Nova cultura de l'aigua, una dècada de feina

Faro, capital de la regió de l'Algarve, ha acollit del 4 al 8 de desembre el V Congrés Ibèric de Gestió i Planificació de l'Aigua. Aquesta edició organitzada per la Fundació Nova Cultura de l'Aigua i la Universitat de l'Algarve ha posat l'accent en la gestió de les conques hidrogràfiques compartides entre els estats espanyol i portuguès. La presència en la clausura del Congrés dels ministres de Medi Ambient dels dos estats s'interpreta com un compromís per aprofundir en els canvis en les polítiques hidràuliques que s'han impulsat al llarg de la darrera dècada per part del moviment de l'anomenada Nova Cultura de l'Aigua. El complex pedagògic de la Universitat de l'Algarve va ser l'escenari on es va celebrar el V Congrés Ibèric de Gestió i Planificació de l'Aigua. Després de les edicions celebrades a Saragossa (1998), Porto (2000), Madrid (2002) i Tortosa (2004) la capital de la regió portuguesa de l'Algarve ha centrat els seus debats en les conques compartides i en l'estat de la implementació de la Directiva Marc de l'Aigua (DMA). Altres temes debatuts pels més de 400 congressistes han estat la participació en la gestió dels recursos hídrics o la importància dels paisatges de l'aigua. A banda de les sessions plenàries cal destacar la presentació d'unes 125 comunicacions no només de la Península Ibèrica sinó també provinents d'Amèrica Llatina i Àfrica. D'aquestes una vintena eren catalanes presentades tan per part d'universitats com d'administracions i associacions. Relleu a la Fundació Nova Cultura de l'Aigua La Fundació Nova Cultura de l'Aigua (FNCA) es va constituir amb la celebració del I Congrés Ibèric i ha estat un agent clau en l'impuls del canvi en el paradigma de gestió dels recursos hídrics tan a nivell ibèric com europeu. Tradicionalment es considerava l'aigua tan sols en la seva vessant de recurs econòmic i les polítiques s'orientaven en augmentar l'oferta d'aigua disponible. La Nova Cultura de l'Aigua considera també els valors naturals dels ecosistemes fluvials així com els identitaris, culturals i simbòlics. Leandro del Moral, professor de la facultat de Geografia de la Universitat de Sevilla defineix la FNCA 'com una entitat no convencional; és un col·lectiu ibèric multinacional de persones crític, respectuós i increïblement divers a nivell polític; i que ha tingut el lideratge excepcional de Pedro Arrojo que ha combinat la seva projecció pública, la seva experiència científica i el calor humà'. Precisament en la clausura del Congrés, del Moral succeí a Pedro Arrojo com a president de la Fundació. Arrojo, professor de la facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Saragossa, considera que 'el balanç de 10 anys de congressos ibèrics és molt positiu ja que allò que el 1998 eren principis revolucionaris ara formen part d'una directiva europea'. En el marc de la clausura del Congrés i amb la presència dels ministres de medi ambient espanyol i portuguès va afirmar respecte a la política hidràulica dels dos estats que 'valora el diàleg i la derogació de certes mesures però continuen les amenaces com nous projectes d'embassaments que no se sustenten en arguments'. Que la Nova Cultura de l'Aigua encara no ha arribat a tots els nivells de l'administració ho va demostrar l'alcalde de Faro, José Apolinario. Poc després de les paraules d'Arrojo va voler aprofitar la presència del ministre portuguès per demanar 'un nou embassament que garanteixi el dret de Faro i de l'Algarve a disposar d'aigua potable de qualitat'. La proposta va sorprendre a l'audiència que minuts abans havia assistit a una ponència sobre els impactes del canvi de l'abastament d'aigües superficials a subterrànies duta a terme a la regió en els darrers 20 anys. Per la seva banda, la ministra Cristina Narbona va subscriure el diagnòstic crític realitzat per Arrojo i de les conclusions del Congrés, però es reafirmà en el procés de transformació gradual de les polítiques hídriques. Així