03/10/2005 - 00:00
Dimecres dia 9 de març es va presentar a la seu del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) l' Oficina Verda, un nou servei adreçat als professionals de la demarcació de Barcelona. Va ser un acte breu i d'intervencions gens retòriques. El fil conductor de totes elles va ser sens dubte les funcions de la nova oficina, tot vinculant la seva existència al canvi de paradigma social que representa la sostenibilitat
Jordi Ludevid, president de la demarcació barcelonina del COAC, va prendre la paraula en un inici per subratllar dues idees bàsiques. La primera: que ja portem 20 anys parlant, escrivint i dissertant sobre sostenibilitat i que "ara és el moment de passar a les accions concretes" que, va afegir, "és molt més difícil" Va defensar l'Oficina Verda com una aportació "modesta però útil" a aquesta finalitat. En segon lloc, Ludevid va voler recordar que l'impuls d'aquesta oficina no és un fet aïllat sinó que s'inscriu en un context més ampli de 33 projectes de canvi del COAC i dels 12 projectes en l'exercici de la professió a la demarcació. Finalment, va anunciar que s'està estudiant de cara al futur la possibilitat de col·laborar amb la Diputació de Barcelona i d'aquesta manera poder arribar als municipis, tot i que no es van concretar dates.
Tot seguit, el responsable de l'Oficina Verda, Albert Sagrera en va detallar el funcionament. La idea principal, en aquest sentit, és la voluntat d'oferir respostes a consultes concretes, tant és així que Sagrera va parlar de certs límits de temps per a les consultes i d'extensió en les relacions escrites amb l'oficina com a expressió d'aquesta voluntat de concreció. Segons ell "l'oficina està per parlar de casos i problemes reals i no de temes generals"
La tercera Tinenta d'Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol va intervenir a continuació i ho va fer de manera més incisiva que els seus antecessors. Primerament, es va congratular de l'avenç que significava l'existència d'aquesta Oficina Verda i ho va fer amb un contrapunt, tot recordant que "només fa 10 anys les polítiques de sostenibilitat en certs sectors de l'arquitectura resultaven extemporànies". Va subratllar que el fet que el COAC hagués tingut aquesta iniciativa era una forma d'assumir el lideratge i va dir que "l'única forma d'impulsar el canvi és que els actors socials se'l facin seu", en un clar esment al paradigma sostenibilista. Mayol va explicar amb un exemple aquesta tendència al canvi , citant el cas de les reticències que temps enrera va trobar-se per part de constructors i promotors pel que fa a la implementació de les ordenances solars, recels que avui en dia han desaparegut.
La Directora General d'Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla, va reprendre el fil d'Imma Mayol en el sentit de situar l'arquitectura en el context més ampli del món de la construcció. Trilla va aportar dades sobre l'enorme pes d'aquest sector en la contribució d'emissions de CO2 a l'atmosfera. Tot i l'advertiment, Trilla va voler fer una lectura positiva d'aquest fet en el sentit de que és precisament a partir d'aquesta realitat que el sector té un enorme potencial de millora i de feina a fer. Va dir que, evidentment, una part corresponia als arquitectes però que calia anar més enllà i per això va citar tres exemples en l'àmbit de la legislació que poden contribuir a regenerar el sector. Primerament -i ja en vigència- va parlar del decret de rehabilitació que fomenta amb subvencions els projectes més sostenibles; el decret d'ecoeficiència dels edificis -encara en fase de preparació- i la futura llei de l'habitatge -ja redactat l'esborrany- que exigirà més qualitat en les realitzacions. La Directora General va jutjar l'Oficina Verda com un instrument que tindrà molta relació amb aquest nou esquema .del sector
Ramon Folch va ser l'encarregat de tancar l'acte. Va iniciar la seva exposició amb l'exemple del creixement del preu del barril de petroli com a signe inevitable que vivim en una època -la dels combustibles fòssils- que s'acaba indefectiblement; ho volem reconèixer o no. Folch va ampliar la dada que havia aportat Trilla sobre la relació entre la construcció i les emissions de CO2, tot dient que en realitat els grans contribuents a aquestes emissions eren la construcció i el transport. I és a partir d'aquí on va revelar la peculiar simbiosi entre aquests dos sectors que comporta greus ineficiències. Urbanistes i arquitectes construeixen un model de ciutat extensa que reclama més que transport, mobilitat -és a dir de fer 30 km per anar a treballar i 30 més per tornar a casa- "Ens trobem en una situació en què el disseny energètic del futur es troba en mans d'urbanistes i arquitectes". Es referia amb això, no només al model de ciutat, sinó també als materials escollits per a la construcció i al seu rendiment que pot variar en gran mesura el consum energètic.
Ramon Folch va voler citar les resistències que el sector encara hi ha per buscar l'ecoeficiència. Sobre aquest punt es va mostrar optimista i va manifestar el seu convenciment que això canviarà aviat perquè "aquest és un procés emergent i la força de les coses va per aquí". Es va preguntar si l'arquitectura, essent l'art i la tècnica de crear ambients, podia continuar creant ambients contra l'ambient. Amb Sagrera i Ludevid va coincidir plenament que l'Oficina Verda no és per reflexionar sinó per aportar solucions tot augmentat la qualitat dels projectes arquitectònics.
