02/03/2006 - 00:00
[ pàgina d'inici de la sèrie ]
Jordi Roig: Enginyer tècnic agrícola. Havia treballat en el cultiu de l'arròs del Delta de l'Ebre.Com valora l'estat actual del Parc? - El parc és un equilibri de molts factors. S'ha de combinar l'atenció a l'activitat econòmica amb la vigilància de les espècies, per exemple. Cal preservar el Parc però també cal tenir en compte que en aquesta zona s'hi ha estat vivint de la pesca durant molts anys. Nosaltres sempre estem al mig de les tensions que generen les restriccions. Tothom té els seus interessos: sectors econòmics, associacions i ecologistes que voldrien que es fos més estricte. Quines directrius se segueixen per gestionar el Parc? - Fa dos anys vam fer el vintè aniversari i, des de llavors, en el nivell normatiu, hem avançat poc. El parc està endarrerit en aquest sentit per manca de rutes. Per sort, ara acabem d'aprovar un pla de gestió d'ús intern en què hem decidit les principals línies de gestió pels pròxims anys. És qüestió de recursos només? - És un parc que té molta problemàtica de gestió del dia a dia que fa que ens consti planejar el futur. El nostre no és un parc que tingui una superfície molt elevada però hem de gestionar gairebé tot el Delta de l'Ebre! És una zona molt humanitzada, amb activitats turístiques, i les activitats rurals tradicionals. Aquesta qüestió, unida al pressupost limitat que hem tingut fins ara... Esperem que això canviï i amb els números que hem aprovat fa poc, ens puguem permetre planificar a mig i llarg termini. Quina és la seva manera de gestionar un parc? - Els objectius principals són la conservació dels ecosistemes i de les espècies encara que sabem que el parc ha de servir per desenvolupar la zona. També tenim clar que l'agricultura segueix sent important pel mateix parc, hem de defensar que es cultivi arròs. També cal que potenciem mesures agroambientals que siguin beneficiosos per la zona. Que els pagesos puguin aplicar mesures de conreu que puguin beneficiar els hàbits. Que hi hagi un moviment de la temporada humida més enllà del cultiu. Els pagesos podrien optar per tenir tots els camps eixuts i nosaltres hem de deixar clar que convé que sempre hi hagi el màxim de superfície inundada possible. Volen que es millori el cultiu d'arròs... - Volem que es faci per qüestions ambientals. És un dels camps on podem incidir. Amb la caça, per exemple, hi podem dir poc perquè nosaltres només tenim influència a les zones declarades com a parc, que no són allà on es produeix la majoria de la caça. Si es fa en terreny del parc llavors si que apliquem unes directrius, que basem amb els censos que tenim, perquè no perjudiqui. I amb el turisme? - Fins ara ja hi ha molts visitants... però encara ho podríem potenciar més! Ara bé, interessa un turisme que no sigui de sol i platja, sinó un turisme que apreciï els valors naturals i paisatgístics del Delta. Tenim molt valor natural i el que ens visita té la sensació que no ho pot admirar. Per això volem instal·lar dos tipus de miradors. Un perquè es pugui mirar la fauna i un amb més perspectiva. Al ser una superfície molt plana permet una panoràmica boníssima. En què més es treballa des del Parc? - Tenim dos centres d'informació i un programa bastant potent d'educació ambiental. Per aquí passen molts escolars, gairebé tots els de la comarca! Es fa molta educació ambiental. També tenim centres de fauna, que altres parcs no el tenen. Uns són sobre aus i els altres sobre peixos, que es curen i llavors s'alliberen. També es crien espècies en perill d'extinció. Quina responsabilitat té l'administració de la qual depèn i quina la pròpia direcció? - Tenim una autonomia alta per decidir en què invertim el pressupost. Ho fem entre la direcció i l'equip de tècnics, encara que el pressupost està delimitat per la Generalitat. Les directrius són generals però no es diu que prioritzar en l'àrea. En el nou pla qui hi intervé en la redacció? - Ho fem entre tècnics del Consell Comarcal del Montsià i, sobretot, l'equip de tècnics del parc. Hi ha diàleg entre els gestors i els planificadors? - El diàleg hi serà encara que la planificació és molt important i, fins ara, era una de les mancances que teníem. Ha tingut el Parc algun paper en els processos d'elaboració o revisió dels plans urbanístics dels municipis de la zona, tant dels que estan a dins del parc com dels propers? - En general no. Té el parc algun paper en la redacció dels plans territorials que impulsa el Departament de Política Territorial i Obres Públiques? - A nivell d'informació si, però no directament... Li preocupa la connexió del parc amb el seu voltant? - Ens esforcem molt per aconseguir-ho. Els mateixos òrgans rectors estan formats des diverses administracions fins a pescadors i agricultors. A aquest òrgan s'hi dóna compte de tot el que es fa. Tenim un grup de voluntaris que ajuden a integrar el parc dins del teixit social. També volem fer una setmana del Medi Ambient per obrir-ho al gent. Hi ha treball conjunt amb els altres Parcs Naturals catalans? - En alguns aspectes. Hi ha unes directives comunes. Amb el que tenim més contacte és amb el de l'Empordà. No és un lligam molt fort. Cada parc és autònom. És fàcil combinar la defensa dels valors naturals amb els valors culturals i l'activitat humana? - És possible. Cal que els sectors econòmics sàpiguen viure d'un turisme respectuós amb el medi. Aquí l'economia s'havia basat en els sectors primaris i això s'ha anat perdent. Què li sembla la Xarxa Natura 2000? - És una proposta bastant bona. Encara està a l'aire saber si ens acabaran incloent els arrossars, per bé que seria lògic... Un apunt de futur... - El que ens cal és impulsar el nou pla de gestió del parc i aconseguir un desenvolupament del turisme que es compagini amb els valors naturals del parc.
