L'objectiu 2050: augment de 'només' 2ºC

L'any 2012 els estats firmants del Protocol de Kyoto hauran de complir els seus compromisos. Però més enllà ja es planteja un escenari que per força ha de ser molt més ambiciós. En aquest sentit l'Europa dels 25 ja ha acordat que hi haurà una directiva amb objectius a mig termini (2025 ' 2050), en la qual es regularan més sectors 'entre altres l'aviació internacional- i es tindran en compte més gasos d'efecte hivernacle. Compromisos més ambiciosos La Unió Europea ja ha anunciat que a partir d'ara els objectius seran molt més importants. Per una banda en l'horitzó de 2020 es planteja la reducció de l'anomenat 'triple 20': 20% del consum energètic, 20% d'emissions i 20% d'energia a partir de fonts renovables. Fins i tot, proposen augmentar la reducció d'emissions fins al 30% si s'hi sumen la resta de països desenvolupats. Tot i així, el gran objectiu és aconseguir que l'any 2050 la temperatura global 'només' augmenti 2ºC respecte l'època preindustrial. En aquesta situació el cost d'adaptació seria 'raonable'. Per aconseguir-ho les emissions totals s'haurien de reduir un 50% respecte l'any base. Aquest fet, segons Frederic Ximeno, director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, només serà possible si es produeix un canvi en el model productiu que trenqui amb l'actual dependència del carboni. Cal recordar, que per assolir aquesta fita els països desenvolupats haurien d'emetre a la meitat del segle XXI entre un 60 i un 80% menys de gasos d'efecte hivernacle. Les negociacions de l'anomenat escenari post Kyoto viuran el 2008 a la Conferència de les Parts (COP) de Copenhagen un moment clau. Entre la reunió de la capital danesa i el 2009 caldrà arribar a un acord per tal que el 2012 es ratifiqui i s'iniciïn els plans regionals i estatals per assolir aquests objectius tan ambiciosos. El projecte europeu ADAM Com aconseguir que l'any 2050 la temperatura sigui 2ºC majors que abans de la industrialització? Aquest és el principal objectiu del projecte europeu Adaptacion and Mitigation Strategies (ADAM) finançat per la Comissió Europea i en el qual treballen 26 instituts i centres d'investigació coordinats pel Tyndall Center (Regne Unit). Al nostre país hi treballa David Tàbara, sociòleg ambiental i investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA). Tàbara desenvolupa una metodologia per dissenyar les estratègies de mitigació de manera participativa a partir de casos d'estudi tan llunyans com la conca del Guadiana o la Mongòlia interior. En la seva recerca, és fonamental sobretot conèixer quins són els agents responsables del problema, més que solament abordar la qüestió del 'quin', és el problema. Al cap i a la fi, segons la seva recerca, 'a la gent li interessa més saber què pot fer a nivell individual o a partir de l'entorn on viu o treballa, més que el bombardegin amb estadístiques i explicacions científiques que sovint no pot assimilar'. Pel sociòleg 'cal entendre al canvi climàtic com una oportunitat per a la innovació, pel desenvolupament sostenible i per a la millora de la qualitat de vida, no com un obstacle a tot això. És a dir, una oportunitat per construir una societat millor en tots els aspectes i és un estímul per aconseguir fites que no hauríem pogut aconseguir altrament'. Estat de compliment de Kyoto a l'Estat espanyol i Catalunya L'any 2005 l'Estat espanyol superava les emissions de 1990 en un 52%, aquesta xifra en el cas del Principat se situava en un 47%. En ambdós casos l'objectiu d'un augment del 15% respecte l'any base queda molt lluny. Aquesta situació ha portat a l'Estat espanyol a renegociar els seu compromís. Pretén que el 2012 les emissions suposin 'només' un creixement del 37% respecte el 1990. Aquest compromís a la baixa no resultarà gratuït. La diferència fins a la xifra contemplada al Protocol de Kyoto (15+2) 'a cada estat se li ha assignat un 2% per la funció d'embornal dels boscos- s'haurà d'aconseguir a partir