Només un 6% del litoral barceloní es troba en una situació natural que li permetria recuperar-se ambientalment com estava a l'origen, i encara que en el 94% restant la total transformació soferta ho fa impossible, el seu estat milloraria de forma considerable amb una actuació immediata.
Aquesta és una de les conclusions del llibre Barcelona litoral: Medi ambient i societat, promogut per la Fundació Mar i Lunwerg i en el que han participat quinze experts (del CSIC, de l'Observatori del Litoral i de l'àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i la Generalitat, entre d'altres) que des de 2008 han col·laborat en el diagnòstic de la costa de la província.
El president de la Fundació, Miguel Ventura, ha explicat que el litoral barceloní està totalment humanitzat i que el seu actual paisatge és "molt artificial, on s'ha perdut pràcticament tot l'entorn natural original, un balanç del qual només se salven algunes àrees dels fons de Mataró, el Delta del Tordera o una petita zona del Garraf". Malgrat aquest desolador diagnòstic, Ventura recalca que "encara que és impossible recuperar el d'abans, sí que es pot millorar" i fer marxa enrere, afirma, en aquest procés depredador.
De fet, Ventura assegura que els últims anys aquesta tendència destructiva s'ha reduït com a conseqüència d'una legislació més restrictiva per a certs abusos, la directiva marc de l'aigua, però també per una major responsabilitat de ciutadans i empreses.
Cal una planificació rigorosa
Entre els consells que aporten els diferents col·laboradors estan els de Carlos González, de l'àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, que suggereix una planificació urbanística municipal i supramunicipal rigorosa a l'hora de limitar el sòl no urbanitzable, amb polítiques fiscals autonòmiques que gravin les segones residències i les desocupades. Ferran Vallespinós i Salvador Fuentes, tots dos també de l'àrea de Medi Ambient de la Diputació, recalquen que s'han d'eliminar les barreres físiques que hi ha cap al litoral, i facilitar l'accés a les platges.
En l'àmbit de la pesca, Ana Gordoa (CSIC) i Pilar Sánchez (Institut del Mar) indiquen que els responsables de l'administració en aquesta àrea han d'incorporar la gestió integrada de l'ecosistema i acceptar que aquesta activitat afecta de forma important en el medi marí.
Per al catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Girona Ramon Moreno, la millora ecològica i paisatgística del litoral metropolità ha de centrar-se en la limitació de l'"artificialització" del territori, amb l'ampliació dels espais naturals i dels connectors biològics. A més, Moreno considera que en l'àmbit marí la informació actual disponible sobre els sistemes i patrimoni natural és molt limitada, i que caldria una cartografia més exhaustiva, i que, davant l'ampliació del port de Barcelona i l'aeroport del Prat, hauria d'elaborar-se una estudi sobre el seu impacte al Delta del Llobregat.
Malgrat la seva actual situació, el medi marí de la província de Barcelona té encara bastant d'interès perquè es protegeixin diverses zones, com ja passa amb les àrees incloses a la Xarxa Natura 2000, segons Francesc Soley, del Centre d'Estudis del Mar de Begur.
El projecte Mariage
Aquesta publicació s'emmarca dins del projecte Mariage (Mar i Agents), que la Fundació Mar va posar en marxa el 2006 i que té com a objectiu obtenir, a curt termini, un diagnòstic del litoral català i posteriorment estendre'l a tot Espanya, segons que ha explicat Ventura. L'objectiu d'aquest programa, iniciat amb un estudi de la costa de Girona, ja publicat, és efectuar propostes per a la conservació d'aquests ecosistemes a través de la participació de la societat.
El projecte va sorgir a partir de la recomanació europea d'aplicació de Gestió Integrada de Zones Costaneres, una estratègia que pretén reduir les pressions que les activitats humanes exerceixen sobre el litoral.
