"No hem de repetir els errors del passat en les inversions del cicle de l'aigua"

Font: ASAC

24/05/2024 - 19:06

L’Agrupació de Serveis d’Aigua de Catalunya demana no repetir els errors del passat i garantir l’execució de les inversions previstes per fer front a la sequera

L’Agrupació de Serveis d’Aigua de Catalunya (ASAC), l’associació més representativa del sector a Catalunya que representa el 90% de la població abastida i que integra a empreses públiques, privades i mixtes de serveis de subministrament i sanejament d’aigua, ha fet una crida a no repetir els errors de 2008 i garantir que les inversions previstes per fer front a la sequera s’executin de forma efectiva. La jornada titulada Desafiant la sequera: resiliència, transformació i recursos  ha aplegat a Cambrils a més d’un centenar d’entitats, entre experts, professionals i agents implicats en la gestió de l’aigua. L’acte de l’ASAC ha comptat amb les intervencions del director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, i del director de ATL – Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat, David Vila, entre d’altres representants institucionals catalans i locals.

A banda de les inversions, també s’ha tractat de la transformació i dels recursos, especialment amb l’èxit d’haver comptat amb l’aigua regenerada en aquesta crisi de sequera, però també de la necessitat de comptar amb noves dessaladores i una xarxa mallada i interconnectada que permeti resoldre de forma reversible el problema del subministrament en circumstàncies excepcionals. Una millor governança i un pacte de país per a disposar d’infraestructures que no depenguin dels calendaris electorals, també han estat motiu de reivindicació en aquesta jornada per assegurar una transformació real. Els experts també han expressat la necessitat de posar el focus en la gestió de l’oferta i garantir la disponibilitat de l’aigua per no posar en risc el benestar de la ciutadania i el desenvolupament de l’activitat productiva, en comptes de centrar-se en la demanda i les restriccions en el consum.

En aquest sentit, el president de l’ASAC, Rubén Ruiz, ha remarcat que “amb les pluges de les darreres setmanes, estem una mica millor que fa dos mesos, però no estem bé”. Així, reclama “no parar les inversions i execucions previstes, així com actuacions en xarxes, per poder garantir que si la tardor no és plujosa, tinguem un any 2025 amb més recursos dels que hem tingut fins ara. Només d’aquesta manera podrem garantir que no depenguem tant de la pluja, com hem fet fins ara”. Ruiz també ha demanat que “l’aigua no sigui motiu de lluita ni territorial ni per sectors econòmics i, per això, hem de posar recursos sobre la taula”.

Per la seva banda, el director de l’ACA, Samuel Reyes, ha anunciat que “avui mateix acabo de signar la resolució de la línia de subvenció de 130M€ per millorar les xarxes de subministrament d’aigua en baixa: la feina s’ha de poder executar”.  Ha apuntat, però, que “s’ha de repartir diners, però amb un mínim de deures fets”. Reyes també ha tranquil·litzat als assistents afirmant que “no s’acaben les obres perquè plogui” i ha posat en valor que s’ha elaborat un pla d’aigua regenerada amb una inversió prevista de 400M€. “Calen diners per fer-ho efectiu”, ha recalcat i assegura que ”han de sortir, no només amb la tarifa o el cànon, sinó també dels Pressupostos Generals de l’Estat i de la Generalitat”. Reyes creu que “la sequera és una oportunitat perquè ens farà més forts” i ha tret pit assegurant que a Catalunya “som un referent en la gestió de l’aigua, no només a Espanya, sinó al món”.

 

L’impacte econòmic de la sequera

La conferència inaugural ha tingut com a protagonista la sequera i les seves conseqüències a nivell econòmic. Per Francesc Trillas, doctor i professor d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Comitè Acadèmic del Foro de la Economía del Agua, “quan hi ha problemes amb l’aigua, hi ha problemes econòmics”. En aquest sentit, Trillas considera que “és imprescindible invertir en infraestructures físiques i accelerar el canvi tecnològic aplicant una digitalització que optimitzi el control de l’aigua”, tot i que també apunta a que “alhora, cal controlar el consum perquè sigui més racional per part de tots els agents implicats”. Pel doctor, hi ha tres àmbits d’actuació estratègics que cal afrontar: inversió “per no quedar-nos només amb dessaladores, sinó també impulsar la regeneració i la reutilització de l’aigua”; potenciar la col·laboració publicoprivada “buscant que sigui més permanent entre tots els actors, juntament amb les comunitats”; i incentivar la col·laboració entre les administracions “cosa que és imprescindible: cal una governança amb recursos de persones amb altes capacitats”.