de comprar drets d'emissió per part de l'Estat. Ximeno reconeix que 'el preu d'aquesta transacció és encara avui una incògnita'. Emissions directes i difuses Les emissions d'efecte hivernacle es divideixen en directes i difuses. Les directes -derivades de les activitats energètiques (combustió, refineria i coqueria) i industrials (ciment, siderúrgia, ceràmica, vidre i paper)- estan incloses a la directiva europea que desenvolupa el comerç d'emissions. A Catalunya representen el 34% del total però estan concentrades en només 289 instal'lacions. Per aquests sectors els objectius es compliran segur sigui amb una reducció real o a partir de la compra de drets a altres empreses. Precisament enguany es tancarà el període de prova del mercat d'emissions espanyol. L'avaluació del seu funcionament permet extreure dues conclusions segons Frederic Ximeno: per una banda les empreses no han sobrepassat els seus límits, però aquest fet aparentment positiu ha suposat que el preu de la tona de CO2 passés en dos anys de 16 a 0,13 '. L'enfonsament del mercat provoca que les empreses no tinguin incentius per reduir les seves emissions. La resposta d'alguns estats europeus ha estat reassignar a la baixa les quotes per aconseguir que les indústries vegin com una oportunitat de negoci el fet de produir menys gasos d'efecte hivernacle. D'altra banda les emissions difuses 'no contemplades a la Directiva- són les derivades del transport, els sectors terciari i agrari, el tractament de residus entre altres. A Catalunya representen el 66% de les emissions i l'única estratègia contemplada és la reducció real. Pla d'adaptació i mitigació Més enllà dels objectius pel 2050 Catalunya ha d'aconseguir que les seves emissions el 2012 suposin un augment del 37% respecte el 1990. En aquest sentit, el futur Pla d'acció per a l'adaptació i mitigació del canvi climàtic se centrarà en accions destinades a reduir la dependència dels combustibles fòssils en el mix energètic, en promoure l'eficiència i l'estalvi i en la reducció de les emissions tant directes com difuses. Cal tenir en compte que la taxa de creixement de la generació difusa de gasos d'efecte hivernacle és d'un 3,12% anual. El compliment estricte de les mesures incloses en documents com el Pla de l'energia, el Decret d'ecoeficiència en l'edificació, l'avaluació del planejament i les directrius de mobilitat podrien suposar una reducció fins al 2%. Segons Ximeno, 'malgrat que ens situaríem en un escenari d'alentiment de les emissions ens allunyaria dels compromisos rebaixats del Protocol de Kyoto'. En aquest sentit els càlculs assenyalen la necessitat d'aconseguir una reducció anual suplementària de 6,33 milions de Tm de CO2. Per entendre la magnitud d'aquesta xifra cal tenir en compte que el compliment dels actuals plans suposaria tan sols disminuir 0,5 tones cada any. Per tot plegat caldrà que 'un govern valent adopti mesures que permetin assolir els compromisos adquirits'. Aquestes mesures poden rebre una certa contestació, i un exemple ben recent és la reducció de la velocitat màxima a les autopistes dels municipis de la primera corona metropolitana de Barcelona. Per Frederic Ximeno es tracta 'd'una brutal i desproporcionada reacció d'aquells que no poden entendre accions de contenció directe del cotxe'. En aquest context la Convenció Catalana pel Canvi Climàtic ha d'esdevenir el procés de concertació social per acordar les mesures del Pla d'acció. Aquest mes de juliol s'han realitzat sessions de presentació però no serà fins a l'octubre quan començarà el gruix del procés dinamitzat per part de la Direcció General de Participació Ciutadana. Es preveu treballar en vuit grups de treball sectorial i en comissions de caràcter territorial que tractin les mesures a prendre en les zones prioritaries segons l'informe de l'IPCC: deltes, costes i Pirineus. Entre gener i febrer de 2008 es preveu presentar el Pla d'acció. A partir d'aquell moment començarà el veritable compte enrere.