03/07/2005 - 00:00
Dijous, 3 de març, efectius del Departament de Medi Ambient i Habitatge van capturar més de mig miler de crancs de senyal (Pascifastacus leniusculus) en diferents trams del riu Segre i a la ribera Salada (Solsonès), en el marc del projecte de recuperació del cranc de riu autòcton. Aquestes actuacions d'urgència s'han dut a terme perquè el cranc de senyal, d'arribada més recent que la del cranc roig, pot tenir presència en els cursos mitjans i alts dels rius, que és precisament l'hàbitat per excel·lència del cranc autòcton.
'Actuar amb diligència, en aquests moments, ajudarà a controlar millor aquesta espècie al·lòctona', es valora des del DMAH. Així, 140 dels exemplars capturats a la Noguera, l'Alt Urgell i el Solsonès han estat femelles plenes d'ous. També s'ha actuat a la ribera Salada en la zona de contacte amb el cranc autòcton, però les captures sortosament han estat menors, ja que les poblacions també ho són.
En l'operació han participat tècnics i personal de la Direcció General del Medi Natural, els Serveis Territorials del Departament a Lleida, el Centre de Fauna Salvatge de Vallcalent, personal de parcs naturals i membres del cos d'Agents Rurals del Departament de Medi Ambient i Habitatge. També hi han col·laborat els guardes fluvials de la Federació Catalana de Pesca Esportiva i membres de les societats de pescadors d'Oliana.
A partir d'ara, el Departament de Medi Ambient i Habitatge inicia un programa de captura d'aquests crancs en alguns trams de la conca del Segre de les comarques de la Noguera, l'Alt Urgell i el Solsonès. La captura es fa mitjançant diversos mètodes com la pesca elèctrica, xarxes o manualment. Aquestes accions es faran periòdicament fins que les poblacions de crancs de senyal siguin eradicades o mantingudes al mínim.
Paral·lelament, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha prohibit la pesca del cranc de senyal per evitar que sigui traslladat fraudulentament a altres conques. A més, es manté alerta per detectar possibles aparicions a altres zones.
El cranc de riu autòcton
La regressió que ha patit el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) a Catalunya i a Europa durant els darrers 10 anys ha fet que s'iniciï l'elaboració del Pla de recuperació d'aquesta espècie a Catalunya.
Aquest animal és inclòs dins la Llei de protecció dels animals (Llei 22/2003, de 4 de juliol) com a espècie protegida, catalogada com a vulnerable a escala estatal a proposta de la Generalitat de Catalunya, segons l'Ordre 1653/2003, de 10 de juny, per la qual s'inclou dins del Catàleg nacional d'espècies amenaçades. A més, es troba entre les espècies protegides al territori de la Unió Europea en la Directiva d'Hàbitats, annexos II i V (Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992). De fet, diversos trams de rius catalans han estat proposats com a Llocs d'Interès Comunitari (LIC) dins de la Xarxa Natura 2000, la qual és ara en període d'exposició pública.
Problemàtica de conservació del cranc de riu autòcton
Les causes principals de la regressió del cranc de riu autòcton a tot Catalunya són la pèrdua d'hàbitat, la contaminació, la competència amb altres espècies de crancs exòtics introduïts pels humans, específicament el cranc roig americà o de les maresmes (Procambarus clarckii) i, més recentment, el cranc de senyal (Pascifastacus leniusculus), procedent del mateix continent, i l'afanomicosi, malaltia transmesa per les espècies de cranc introduïdes il·legalment.
La conservació del cranc de riu es basa a conèixer les causes de la seva regressió i actuar sobre aquests factors, mitjançant l'execució del Pla de recuperació.
Aquest Pla s'aplica a la totalitat del territori de Catalunya, i l'execució i coordinació corresponen al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
