[PARCS I TERRITORI 4] Parc Natural de l'Alt Pirineu

Jordi Palau, adjunt a director des del novembre de 2004. És Enginyer superior forestal. Com valora l'estat actual del Parc? - És un sector dels Pirineus molt ben conservat encara que s'hi mantenen activitats tradicionals i de ramaderia. Als fons de les valls s'hi poden trobar paisatges mosaics i persisteix l'explotació forestal. A més hi ha la població de gall fer més important de Catalunya i l'Estat i espècies de mussol pirinenc. L'aigua hi és un element molt important: inclou molts trams fluvials, rius, boscos de riera... Això fa que protegim espècies com la llúdriga o l'almesquera. Quines directrius se segueixen al parc? - La creació del parc és recent. L'oficina tècnica va començar tot just al 2004. És per això que és bàsic el pla especial, l'element principal que determinarà com s'ha de fer la gestió. Ara hem començat el procés per elaborar-lo, que és relativament lent. Mentrestant ens guiem pel decret de creació del parc, encara que no detalla molts aspectes. També hem desenvolupat alguns plans específics per a problemàtiques importants. Quins plans han impulsat? - Un d'aquests plans és el d'ordenació de la circulació motoritzada. Volem revisar l'estat de la xarxa viària del Parc i proposar una zonificació. Això vol dir que algunes parts estaran tancades, d'altres obertes i en d'altres hi haurà regulacions de la gent. També estem fixant directrius en un pla de senderisme. Fa un temps es van establir uns criteris, una xarxa de camins senyalitzats que comunicava tots els sectors del parc i que sempre partien dels poblets, perquè així dinamitzàvem l'economia local. Ara, a aquests senders, cal donar-los una lògica. També cal fer una revisió del patrimoni natural del Parc i establir-hi unes prioritats d'actuació. I en la gestió forestal? - Estem marcant criteris. Ho fem amb els ajuntaments i el Servei de Gestió Forestal de la Generalitat. Un altre àmbit que el decret de creació del parc considera estratègic és la ramaderia extensiva. Per això volem impulsar actuacions de suport sobre el terreny com la creació de petites estructures, passos canadencs, tancats per protegir el bestiar... Volem crear convenis d'actuació amb ramaders. Som conscients que la ramaderia està mantenint el paisatge que es vol conservar. Això també suposa tenir en compte espècies com el trencalòs. Tot això són plans sectorials, que suposo que es relligaran amb el pla especial que estan redactant... - Exacte. Per fer aquest pla especial hem iniciat un procés en què volem donar molta importància a la participació, a través de grups de treball que defineixin els objectius principals. Cal fer un primer procés de participació i a partir d'aquí detallar la normativa i les decisions prioritàries. També cal un procés de consulta que sigui interactiu. No hem d'esperar que al final tinguem un document, l'hem d'anar redactant en paral·lel. Quina data es fixen? - Esperem poder tenir, al llarg del 2007, un document per treballar. En total ens demanarà un parell d'anys. Quina creu que és la seva manera de gestionar un parc natural? - La nostra filosofia la resumiria en dos punts. Primer, bona part de les activitats tenen cabuda al parc, no hem de voler prohibir-les. Això si, cal que tractem d'ordenar-les o de reduir els impactes que puguin causar. D'altra banda, és important està molt lligats als diversos actors del territori, que són els interlocutors amb cada tema. Volem tenir un estil molt participatiu. En què més centra els seus esforços el parc? - El parc està començant però estem treballant en suport a la ramaderia, establint relacions amb el sector primari. Per això estem col'laborant amb el Departament d'Agricultura per poder afinar al màxim. Caldir que hi ha bastants punts de trobada. Una altra qüestió és el del patrimoni cultural. Hi ha un inventari d'elements de patrimoni arquitectònic que volem tenir en compte en la planificació perquè no estaven, fins ara, ben definits. El romànic és molt conegut però també hi ha bordes -construccions de tipus ramader-, activitats com molins i serradores, llobateres -trampes per capturar llop-... Ens fa falta definir els elements de valor que tenim. Quina responsabilitat té l'administració de la qual depèn i quina la pròpia direcció del parc? - Les decisions polítiques estratègiques es prenen des del Departament de Medi Ambient. Nosaltres apliquem les directrius de gestió. De pont entre l'administració i nosaltres hi hauria la junta rectora del parc, que és l'òrgan de govern i de presa de decisions. És la que recull la opinió i el vot dels ajuntaments. En aquesta junta hi ha representades la Generalitat, l'administració local i els sectors socials amb més vinculació al parc. Aquest junta aprova el programa d'actuació per l'any següent, els comptes, la memòria, les directrius sectorials... Sobre això treballem. Hi ha diàleg entre planificadors i gestors? - Bastant. En bona part perquè la planificació dels plans específics la portem el mateix equip. Podríem dir que els planificadors i els gestors són els mateixos. En la redacció del pla especial això és diferent... aquí ja hi intervenen més elements. Però també hi participem de forma activa. Ha tingut el Parc algun paper en els processos d'elaboració o revisió dels plans urbanístics dels municipis de la zona? - Si, els assessorem. El cas principal és el municipi d'Alins, que es troba en el 90% dins del parc, el que significa 20.000 hectàrees, un terç de la nostra superfície. Hi està previst un pla de desenvolupament sostenible. És per això que s'està preparant un pla interdepartamental on hi participin d'altres administracions. Això seria com una espècie d'agenda 21. Hi hauria plans ambientals, es definirien projectes concrets... Com en qualsevol altre pla o projecte que afecta el Parc, aquest ha d'emetre informe preceptiu, en compliment de l'article 29 de la Llei d'espais naturals. En aquest informe s'avaluen les possibles incidències del planejament previst sobre els objectius de conservació del Parc Natural, i es plantegen suggeriments o modificacions que en puguin millorar l'adequació. Té el parc algun paper en la redacció dels plans territorials que impulsa el Departament de Política Territorial i Obres Públiques? - Se'ns ha consultat alhora de fer els plans territorials de la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran i hi hem participat. Li preocupa la connexió del parc amb el seu voltant? - Si, encara que això de la connectivitat no té la mateixa transcendència que amb els parcs que hi ha a l'entorn de Barcelona. Aquí els límits són molt permeables perquè no hi ha elements que fragmentin. Hi ha treball conjunt amb els altres Parcs Naturals catalans? - Hi ha contactes periòdics per planificar en alguns aspectes, com la senyalització, però estaria bé incrementar aquest treball conjunt. On hi ha més contacte és amb el Cadí Moixeró i Aigüestortes, perquè hi ha problemàtiques conjuntes. És fàcil combinar la defensa dels valors naturals amb els valors culturals i l'activitat humana? - És una cosa que s'ha tingut molt clara des del principi. Què li sembla la Xarxa Natura 2000? Què aportarà de nou al parc? - Ens pot aportar un major reconeixement i uns criteris comuns per tractar determinats temes d'interès comunitari, sobretot pel que fa a preservar la ramaderia que té origen artificial. Aquest suport pot venir per reconeixement, per finançament i per directrius de gestió de determinades àrees i espècies. Aquest sistema de planificació ens pot ajudar a concretar criteris. Com creu que podria millorar la gestió del Parc? - És clau consolidar la direcció i aprovar el pla sectorials i plans específics. Hem de crear, a curt termini, una estructura mínima de funcionament: una seu que no sigui provisional com fins ara i un pla d'equipaments. Hem de passar de la provisionalitat a la normalitat.