L’aixecament de restriccions amb la declaració de l’estat d’excepcionalitat i els aprenentatges dels últims mesos han centrat les intervencions dels representants de diferents sectors econòmics catalans que han participat a la jornada. Tant el sector de les comunitats de regants com del turisme han coincidit a reclamar una major implicació de l’Agència Catalana de l’Aigua en l’aportació de solucions per tot el territori i no deixar que les solucions passin per l’acció proactiva dels sectors.

En els últims anys hem fet molta feina per a reduir el consum d’aigua al sector turístic i hem aconseguit estalviar un 50%”, recorda Francesc Zucchitello, president de l’Associació Professional d’Empresaris d’Hostaleria de Tossa. “La sequera ens ha impactat molt. Per això a Tossa i Lloret vam assumir una inversió 1,5M€ en la dessaladora mòbil per poder donar resposta a una necessitat mentre l’administració pública no ens aportava solucions”.  En el mateix sector, el gerent de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà, Max Huguet, apunta que “l’aigua és vital, imprescindible per l’hostaleria. La clau està en planificar, controlar i conscienciar”.

Els representants del sector de l’agricultura també han lamentat cert abandonament per part de l’administració catalana. “Per l’ACA, els regants no existim. Només els preocupa l’aigua de boca, però no pensen que potser podran beure aigua, però no es podrà pagar el menjar que s’haurà d’importar”, alertava Miquel Àngel Prats, de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. “Han tibat molt la confrontació territorial. L’ACA és un ens de garantir l’abastament d’aigua a Barcelona i recaptador”, critica. Per Prats, potenciar l’aigua regenerada pel rec dels camps és una de les millors opcions de futur. Al seu torn, Josep M. Parals, de la Comunitat de Regants del Molí de Pals considera que “la sequera és un problema de país i cal asseure’s amb tots els sectors per arribar a acords”, evitant confrontacions entre sectors econòmics clau de tot el país.

Finalment, el secretari general de la Federación Empresarial de Carnes e Industrias Cárnicas (FECIC), Ignasi Pons, ha posat la mirada al futur, assegurant que “cal mirar endavant per buscar noves solucions a través del diàleg, sense recriminacions”. Pons creu que ens trobem en un “punt d’inflexió positiu i tots ens posarem a treballar per optimitzar processos i veure com reutilitzar l’aigua”.

 

El paper dels municipis i el sector professional

La governança dels municipis i el sector professional ha centrat un altre dels blocs temàtics de la jornada, posant de manifest que, davant l’absència o limitació de recursos públics, la solució passa per la col·laboració publicoprivada. D’aquesta manera, es garanteix una major rapidesa en l’execució, una major capacitat d’innovació i de finançament de les obres d’emergència, uns factors que han estat determinants en aquesta crisi per resoldre els problemes de garantia del recurs.

La part pública i la privada han de treballar conjuntament amb les decisions que es prenen” ha assegurat la diputada delegada de Transició Ecològica de la Diputació de Tarragona , Carme Ferrer. “Sobre la governança, per tal de fer que els recursos hídrics siguin més eficients cal determinar clarament quina és la responsabilitat de cadascun”, ha reblat.

Per la seva banda, Meritxell Budó, presidenta de l’Associació Catalana de Municipis, ha apuntat la necessitat de crear “un pla de país, com el Pla Nacional de l’Aigua, i que sigui a 20 anys vista. I que, governi qui governi, s’ha de fer amb el compromís de tots”. Budó també apuntava a la importància del diàleg a tots nivells: “la participació ha de ser real, perquè només escoltant la veu del món real es prenen les decisions més encertades i aconseguim avançar”.

En la mateixa línia se situa el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Eduard Rivas, que també ha fet referència a que “tenim una de les tarifes més baixes de tot el continent i, per tant s’ha de fer un replantejament, però no tot passa per apujar tarifes: tenim una crisi estructural de finançament”. Rivas considera que “no podem posar la pressió fiscal sobre els ajuntaments. Hem de ser més resilients i apostar per una transició més estratègica a llarg termini”.

