18/02/2003 - 00:00
El pla anomenat Congestion Charge, que consisteix a imposar un peatge de cinc lliures (7'80 euros) a tots els vehicles de quatre rodes que vulguin accedir al centre de Londres, ha passat el primer dia amb una relativa tranquil·litat. Molts temien un gran col·lapse, especialment en els aparcaments dels voltants dels punts amb peatge, tot i que, finalment, i tal i com informava ahir la BBC, les coses es van desenvolupar amb força tranquil·litat. No hi va haver ni l'esperada afluència massiva de conductors abans de les set del matí, just abans de la posada en marxa del sistema, ni un col·lapse del transport públic. No hi és sobrera la circumstància que, aquests dies, el calendari escolar britànic determina unes vacances, ni el fet que, en el primer dia, els ciutadans estaven en una prudent expectativa. La superació, amb relatiu èxit, d'aquest primer dia s'interpreta com un respir per a l'alcalde laborista de Londres, Ken Livingstone, que ha hagut de superar una gran oposició en contra aquesta històrica iniciativa sostenibilista.
El pla de Londres té una importància simbòlica evident, atès el tamany i el pes econòmic de la ciutat. Diverses ciutats angleses, i també d'arreu del món, es miren l'exemple londinenc amb atenció, ja que suposa un pas dràstic per promoure el transport públic i reduir la pol·lució acústica i de l'aire al castigat cor d'una gran metròpoli. Un sistema que és nou pel que fa a l'escala, però que té capítols similars a Singapur, per una banda i a Nova York i Lisboa, per l'altra. En aquestes dues ciutats es fa pagar peatge en alguns ponts per accedir al centre. Cal citar, igualment, un curiós precedent a Noruega. En aquest país, l'any 1990 es va instal·lar un sistema de peatges per accedir a Oslo i a diferents ciutats veïnes que encara continua actiu a hores d'ara. En aquella ocasió, però, el que es volia no era tant reduir els embussos de trànsit, sinó finançar una ronda de circumval·lació i invertir en noves infrastuctures de transport públic.
Fa uns mesos, representants de l'autoritat del transport londinenc van ser a Barcelona convidades per l'Associació de Promoció del Transport Públic. Aquesta associació voldria que l'Autoritat del Transport Metropolità estudiés seriosament la conveniència d'aplicar alguna mesura similar per a Barcelona.
Els detalls de l'operació
La zona restringida és de 21 quilòmetres quadrats (aquí en podeu descarregar el plànol) i està vigilada per 230 càmeres, les quals s'encarreguen de llegir constantment les matrícules dels cotxes perquè l'ordinador central del sistema verifiqui si els seus propietaris han pagat la tarifa que permet circular per la zona. Ahir a la tarda, més de 57.000 persones havien pagat la taxa -que es pot satisfer per telèfon, internet, en comerços i fins i tot per mòbil-.
Segons el càlculs de l'autoritat local, el peatge podria deixar uns 238 milions d'euros i 47 més en multes. De totes maneres, cal tenir en compte que el cost total de tot l'operatiu ronda els 950 milions. Tots els diners aconseguits s'invertiran en la promoció del transport públic.
S'espera que el tràfic al centre de Londres baixi entre un 10 i un 15%, fet que permetrà que millori sensiblement la fluidesa del trànsit, cosa que beneficiarà sobretot al servei d'autobusos i de taxi. A la vegada, no cal dir que es crearà un escenari més amable i segur per als vianants i per als ciclistes. Accions prèvies de restricció en alguns punts de la ciutat -per exemple a la plaça de Trafalgar- han tingut força èxit.
Tot i que ahir les coses van anar força bé, està clar que és aviat per fer un balanç. Livingston, de moment, ha advertit que està obert a fer canvis. "Si n'hi ha necessitat els canvis es podran -i seran- impulsats". Sembla clar que el punt clau seran els voltants de la zona restringida. Si aquests queden col·lapsats, el pla de Livingston haurà estat un fracàs ja que, senzillament, haurà mogut els problemes de lloc. Els ecologistes, que han donat suport al govern de Londres, temen, de fet, que no hi hagi prou transport públic per assumir la demanda que es generarà a partir d'aquesta setmana.
Els únics vehicles exempts, a banda dels veïns i d'altres relacionats amb l'administració, la sanitat i d'altres serveis, són els denominats verds (aquí en teniu la llista, que és força estricta). Aquests es poden estalviar la taxa i, a més, tenen garantit un lloc on aparcar al centre de la ciutat. Hi ha qui preveu que en els pròxims mesos, aquesta mena de cotxes siguin dels més reclamats pels londinencs. La indústria, però, s'haurà d'espavilar per garantir una bona oferta, que, a més sigui llaminera econòmicament per al públic potencial.
