Més mesures per a la mobilitat, ara en clau municipal

La Diputació de Barcelona ha elaborat un seguit de noranta mesures per tal que els municipis transformin el seu model de mobilitat actual en un model més sostenible i segur. Per donar a conèixer aquestes directrius que recull el Pla Director de Mobilitat als tècnics que ho han d'implementar, la Diputació va convocar el 19 d'octubre la IV Jornada Tècnica de Mobilitat. La filosofia que ha inspirat el pla és que no podrem aturar l'augment del nombre de desplaçaments, però sí que podem canviar la manera que tenim de moure'ns. Les dades mostren que els darrers anys la mobilitat ha crescut al ritme de l'activitat econòmica (que creix per sobre del ritme de creixement de la població). L'augment ha estat similar en percentatge el del transport privat i el públic, però el nombre d'unitats ha crescut molt per sobre en els vehicles privats. 'Si continuem aquesta dinàmica', va alertar Lluís Alegre, cap del Servei de Mobilitat, 'per al 2012 haurem augmentat en un 10% les emissions de CO2'. La resposta davant d'aquesta previsió és, doncs, segons aquest responsable de la Diputació, fer moltes accions per reduir les emissions, i més si volem arribar al 50% que exigeix la Unió Europea. En aquesta reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, els municipis hi tenen un paper crucial, i per ajudar-los a assolir aquest objectiu la Diputació ha preparat un material que proposa 90 mesures concretes. Per facilitar la tasca als ajuntaments, les mesures estan acompanyades d'una previsió pressupostària necessària, d'una proposta de calendari i d'exemples de bones pràctiques ja realitzades en altres indrets, bé siguin de Catalunya o de la Unió Europea. Totes aquestes accions, ha subratllat Alegre, estan pensades perquè creïn xarxa, ja que aquesta és la filosofia del pla director. Compromís de la Diputació amb la mobilitat Anna Hernández, diputada presidenta de l'Àrea d'Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona, va inaugurar la jornada celebrant la rellevància que els últims anys han pres les polítiques de mobilitat a nivell local, ja que és especialment necessari tenint en compte que a la Unió Europea el 60% de la població viu en àrees urbanes, 'i això cal endreçar-ho'. Mostra d'aquest paper protagonista que guanyen les polítiques de mobilitat és, segons Hernández, la redacció que està fent la Comissió Europea del llibre verd, que incorpora la necessitat d'anar cap a una nova cultura de la mobilitat urbana. El pla d'acció en aquest àmbit a nivell europeu estarà definit la tardor del 2008. Seguint els preceptes europeus, la diputada presidenta va explicar que la Diputació també ha fet seva aquesta aposta per la mobilitat 'per fer la vida més fàcil a la ciutadania'. I va destacar que cal que municipis i Diputació treballin plegat: 'Si les polítiques locals no van acompanyades d'una planificació superior no funcionaran com ens agradaria'. Un pla per fomentar el transport no motoritzat El Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona planifica la mobilitat de la regió tenint present tots els modes de transport, els passatgers i les mercaderies amb l'objectiu de fonamentar els desplaçaments dels modes no motoritzats. El pla de la RMB s'ha fixat diversos reptes:

> Garantir l'accessibilitat als ciutadans de la regió. Per exemple, un dels objectius és augmentar l'ús del transport públic dels actuals 940 milions de viatgers anuals als 1.246 milions per al 2012. > Aconseguir una xarxa viària més segura i respectuosa amb l'entorn. Per això el pla s'ha marca convertir 185.000 dels actuals conductors de vehicles a motor en passatgers a través de fomentar l'ús compartit del cotxe. > Afavorir els modes de mobilitat no motoritzats, és a dir, la bicicleta i l'anar a peu. Per fer-ho possible la Diputació vol promoure una xarxa de 150 quilòmetres de carrils. > Millorar l'eficiència del sistema logístic i de distribució de mercaderies. > Contribuir a la qualitat ambiental i a la preservació del clima.

Mesures per començar a actuar Moltes de les propostes que fa el pla tenen l'objectiu de reduir les emissions de CO2, a més de fer la mobilitat més còmode a la ciutadania, com per exemple les següents:

> Creació de xarxes urbanes de vianants i bicicletes connectades amb les xarxes interurbanes, ja que l'objectiu és multiplicar per cinc les que hi havia el 2004 a la RMB. > Construir per al 2012 una xarxa de 150 quilòmetres de carrils bici interurbans. Aquesta carrils no estan concebuts com a vies verdes adreçades a l'oci, sinó perquè els usuaris hi circulin per les seves activitats diàries com anar a treballar, a estudiar o a fer gestions. Aquest augment de carrils permetria passar dels 13.000 usuaris del 2004 a 676.000. > Creació d'una xarxa per a vianants i bicicletes als centres de treball que els comuniquin amb les estacions de transports públics properes. La idea és crear-ne 20 que cobririen uns 13 quilòmetres. > Promoure l'eficiència energètica i l'ús de combustibles nets fomentant els cotxes compartits i la promoció d'autobusos híbrids (tenir-ne 118 el 2012; actualment no n'hi ha cap).

