28/04/2005 - 00:00
Més de 400 persones, en especial representants dels municipis catalans, han assistit a la 'Jornada sobre els models de recollida dels residus municipals a Catalunya', que han tingut lloc els dies 26 i 27 a Barcelona. La jornada ha estat organitzada per l'Agència de Residus de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge en col·laboració amb l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona.
Manel Hernández, gerent de l'Agència de Residus de Catalunya, Jordi Renom, director de la Divisió de Gestió de Residus del mateix organisme, i Salvador Rueda, director de l'Agència d'Ecologia Urbana, han presentat les conclusions de la Jornada aquest migdia a l'Auditori de CosmoCaixa, en es van desenvolupar les jornades.
Segons aquestes conclusions, es detecta:
> Un avenç important. Les diverses comunicacions presentades han evidenciat l'important esforç tècnic i tecnològic realitzat pels ajuntaments catalans en aquest àmbit, cosa que es tradueix en una millora notable de la gestió dels residus municipals al nostre país, segons els redactors de les conclusions. > No hi ha una fórmula universal. Es constata la complexitat d'aquest camp i es fa palès que no existeix una solució única per fer front a la gestió de la recollida dels residus. Per tant, no es pot descartar cap dels models presentats, sinó que la tria d'un o altre s'ha de fer segons la seva adaptació a les característiques ambientals i socioeconòmiques de cada cas. El tipus de disseny de les ciutats i poblacions defineix, en part, el model. Davant d'aquesta diversitat, l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona ha desenvolupat un programa informàtic de modelització que permet una comparació objectiva dels sistemes actuals i que aporta informació rellevant i de suport a la presa de decisions per part de les autoritats locals. De l'aplicació d'aquest programa de modelització se'n desprèn que:A partir d'aquestes conclusions, s'han definit un seguit d'accions que caldria portar endavant per tal de millorar la gestió dels residus municipals a Catalunya:a) La recollida porta a porta és la que aconsegueix major recollida de matèria orgànica b) La recollida en contenidor separat en vorera dóna bons resultats però molt fluctuants c) Els contenidors bicompartimentats, amb el disseny actual, contenen molts impropis d) El model humit-sec, si no hi ha una elevada recollida selectiva de matèria orgànica, té una contaminació creuada molt elevada que dificulta la recuperació de materials, a menys que hi hagi una elevada recollida de matèria orgànica e) La recollida de fracció orgànica en àrees d'aportació (contenidors en bateria), recull molt poca quantitat> Els comerços, a banda. El millor residu és aquell que no es genera i no s'ha de recollir. Per això, cal diferenciar el màxim possible els fluxos segons el seu origen, així els residus comercials han de tenir una recollida específica sempre que sigui possible: incrementa els resultats de la recollida selectiva i millora la neteja dels carrers. > Com més a prop, millor. Parlem de recollida selectiva sempre i quan els materials provinguin de la separació en origen. Com més propera és la ubicació del punt de recollida (contenidors, deixalleria) i com més personalitzada sigui, millor és el resultat en la recollida selectiva. > La matèria orgànica, l''estrella' dels residus. La matèria orgànica constitueix l'eix central de qualsevol programa de gestió de residus municipals: representa la meitat de la bossa d'escombraries, es pot recuperar per fer compost o biogàs, i la normativa europea obliga a reduir al màxim la seva presència en els tractaments finalistes (dipòsits controlats i incineradores).
> Promoure el compostatge casolà, que s'ha demostrat un bon instrument de prevenció. > Millorar la qualitat de la separació en origen de la fracció orgànica, que és bàsica per a la posterior utilitat del compost. > Canviar l'estratègia de la recollida d'envasos. Amb el sistema de contenidor groc no s'arriba als objectius europeus (excepte en alguns casos en què es recull porta a porta). > Apropar el servei de deixalleria als usuaris (construir-les als nuclis urbans, fer deixalleries de barri i deixalleries mòbils). > Millorar i augmentar les campanyes d'educació ambiental. > Desplegar campanyes de comunicació continuades, perquè mantenen o incrementen els resultats de recollida selectiva. També és essencial la informació clara i transparent, així com la participació activa de la ciutadania. > Implantar una nova fiscalitat. Recollir selectivament costa més diners. Els instruments com el cànon d'abocador i incineradores busquen canviar aquesta tendència. > Promoure l'ambientalització dels grans esdeveniments i actes festius que són, alhora, un motor de sensibilització important. > Implicar les empreses d'inserció social en el desplegament de la recollida selectiva.La Jornada també ha servit perquè l'Agència de Residus de Catalunya presentés la primera campanya de foment de la recollida selectiva de la fracció orgànica adreçada a tot Catalunya. Aquesta campanya apareixerà als mitjans de comunicació a partir del 28 d'abril. La jornada, segons apunten els organitzadors en un comunicat, respon al compromís polític de promoure la participació del sector municipal i dels agents socials en el desplegament del nou model de gestió de residus municipals impulsat per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC). A la trobada s'han exposat els pros i els contres dels diferents models 'porta a porta, cinc o quatre contenidors, recollida pneumàtica, contenidors bicompartimentats' i s'han discutit els casos concrets de la recollida comercial a Barcelona, els municipis turístics, les empreses d'inserció social, la fiscalitat, la participació i educació ambiental, i la recollida de matèria orgànica. Aquesta és la segona jornada de reflexió organitzada per l'ARC. La primera, sobre instal·lacions de tractament de residus, es va celebrar el gener passat. Està previst que al llarg de l'any se celebrin tres jornades més: una sobre residus comercials, una altra sobre fiscalitat, i l'última sobre comunicació i participació.
