Lorenzo Correa: 'Cal fer un pas més enllà de la nova cultura de l'aigua'

Cal donar un pas més enllà de la nova cultura de l'aigua que ha de consistir en establir un model de gestió que impliqui, amb el mateix grau de responsabilitat, a totes aquelles instàncies que intervenen en el cicle integral de l'aigua. Aquesta és la principal conclusió de la conferència Situacions de sequera i el nou model de gestió de l'aigua, pronunciada per Lorenzo Correa, representant de l'Associació Catalana d'Amics de l'Aigua (ACAA). L'acte ha tingut lloc aquest dijous 22 de setembre a El Vagó, dins el recinte de l'Escola Industrial de Barcelona. Correa ha estat presentat per Domènec Martínez, coordinador de l'àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, qui ha posat de relleu l'oportunitat del tema de la conferència, quan s'anuncien restriccions en l'abastament degut a la sequera. En aquests moments uns 90 municipis catalans reben aigua amb camions cisterna.
Oblidar la realitat Precisament Lorenzo Correa ha posat molt d'èmfasi en una qüestió elemental que la societat sembla oblidar: la nostra situació geogràfica. El clima mediterrani comporta aportacions hídriques irregulars i aquestes impliquen sequeres. És un fet ancestral que s'ha vist agreujat per la sensació col·lectiva que l'aigua està disponible i que es poden obrir les aixetes tant com es vulgui, una idea molt arrelada en una societat de consum que demana una disponibilitat immediata dels recursos. Correa ha establert un paral·lelisme amb el boom de l'automòbil en els anys 60:'Ningú preguntava pel consum dels cotxes en aquell moment només si corrien molt o poc; va fer falta la crisi del petroli per començar a pensar en el consum'. Ha dit que està passant el mateix en aquests moments i que els missatges mediàtics sobre les restriccions han frenat el consum domèstic, almenys momentàniament.
'Fins ara -ha assenyalat Correa- la sensació general era que la tècnica ho resoldria tot pel que fa a l'aigua i que sempre estaria a disposició mentre es podés pagar, però això no és cert'. Front a aquesta visió que ha qualificat de 'cibernètica', ha proposat una visió alternativa presidida per l'ètica i l'estètica, és a dir, d'actitud solidària i també de contemplació de la bellesa que aporta l'aigua.
El que s'ha fet malament Catalunya és un país amb un desequilibri en la distribució dels recursos hídrics. Les dades estadístiques assenyalen que la major part del consum d'aigua se l'emporta l'agricultura a través del rec. A més, el rec es porta a terme de forma majoritària a les zones on plou menys.
El model de gestió de l'aigua vigent durant molts anys -i que ara s'intenta canviar- s'ha basat en una política constant d'oferta en detriment del patrimoni hídric natural com són els aqüífers, que tot just s'estan intentant recuperar. Segons Lorenzo Correa, hi ha hagut també en els darrers anys una sobreestimació dels recursos així com deficiències en el control de la normativa. En aquest sentit ha afirmat que 'tots tenim la nostra part de culpa i no només l'administració'.
Fins el moment hem reaccionat a les crisis un cop han arribat, sense previsió. Tot això malgrat que en la darrera dècada ja van produir-se algunes situacions delicades que s'han reproduït amb més intensitat en els últims anys però l'esquema d'actuació ha estat sempre el mateix.
Un nou model de gestió De manera prioritària -ha recordat Lorenzo Correa- hem de fomentar la consciència de l'estalvi i la reutilització i modernitzar les xarxes de distribució, especialment les agrícoles. Aquests són també alguns dels principals objectius de l'Associació Catalana d'Amics de l'Aigua, a banda de fomentar el debat i la recerca.
Després d'enumerar aquests objectius, el conferenciat ha entrat en el nucli de la seva exposició que era la gestió integral de l'aigua i dintre d'ella, de manera destacada, ha parlat del Pla de Gestió de Sequeres en què s'està treballant des del Govern Català i que ha de convertir-se en un dels pilars del Pla Nacional de Gestió de l'Aigua. La diferència principal entre el vell model i el nou model, representat pel Pla de Gestió de Sequeres, és que aquest darrer està sent pensat com un instrument, no només de resposta conjuntural, sinó que ha de posar en marxa tota una organització tècnica i humana per afrontar futures crisis. El pla consta de tres aspectes destacats que són: La prevenció, la reducció dels efectes immediats de la sequera i el desenvolupament de la tolerància a aquells efectes inevitables del fenomen.
El Pla de Gestió de Sequeres no neix en el buit sinó en el context propiciat per la incorporació dels principis de la nova cultura de l'aigua en l'administració púbica; un context, per altra banda, que es veu afavorit pel marc legal que propicia la directiva de l'aigua de la Unió Europea (UE)que estarà en plena vigència l'any 2009. El caràcter integral d'aquest nou model de gestió -és a dir la seva capacitat d'implicar a tots els actors- l'ha posada de relleu Lorenzo Correa quan s'ha referit a que el model inclou quatre R i una I: Reduir el consum , reciclar a través de la depuració, reutilitzar les aigües grises i pluvials, reformar el sistema tarifari i integrar el concepte del canvi climàtic en la planificació hidrològica. Correa ha recordat que 'la directiva marc de l'aigua de la UE defensa que s'ha de gestionar l'aigua al nivell més proper al seu ús; s'han d'utilitzar les millors tècniques disponibles de cara a l'eficiència en la distribució i, finalment, que els usuaris també puguin participar en tots aquests processos'. En aquest sentit ha dit també que 'l'estalvi no és que sigui possible sinó que és necessari' i que, al seu parer, 's'ha d'estendre a administracions i ciutadans'.
Final amb crítica col·lectiva Acabada l'exposició, s'ha suscitat un torn de preguntes breu. Entre elles n'ha destacat la d'una persona del públic que ha preguntat si val la pena treballar tant en l'estalvi domèstic quan els agricultors gasten moltíssima aigua. Lorenzo Correa ha dit que 'efectivament l'administració ha de parlar amb els regants' Tot i així ha reconegut que 'la forma de procedir dels regants ve de costums de fa molts anys que han acabat esdevenint llei i es tracta d'una qüestió complicada'
Un altra pregunta ha versat sobre els embassaments i la seva importància. Correa ha respost que, efectivament la tenen, però ha afegit que 'si en aquests moments tinguéssim els aqüífers recuperats i la dessaladora prevista a l'àrea metropolitana funcionant no estaríem tan pendents dels embassaments'
Per la seva part, Domènec Martínez, coordinador de l'àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, ha fet un anunci: la propera presentació -probablement el mes de novembre- d'una ordenança per a la bona gestió de l'aigua a nivell municipal que el gabinet jurídic de la Diputació està enllestint.
Per finalitzar, Domènec Martínez ha proposat a l'auditori una bona reflexió sobre la nostra actitud col·lectiva respecte a l'aigua en forma d'anècdota. Ha recordat que durant una de les més importants sequeres dels anys 90, una empresa de Rubí va posar al mercat una membrana per aixetes amb la funció de reduir el consum. Les vendes no van parar d'augmentar durant la sequera però aleshores va començar a ploure de forma abundant i les vendes es van parar de cop. Aquest és l'esperit contrari al del futur Pla de Gestió de Sequeres i d'una nova gestió que han d'oblidar la conjuntura del moment i planificar a llarg termini.