28/10/2006 - 00:00
El Departament de Medi Ambient i Habitatge realitza des d'aquest mes d'octubre i fins al desembre un tractament aeri sobre unes 20.000 hectàrees de bosc per combatre la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa). Els tractaments es fan a les zones més afectades de Catalunya i l'objectiu d'aquesta campanya és rebaixar les poblacions d'aquesta plaga.
El tractament més efectiu per combatre la processionària són les fumigacions aèries que es realitzen a la tardor, en el moment del naixement de les erugues. Aquests tractaments actuen a les zones on les poblacions són més altes a fi d'evitar les defoliacions importants i els problemes d'urticària. Els plaguicides que s'utilitzen en aquests tractaments per al control de la processionària no tenen contraindicacions per a la fauna terrestre, abelles o animals superiors.
Les comarques on principalment es realitzen els tractaments són Pallars Jussà, la Noguera, Solsonès, Berguedà, Bages, Osona, Garraf, Alt Penedès, Anoia, Tarragonès, Baix Penedès, Alt Urgell, Alt Camp, Baix Camp i Ribera d'Ebre.
El Departament de Medi Ambient va realitzar aquesta primavera la valoració, a tot Catalunya, dels nivells d'afectació de la processionària. Aquest any les poblacions d'aquesta plaga han estat més elevades del normal com a conseqüència, possiblement, que el naixement de les papallones va ser més important l'estiu passat a causa de la sequera i que es va produir el naixement de nombroses papallones de crisàlides provinents d'enterraments d'anys anteriors.
Aquest any, el Departament de Medi Ambient i Habitatge fumigarà 8.000 hectàrees més que a l'any passat. Durant la campanya de fumigació del 2005 es van tractar a Catalunya 12.025 hectàrees. Les fumigacions es fan a la tardor començant per les zones més fredes i baixant cap a la zona litoral.
La processionària del pi
La processionària (Thaumetopoea pityocampa Schiff.) és un lepidòpter de la família dels taumetopeids. La papallona mascle té una envergadura de 30-35 mm, i la femella, de 34-45 mm. La coloració de les ales anteriors és gris cendra, amb tres línies negres en forma de ziga-zaga; les ales posteriors són de color més clar, amb una petita taca fosca a la part inferior. Els ous estan protegits per escates i agrupats sobre les agulles dels pins formant un cilindre d'uns 3 cm de llargada. Les larves del 1r estadi són de color verdós i amb el cap negre.
Durant els altres 4 estadis van adquirint coloració fosca amb pèls de tonalitats molt variables: blancs, grocs i vermellosos, que donen a l'eruga el seu aspecte característic. A partir del 3r estadi estan proveïdes de pèls urticants. Les crisàlides o papallones són marrons, i es troben protegides per un capoll, blanquinós al principi, que s'enfosqueix amb el temps.
La processionària ataca totes les espècies de pins i cedres. Les espècies de pins autòctons més sensibles són la pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) i el rojalet (Pinus sylvestris). Els pins forans, com el pi insigne (Pinus radiata) i el pi canari (Pinus canariensis), són molt atacats.
El naixement de papallones s'inicia a la segona quinzena de juny als llocs freds i a la segona de juliol als càlids, i finalitza a finals de setembre. En un termini de tres dies efectuen les postes de les quals neixen les erugues al cap d'unes cinc setmanes.
Les erugues viuen de forma gregària. A l'inici van d'un lloc a l'altre de l'arbre, i quan arriba el fred es construeixen un niu de pèls sedosos de color blanc a la part més assolellada de l'arbre, d'on surten per alimentar-se. Cap als mesos de febrer i març, baixen dels pins formant característiques processons, tot buscant un lloc adient per enterrar-s'hi i transformar-se en crisàlide.
No totes les papallones neixen el primer any, sinó que una part important ho fa als dos o tres anys, i unes poques en anys successius. Al començament de l'atac d'aquesta plaga als arbres, s'observen plomalls d'agulles mig menjades i seques, i després fortes defoliacions i presència de nius hivernals. L'efecte sobre els arbres joves és molt fort i les repoblacions poden quedar-ne malmeses. Als arbres adults provoquen minva de creixement, debilitat i predisposició a l'atac d'insectes perforadors.
En zones urbanitzades o freqüentades per l'ésser humà: elevada perillositat dels pèls urticants de les erugues, especialment per lesions als ulls o a persones al·lèrgiques, a més de l'efecte antiestètic en els arbres.
A banda de les fumigacions, per combatre aquesta plaga, s'aconsella no repoblar amb espècies de pins sensibles als llocs favorables a l'atac de la plaga. Es poden tallar i destruir les bosses i emprar la química mitjançant insecticides selectius a les agulles dels pins amb insectes. També es poden adoptar mesures complementàries com la utilització de feromones sexuals i la col·locació de caixes niu per protegir ocells insectívors.
