L'ONU debat sobre el dret dels indígenes a terres i recursos naturals

Més de mil representants indígenes de totes les regions del món s'han reunit aquest mes a Nova York per a trobar solucions al reconeixement dels seus drets a les terres, territoris i recursos naturals. En l'agenda del sisè període de sessions del Fòrum Permanent per a les Qüestions Indígenes, també ha figurat un debat sobre l'impacte de la migració de les poblacions autòctones a les ciutats per a trobar millors condicions de vida. El fenomen amb freqüència duu a l'exclusió, la discriminació, i la pèrdua d'identitat. També s'ha analitzarat la implementació de recomanacions formulades per aquest òrgan al Consell Econòmic i Social de l'ONU per a millorar la qualitat de vida de la majoria dels 370 milions d'indígenes que viuen en uns 70 països del món. Els esforços per a destacar les qüestions indígenes a nivell intergovernamental i internacional van començar en 1923 quan el Cap Deskaheh de la Nació Cayuga va ser A Ginebra per a defensar davant la Lliga de Nacions el dret de la seva nació a viure en la seva terra, regida per les seves pròpies lleis i la seva pròpia fe. El cap maorí Ratana va fer el mateix viatge per a exposar el cas del seu poble. Encara que no se'ls va permetre dirigir la paraula a l'antecessora de Nacions Unides, es van convertir en una inspiració per als pobles autòctons. El Fòrum Permanent per a les Qüestions Indígenes va ser establert al juliol de 2000. L'integren 16 experts independents, que actuen a títol personal.