Si les mesures previstes es posen en pràctica i s'hi inverteixen els recursos previstos, es podrà reduir en un 13% l'ús del vehicle privat i en un 25% el consum de gasolina i dièsel. Davant de les mesures que fixa el Pla Director de la Mobilitat, el que han de fer tots els municipis afectats és adequar els seus Plans de Mobilitat Urbana. Vicenç Izquierdo, cap del Servei de Vies Locals de la Diputació de Barcelona, va explicar durant la jornada que hi ha 56 municipis de la Regió Metropolitana que per les seves característiques de població tenen l'obligació de tenir un pla de mobilitat. I va recordar que la missió de la Diputació és ajudar tots aquests municipis a complir la legislació i ha assolir una mobilitat més sostenible i segura. Exemples de gestió de la mobilitat Valladolid, el cas d'una ciutat previsora Els organitzadors de la jornada van convidar el cap del Gabinet de Mobilitat Urbana de l'Ajuntament de Valladolid, Roberto Riol, perquè és un exemple d'una ciutat que encara no té problemes greus de congestió però que decideix actuar amb anticipació per evitar que apareguin. Riol va explicar que aquesta ciutat castellana de 318.000 habitants ha elaborat un Pla Integra de Mobilitat Urbana (PIUMVA) que tendeix a crear noves zones de vianants, a millorar el transport pública i a posar dificultats als cotxes per circular pel centre. Per tal d'elaborar i tirar endavant, a Valladolid han creat el Consell Municipal de Mobilitat, molt semblant al Pacte per la Mobilitat de Barcelona i on hi participen representants de la societat civil. Sant Cugat, un municipi que gestiona 200.000 desplaçaments diaris Alejandro Martí, director de Mobilitat de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, va detallar als assistents a la jornada com actua des de fa uns anys aquest consistori per tal de poder gestionar els 200.000 desplaçaments que diàriament passen per aquest municipi de prop de 75.000 habitants. La gestió l'han fet amb l'objectiu mateix que s'ha fixat la Diputació: ser conscients que els desplaçaments continuaran augmentant (sobretot per la construcció prevista de noves urbanitzacions, nous centres de treball, nous centres comercials, nous espais educatius, etc.) i, per tant, canviar els usos de tota aquesta mobilitat. Actualment, dels desplaçaments per Sant Cugat, un 45% es fan en vehicle privat, un 25% en transport públic i un 25% a peu. Algunes de les accions que ja han emprès per canviar els usos de mobilitat: > Construcció d'una nova estació de FGC al costat de les urbanitzacions que s'estan construint. A més, han planificat un aparcament per facilitar-hi l'accés. > Construcció de diversos nusos de connexió tant de l'autopista AP7 com dels túnels de Vallvidrera amb la ciutat per evitar congestió en les entrades i sortides. > Sistema de pilones per regular la circulació de vehicles al centre de la població, que ja ha permès reduir la contaminació acústica i atmosfèrica. > Estan elaborant un estudi per disposar de tota la informació sobre la situació de la xarxa viària i dels usos que se'n fa, de manera que podran fer un bon pla que fomenti els autobusos per dins del municipi. Montgat, un municipi petit creuat per quatre gran eixos de circulació Al poble de Montgat hi viuen uns 10.000 habitants, però pateix històricament un greu problema de relació entre els diversos nuclis de població per culpa dels grans eixos viaris que el travessen: la via del tren, la carretera N-II, la carretera C31/32 i la B20. L'objectiu de l'Ajuntament és resoldre aquesta retícula que complica tant la mobilitat interna. Juan Carlos Fernández, tècnic de Mobilitat de l'Ajuntament de Montgat, i Juan Antonio Hernández, caporal de la Guàrdia Urbana al municipi, són els principals responsables de la mobilitat a la població, i van aprofitar la jornada per explicar les dificultats que té un municipi com el seu per afrontar el repte: > Manca d'un departament específic sobre mobilitat > Manca de tècnics especialistes > Haver de recórrer als recursos humans disponibles: servei tècnic municipal i policia local > Dependència de les altres administracions. > Pressupost municipal reduït Fa quatre anys que es van plantejar la necessitat d'afrontar la mobilitat i a través de diverses actuacions ja ho han començat a resoldre i, per tant, ja hi ha millors connexions entre totes les xarxes de transport del municipi.