Milions de ciutadans respiren aire contaminat, adverteix Ecologistes en Acció

Ecologistes en Acció ha presentat aquesta setmana un balanç de la contaminació atmosfèrica durant 2005 en diverses ciutats de l'Estat espanyol. En un informe (que us podeu descarregar aquí), l'entitat dibuixa una situació de contaminació generalitzada, en la qual, segons denuncien, es superen els nivells de protecció de la salut humana en nombrosos punts de la geografia de l'Estat de forma sistemàtica. El trànsit és el principal causant d'aquesta situació. En moltes localitats de l'Estat espanyol se superen de forma sistemàtica els valors límit marcats per la normativa europea referents a tres contaminants: les partícules en suspensió (PM10), el diòxid de nitrogen (NO2), i l'ozó troposfèric (O3). La normativa defineix el valor límit com 'el nivell que no ha de superar-se amb l'objectiu d'evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i per al medi en el seu conjunt'. Els resultats de l'informe mostren que respirar aire contaminat és una tònica habitual en nombroses ciutats de l'Estat. Un recent informe oficial calcula en 16.000/any les morts prematures en el nostre país a causa de la contaminació. Ecologistes en Acció estima que almenys 12 milions de ciutadans respiren aire contaminat en l'Estat espanyol. El diòxid de nitrogen (NO2) present en l'aire de les ciutats prové en la seva major part de l'oxidació del NO, la font principal de la qual són les emissions provocades pels automòbils. El NO2 constitueix un bon indicador de la contaminació deguda al tràfic rodat. Els òxids de nitrogen són en general molt reactius i a l'inhalar-se afecten al tracte respiratori. El NO2 afecta als trams més profunds dels pulmons, inhibint algunes funcions dels mateixos, com la resposta immunològica, produint una baixada de la resistència a les infeccions. Existeix un valor límit anual, obligatori per a 2010, de 40 yg/m3. No obstant això la normativa establix uns valors que han d'anar complint-se cada any fins a l'entrada en vigor d'aquest valor límit. Per a 2005, el valor establert era de 50 yg/m3. En la Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana, Barcelona, i alguns punts d'Andalusia són alguns dels llocs on es van registrar valors superiors als recomanats, destacant com algunes de les zones més contaminades les ciutats de Madrid, València, o Granada. Quan aquests valors es superen, la normativa estableix l'obligatorietat d'adoptar un pla d'acció. No obstant, la majoria de les ciutats no el tenen. En relació amb les partícules en suspensió (PM10) la situació és encara més greu, segons Ecologistes en Acció. Com en el cas del NO2, una de les seves fonts principals és la combustió dels vehicles (cendres procedents de materials no cremats, condensació de gasos,...). Les partícules en suspensió són considerades avui dia el problema de contaminació ambiental més sever, i estan darrere de nombroses malalties respiratòries, problemes cardiovasculars, i càncers de pulmó, així com d'un elevat índex de morts prematures. En relació amb les partícules, nombroses localitats de l'Estat van incomplir la legislació europea el 2005, a l'haver passat el nombre permès de vegades (35) que es pot superar el valor límit diari (50 yg/m3). Van destacar alguns casos alarmants com el de Bailén, amb 256 superacions, Valladolid (139), el cinturó sud de Madrid (Getafe, 149, Torrejón, 146, Acorcón, 132) i la pròpia cabdal (124), la localitat gaditana dels Barris (141), Jaén (124), Barcelona (93), la localitat de Camargo (77), a Cantàbria o al poble de Borriana (50), a Castelló. Tots els estius es repeteixen episodis aguts de contaminació per ozó troposfèric i el de 2005 no va ser una excepció. De no adoptar-se mesures urgents, l'Estat espanyol tampoc aconseguirà complir amb els límits obligatoris per a aquest contaminant a partir de 2010. Ecologistes en Acció denuncia la falta d'actuació per part d'ajuntaments i comunitats autònomes, que en lloc d'afrontar seriosament la situació, continuen amb polítiques urbanístiques que fomenten l'ús creixent del vehicle privat, en detriment d'una veritable aposta per les maneres sostenibles de transport, la recuperació d'espais per al vianant i la bicicleta, o una planificació urbanística que redueixi les necessitats de desplaçament.