Al seu torn, Josep-Xavier Pujol, director gerent del Consorci d’Aigües de Tarragona, ha destacat les ganes d’inversió que s’han detectat amb la posada en marxa del PERTE, però ha lamentat que “també s’ha evidenciat que hi ha molts impediments administratius”. Per la seva banda, el director-gerent d’Aigües de Reus i vicepresident de l’ASAC, Joan Carles Ferraté, ha remarcat la consolidació de l’aigua regenerada en aquest context de sequera i també ha destacat alguns dels punts clau a tractar, tal com proposa l’agrupació: des de la replanificació de les infraestructures, a les necessàries inversions, passant per la cooperació i cogovernança, així como la reducció de la burocràcia i el plantejament d’un finançament adequat. “Els operadors no vivim del cànon i les tarifes”, ha assegurat.

Finalment, Carles Conill, president de la Comissió d’Aigua, Energia i Medi Ambient del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports i membre del grup de coordinació de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua de Catalunya, ha afirmat la seva aposta per la reutilització, regeneració i dessalació. També ha apuntat que no es poden descartar els transvasaments “des de l’òptica de l’enginyeria: una interconnexió ha de ser reversible”.

 

Finançament per a la transformació del cicle de l’aigua

El finançament del  cicle de l’aigua ha estat el tema central de la intervenció del coordinador general de la Diputació de Barcelona, Javier Villamayor, que ha parlat sobre les línies d’assistència i suport local amb motiu de l’emergència per sequera a la demarcació de Barcelona. ”Tenim l’objectiu de garantir als ens locals el subministrament d’aigua, en col·laboració amb l’ACA. I ho fem multiplicant els recursos per conèixer les fuites i donant seguretat jurídica als ajuntaments perquè treballin dins el marc legal”, ha recalcat Villamayor.

Un dels avanços que ha permès un major monitoratge de la sequera en el sistema Ter-Llobregat ha estat treballar en col·laboració amb universitats així com ens privats per tal d’anar més allà de models convencionals, que ha permès poder treballar en aquest sistema des de fa més de 30 anys. En paraules del director d’ATL- Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat, David Vila, “aquesta col·laboració ens permet tenir un rendiment a les xarxes del 98,22%”. Vila considera que “reordenar totes les estratègies és interessant i ens permet enfrontar les accions amb línies diferents que ens portin a ser més resilients davant del canvi climàtic, especialment per a la garantia de la qualitat de l’aigua”.

 

Innovació com a palanca per assolir la resiliència hídrica

A la jornada també s’ha pogut comprovar la capacitats dels operadors del servei d’aigua d’elaborar i presentar grans projectes tractors que permeten capturar en un entorn competitiu Fons Next Generation amb els que millorar els sistemes de subministrament, especialment amb temes de digitalització. Alguns d’ells han estat el projecte RESSONA d’Aigües de Barcelona o el projecte PAITIDA del Consorci del Besòs-Tordera. En l’àmbit de la resiliència hídrica, COMAIGUA també ha presentat el projecte LIFE REMAR, i Hidrotec ha explicat el seu Primus-Line.

Aquesta 14a edició de la jornada tècnica de l’ASAC, que té lloc cada dos anys, s’ha celebrat a Cambrils i ha comptat amb la presència de  l’alcalde del municipi, Alfredo Clúa, que ha remarcat que “la gestió de l’aigua és un tema estratègic en l’agenda pública. La disponibilitat condiciona el desenvolupament d’una empresa, d’un  municipi i d’un país”. En aquest sentit, ha posat en valor “el treball conjunt publicoprivat en aquest àmbit, que  ha estat clau” i planteja que “Catalunya hauria d’explorar més aquestes aliances”.

 


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

Sota el títol de A l'Escala Estalviem l'Aigua, l'Ajuntament ha  posat en marxa una campanya per conscienciar i fomentar l'estalvi d'aigua al municipi. Les escoles i els establiments turístics seran les principals eines per transmetre aquest objectiu, tant als  escalencs com als turistes qui visitin el poble. 

Article
L’aigua, un dret humà fonamental per al desenvolupament sostenible

Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, s’ha inaugurat a Breda la instal·lació «REFLƎX: L’aigua, un dret humà fonamental per al desenvolupament sostenible», un projecte participatiu de la Coordinadora d'ONG Solidàries i la Diputació de Girona que promou els objectius de desenvolupament sostenible (ODS). 

Article

L’Ajuntament de La Selva del Camp reprèn la campanya de reaprofitament de l’aigua regenerada de la depuradora.

Butlletí