Mayol reconeix en la presentació d'El Comptador que queda molta feina a fer

02/08/2007 - 00:00
El dilluns 5 de febrer el Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona va acollir la presentació de la segona edició del Comptador, una publicació anual que recull el balanç energètic de la ciutat. Imma Mayol, com a presidenta de l'Agència d'Energia de Barcelona, va presidir la presentació de la publicació i va destacar que l'edició d'enguany aporta dades desiguals sobre la situació de Barcelona, és a dir, tant de bones com de dolentes. En aquest sentit, va destacar com a bona notícia la contenció i fins i tot reducció lleugera del consum energètic en el transport i la indústria de la ciutat. Per contra, Mayol va lamentar que en l'àmbit domèstic i els serveis el consum encara continua 'in crescendo'. Una altra bona dada que va explicar és l'apropament de la producció energètica a la ciutat i l'augment de la producció d'energies renovables, tot i que va reconèixer que percentualment aquesta producció no és massa significativa dins del total. Per la presidenta de l'Agència, un dels objectius per als quals cal treballar és per aconseguir una major eficiència energètica. Mayol també va voler expressar la satisfacció de l'Ajuntament perquè el passat dia 1 de febrer la Unió Europea va donar a Barcelona el primer premi a les bones pràctiques d'una ciutat europea. El guardó s'explica pel pla integral energètic iniciat l'any 2002. Millorar l'eficiència energètica Antonio Romero, director-gerent de l'Agència d'Energia de Barcelona, va repassar les dades concretes que recull el Comptador, de les quals en va destacar, com va fer Mayol, que encara cal una major eficiència, sobretot a les llars i al sector serveis. Sobre els objectius energètics, fixats, Antonio Romero va reconèixer que encara estem molt per sobre pel que fa al consum energètic ideal, a excepció de l'àmbit del transport, que s'ha aconseguit reduir. Com a dada positiva, malgrat que el consum continua augmentant, el Comptador celebra que en el període 2003-2004, el creixement s'ha alentit. [ ... el text continua després del requadre ]

Barcelona encara no és energèticament prou eficient Increment mitjà anual 1999-2004 PIB per càpita: +1,4% Consum energètic per càpita: +2,1% Consum d'energia final per formats a Barcelona (2004) Gas natural: 38% Electricitat: 37% Gasolina: 13% Gasoil: 10% Butà i propà: 2% Consum d'energia final per sectors a Barcelona (2004) Indústria, grans equipaments i altres: 33% Habitatge: 25% Transport: 24% Comercial i serveis: 18% Diversos: 0,07% En relació a la producció propera, l'any 2004 -L'electricitat generada a Barcelona ha estat el 81,5% de l'electricitat consumida a la pròpia ciutat. -Barcelona ha generat el 31,2% del total d'energia que ha consumit. -La producció d'electricitat a Barcelona a partir de fonts renovables ha estat de 61.344 MWh/any, amb un increment d'un 75,5% respecte l'any anterior (2003) i d'un 177,1% anual respecte l'any 1999. En energies renovables, l'any 2004 -La superfície de captadors solars tèrmics s'ha incrementat en un 50,5% anual respecte l'any 1999, fins a arribar als 6,874 m2 instal·lats i 24.531 m2 tramitats l'any 2004. -Des de l'any 1999, la producció a partir de la solar tèrmica ha augmentat un 91,8% anual, arriban a produir 2.851 MWh l'any 2004. -La producció a partir d'energia solar fotovoltaica ha experimentat un increment anual d'un 107,3% des de l'any 1999, amb uns valors l'any 2004 de 1.290 MWh/any. -La producció d'electricitat a Barcelona a partirde biogàs s'ha incrementat un 151,4% anual des de l'any 2002, amb un valor de 54.948 MWh l'any 2004.

Per contra, sí que s'han assolit els objectes de producció propera d'energia i de fonts renovables, ja que ha augmentat l'electricitat generada a Barcelona mateix i la producció d'energies alternatives. De les conclusions del Comptador, és important subratllar que -el consum energètic s'incrementa a un ritme superior al creixement econòmic, bàsicament pel comportament dels sectors domèstic, comercial i de servei, i també de l'industrial i dels grans equipaments-. I és que, mentre que el PIB per càpita ha augmentat anualment entre 1999 i 2004 un 1,4%, el consum energètic per càpita ho ha fet un 2,1%. Toca el mercat per frenar el canvi climàtic A la presentació també hi va participar com a convidat Domingo Jiménez Beltrán, que actualment és assessor de l'Observatorio de la Sostenibilidad en España i que anteriorment havia estat director de l'Agència Europea del Medi Ambient. Aquest assessor va felicitar l'equip responsable del Comptador, sobretot per la intencionalitat que hi ha darrera: facilitar informació per aconseguir que hi hagi un canvi de la situació actual. Tot i això, davant dels objectius del Comptador, Jiménez considera que són poc ambiciosos i que, a partir de l'any 2010 ja no es tractarà que el consum energètic creixi poc, sinó que caldran reduccions dràstiques de l'ordre del 50%. Al llarg de la seva àmplia reflexió, Jiménez Beltrán va repassar una gran quantitat de dades a nivell mundial que confirmen la tesi del canvi climàtic, entre les quals les que recullen els recents informes Stern i de l'IPCC. Per aquest expert, és un fet alarmant que tinguem informació del que passa i del que passarà, i a més sapiguem què cal fer per canviar-ho i els costos que tindrà actuar o no actuar, però que alhora no s'està caminant en el sentit adequat. Per exemple, Jiménez va recordar que l'informe Stern apunta que si destinem l'1% del PIB mundial podrem frenar el canviclimàtic, però sembla que de moment ningú està disposat a fer-ho. L'assessor de l'observatori espanyol té una proposta d'on treure els diners: l'1% del PIB estatal és inferior als beneficis de l'any 2006 del dos bancs espanyols més grans. Jiménez Beltrán considera que el principal problema és que, malgrat que la consciència del problema és cada cop més extesa i que el poder polític té la voluntat d'afrontar-ho, ningú s'atreveix a tocar el mercat. Per contra, s'accentuen les senyals contràries del mercat en el sentit de resoldre la situació. Un exemple que va posar en aquest sentit són que a l'Estat espanyol els preus de l'electricitat han baixat en termes reals, fet que contribueix a explicar -entre d'altres-que la demanda d'electricitat hagi augmentat de 1997 a 2004 en un 43%. Davant d'aquesta realitat, Jiménez lamenta que no hi ha les condicions globals ni locals per afrontar el canvi climàtic.

Relacionats

Butlletí