algun pla estratègic o pla especial alhora de gestionar el parc? - Tenim el pla especial de la Muntanya de Montserrat. Ens fa de pla d'usos i gestió. És la nostra 'Bíblia'. Ara l'hauríem d'actualitzar coincidint amb l'ampliació que ha fet el parc. Aquest pla té gairebé 20 anys i les necessitats són diferents. Ens cal definir més bé l'activitat actual, calen accions diferents. Hi ha diàleg entre planificadors i gestors? - Estem en permanent contacte amb el Departament de Prevenció del Medi Ambient, que són els que fan el diagnòstic. Encara que siguem un parc no adscrit a Medi Ambient seguim les seves directrius. Hi ha contacte. També amb agents socials i ajuntaments, amb qui ens assentem i exposem les nostres voluntats. Ha tingut el Parc algun paper en els processos d'elaboració o revisió dels plans urbanístics dels municipis de la zona? - Fins ara cadascú havia anat pel seu compte però volem canviar-ho. Volem que Montserrat i els municipis estiguin connectats. Volem estar molt en contacte per no tenir problemes. Que tothom tingui la mateixa informació i els mateixos drets i deures. Té el parc algun paper en la redacció dels plans territorials que impulsa el Departament de Política Territorial i Obres Públiques? - El patronat no. A més, pertanyem a tres comarques... En el meu cas, com a alcalde de Marganell, tinc participació al pla del Bages. Li preocupa la connexió del parc amb el seu voltant? - Si, i de fet un dels motius de la seva ampliació és la intenció de connectar amb Sant Llorenç del Munt. Hi ha treball conjunt amb els altres Parcs Naturals catalans? - Tenim relació amb tots els parcs de la xarxa de la Generalitat. Amb els de la Diputació és més aviat per interès personal. També cal reconèixer que, en el nostre cas, el fet de dependre d'un departament que no té res a veure amb Medi Ambient més aviat ens ha estat un obstacle. És fàcil combinar la defensa dels valors naturals amb els valors culturals i l'activitat humana? - És una tasca pedagògica per entendre que no hi ha col'lectius que tinguin més privilegis pel gaudi del terreny que uns altres. Caçadors, senderistes... ningú ha d'entendre que té més drets. Per això mirem d'explicar sempre les nostres actuacions, com per exemple tallar un camí. El 80-90% d'usuaris del parc ho entenen. Tenint en compte que parlem d'un santuari on hi accedeixen 2,5 milions de persones l'any les restriccions i prohibicions no funcionen. Val més explicar. Què li sembla la Xarxa Natura 2000? - Es donarà més nivell de protecció i, tal i com està plantejat, permet algunes zones molt organitzades i connexió entre els parcs. Ens anirà bé a tots els que gestionem espais protegits. Com creu que podria millorar la gestió del Parc? - Tot és millorable. El que és cert és que ens movem dins d'uns pressupostos possibilistes. Nosaltres hem de tenir seny per prioritzar les necessitats no ajornables. Com a nivell de gestió del parc partim de 'menys molt'. Una vegada ens situem a zero podrem començar a planificar. De moment anem tapant forats per ser una mica més homologables als altres parcs. Una vegada això sigui així podem pensar en plantejar el futur. No sóc tant idealista o il·lús de veure-ho d'una altra manera. Hi ha molt per fer, moltíssim. I en això estem. Hem de mirar d'on venim... i saber a on anem.