mateix va felicitar la tasca de la FNCA i considerà que 'el moviment ha suposat un revulsiu per a la percepció de l'aigua per part del conjunt de la societat'. Les conques ibèriques compartides El nucli central del Congrés va ser la gestió de les conques compartides entre els estats espanyol i portuguès. Fins a l'any 2000 no es va signar el denominat Conveni d'Albufeira 'població molt propera a Faro' que substituïa els acords dels anys 60 per coordinar les polítiques hídriques de conques com el Duero, el Tajo o el Guadiana. Malgrat que es valora la millora en la gestió comuna, la mateixa ministra Narbona va ser crítica, ja que fins el 2005 no es va reunir en plena sequera la primera conferència de les parts. Així mateix els congressistes van coincidir amb la necessitat d'actualitzar el Conveni per integrar-la en el context d'implementació de la Directiva Marc de l'Aigua. El diagnòstic del Congrés és que l'enfocament de l'oferta segueix dominant. Malgrat les perspectives de canvi climàtic en la vessant espanyola de la conca del Duero hi ha projectes per transformar 120.000 ha a regadiu. Així mateix es va demanar la moratòria de totes les obres conflictives mentre no s'aprovin els nous plans de conca tal com indica la DMA. Especial atenció va merèixer la situació del Guadiana, riu que desemboca a la frontera entre l'Algarve i Andalusia i que es considera que està 'en una situació de degradació accentuada'. Destaca la construcció de l'embassament de l'Alqueva, el més gran d'Europa, a la veïna regió de l'Alentejo i que a banda dels impactes ecològics i socials a la zona inundada afecta de manera importantíssima a l'estuari tal com demostra un estudi interdisciplinari presentat al Congrés. Implementació de la DMA La Directiva Marc de l'Aigua, aprovada l'any 2000 es troba en plena fase d'implementació. El seu objectiu principal és aconseguir el 2015 que el conjunt de masses d'aigua del continent presentin un 'bon estat ecològic'. Per l'any 2009 caldrà revisar els plans hidrològics de conca comptant amb la participació activa de tots els actors o parts interessades. Així mateix l'any vinent començaran arreu els plans de seguiment de l'estat ecològic dels rius; a nivell ibèric, malgrat que es valora el desenvolupament metodològic, es constata la manca de coordinació entre els dos estats. Preocupa especialment la impossibilitat d'accedir per part de la ciutadania a una informació excessivament tècnica i el retard en els treballs referents a l'estat de les aigües costaneres i de les zones humides. Altres aspectes debatuts en relació amb la DMA són la participació del conjunt de la societat en la planificació, les polítiques de recuperació dels costos en abastament i sanejament així com els denominats 'contaminants emergents'. En aquest sentit va destacar la ponència de Damià Barceló del CSIC en la qual presentà els estudis que demostren la presència de medicaments a l'aigua dels rius. En el cas de l'Ebre es calcula que s'aboca anualment fins a 100 Kg de fàrmacs 'càrrega de contaminant similar al dels pesticides pel blat de moro' i que no rep cap procés de depuració específica. Els paisatges de l'aigua Una de les novetats del Congrés és la inclusió del concepte dels 'paisatges de l'aigua'. La conferència magistral la realitzà la geògrafa de la UdG, Anna Ribas, que va destacar el caràcter híbrid de la noció paisatge tal com recull el Conveni Europeu d'aquesta matèria. Ribas va posar sobre la taula l'error de no integrar el concepte en la DMA malgrat que 'un paisatge de l'aigua degradat reflexa la mala qualitat de l'aigua i especialment la mala relació entre la societat i el medi; en canvi un paisatge de qualitat genera identitat'. En aquesta mateixa línia es va expressar Javier Martínez Gil, copresident del comitè científic del Congrés, que afirmà: 'La degradació d'un riu és l'amputació emocional d'un territori' per emfatitzar els valors identitaris, culturals i simbòlics que suposen els paisatges de l'aigua.